Por d'un soroll fort, a quedar-se sol a l'habitació, a la foscor, que mama se'n vagi i no torni o, fins i tot, a éssers sobrenaturals... En la infantesa, aquestes pors són molt habituals: les dades disponibles asseguren que entre un 30% i un 50% dels nens senten algun temor intens. Malgrat que és necessari prendre mesures per evitar-los, en principi, no alteren el desenvolupament normal dels petits. La majoria dels nens tenen algun tipus de por important, però només si arriba a ser excessiu, poc raonable o es prolonga durant la vida adulta, pot afavorir el desenvolupament de trastorns d'ansietat. Davant d'aquests casos, és aconsellable acudir a un especialista.
La por és una de les emocions bàsiques. Tant en els nens com en els adults, és una alarma. Si un nadó sent un soroll fort, el temor el porta a plorar per reclamar protecció. Per tant, té una funció adaptativa. És normal que els nens sentin pors i que aquests canviïn amb l'edat. Els nadons els espanten els terrabastalls o les persones desconegudes, molts nens entre tres i cinc anys necessiten dormir amb alguna llum encès perquè temen la foscor i entre els sis i els vuit anys és comú el recel a éssers sobrenaturals.
Alguns pares creuen que els seus fills poden patir un problema psicològic quan aquests els expliquen les seves preocupacions. Tanmateix, és propi del desenvolupament del petit passar per etapes en què aquests temors -molts dels quals tenen el component fantasiós típic de la infantesa- adquireixen protagonisme. El seu desenvolupament cognitiu els impedeix d'enfrontar-se de forma racional als seus temors. Però, a mesura que creixen, millora la seva capacitat cognitiva i les pors remeten.
Ansietat, por o fòbia
L'ansietat és la reacció psicofisiològica que ocorre quan el nen està espantat o pateix una fòbia
Cal diferenciar la por de l'ansietat i la fòbia. El primer té un objecte específic a què el nen es refereix com a causant. És a dir, es desenvolupa davant de la presència o l'anticipació d'un objecte o situació concrets, ja sigui el temor dels gossos, dels estranys o de la foscor. Encara que sigui necessari prendre mesures per evitar-ho (com dormir amb alguna llum encès si tem la foscor), aquest no altera de forma significativa la vida o el desenvolupament normal del nen.
Del soroll als problemes interpersonals
Les pors infantils evolucionen des dels temors més físics dels més interpersonals. Els nadons s'espanten davant de sorolls forts, objectes que es mouen o veuen de forma inesperada i persones estranyes. Alguns pares creuen que el seu nadó és molt poruc perquè no li agraden els desconeguts. Però pot ser un símptoma de maduresa en el desenvolupament del nen, perquè aquest comença a distingir el seu jo i als seus pares, i vol estar amb ells.
Cronologia de les pors infantils
Alguns psicòlegs nord-americans estableixen una taula de les pors infantils considerades normals:
- 0-6 mesos: pèrdua sobtada de la base de sustentació (del suport) i sorolls forts.
- 7-12 mesos: a les persones estranyes i a objectes que veu de manera inesperada.
- 1 any: separació dels pares, als lavabos, ferides, estranys.
- 2 anys: sorolls forts (sirenes, aspiradors, alarmes, camions...), animals, foscor, separació dels pares, objectes o màquines grans i canvis en l'entorn personal.
- 3 anys: màscares, foscor, animals, separació dels pares.
- 4 anys: separació dels pares, animals, foscor i sorolls.
- 5 anys: animals, separació dels pares, foscor, gent "dolenta", lesions corporals.
- 6 anys: éssers sobrenaturals, lesions corporals, trons i llampecs, foscor, dormir o estar sols, separació dels pares.
- 7-8 anys: éssers sobrenaturals, foscor, temors basats en succesos emesos en els mitjans de comunicació, estar sols, lesions corporals.
- 9-12 anys: exàmens, rendiment acadèmic, lesions corporals, aspecte físic, trons i llampecs, mort i, en pocs casos, a la foscor.