No les veiem, però estem envoltats d'elles. N'hi ha de totes les formes i, encara que de mida molt reduïda, contribueixen enormement que el nostre món sigui tal com és en l'actualitat.
Els eubacteris són microorganismes presents en la majoria d'ecosistemes de la Terra i que poden tenir des de funcions beneficioses per a la nostra espècie a ser fins a perjudicials, provocant-nos malalties i danys orgànics.
Els eubacteris són microorganismes presents en la majoria d'ecosistemes de la Terra
A continuació aprofundirem en el domini dels eubacteris i en les seves característiques.
Què són els eubacteris?
Els eubacteris són organismes procariotes unicel·lulars. Aquests microorganismes són coneguts com els bacteris veritables o simplement com a bacteris i el seu domini és un dels tres dominis de la vida proposats segons el model evolutiu actual, juntament amb l'Eukarya i l'Archaea.
Fins i tot feia relativament poc, el terme "bacteri" era utilitzat indistintament per referir-se a tot organisme procariota i unicel·lular, però amb el pas del temps es va dividir aquest domini en el de els eubacteris (Eubacteria) i archaebacteris (Archaebacteria), posteriorment sent rebatejats com bacteris i àrquees (Archaea).
En tractar-se d'organismes procariotes (sense nucli cel·lular), aquests organismes són relativament simples, tenint el seu material genètic escampat per la matriu cel·lular. Però malgrat la seva simplicitat també són dels organismes vius més abundants de la naturalesa, trobant-se en pràcticament qualsevol ecosistema del planeta. Habiten a qualsevol medi: terra, aigua, aire i també en superfícies biòtiques i abiòtiques.
S'ha arribat a descriure més de 5.000 espècies diferents de bacteris veritables, motiu pel qual molts són els científics biòlegs i bacteriòlegs que consideren que els eubacteris són dels organismes més comuns en la naturalesa.
Característiques dels eubacteris
A part de ser procariotes, posseeixen una membrana cel·lular formada per una doble capa lipídica, igual com succeeix en les cèl·lules eucariotes o amb nucli. En el cas de els eubacteris, aquesta bicapa lipídica tanca un interior aquós, conegut com a citosol on es troben el material genètic de la cèl·lula i, entre elles, també proteïnes cel·lulars com, per exemple, els ribosomes per poder traduir les proteïnes.
Els eubacteris estan coberts per una paret a tall de protecció, la qual està constituïda per un polímer anomenat peptidoglican. Aquest polímer està compost per residus repetits del glúcid N-acetil-glucosamina i l'àcid N-acetilmuràmic, units mitjançant enllaços β-1,4. En alguns casos, els bacteris presenten a la seva superfície estructures proteiques en forma de filament que els permet desplaçar-se coneguts com cilis (si són curts i molts) o flagells (si són llargs i escassos).
El material genètic de les cèl·lules procariotes es troba en una regió especialitzada del citosol coneguda com a nucleoide ja que, malgrat no ser un nucli ben definit, fa més o menys les mateixes funcions. Els eubacteris tenen tot el seu material genètic recollit en un únic cromosoma amb forma circular. Afegit a això, al citosol també podem trobar altres fragments de l'ADN extracromosomals, anomenats plasmids, els quals poden ser compartits amb altres bacteris mitjançant una estructura anomenada pilus i, generalment, porten informació metabòlica útil.
En molts casos, els eubacteris estan envoltades per una càpsula o matriu gelatinosa coneguda com a glicocàlix. Es tracta d'un component ric en carbohidrats que sobresurten de la membrana i la paret cel·lular, els quals proveeixen de certa resistència davant condicions ambientals adverses, patògens i antibiòtics.
Alguns eubacteris poden transformar-se en endòspores en cas que s'enfrontin a situacions ambientals extremes. Aquestes són estructures de resistència que els ajuden a tolerar factors com temperatures extremes, nivells de pH massa àcids o massa bàsics, radiació excessiva... De fet, és gràcies a la seva capacitat per convertir-se en endòspores que poden sobreviure a gairebé qualsevol part del planeta, en qualsevol tipus de superfície i alimentant-se de qualsevol cosa.