L'extraordinari valor nutricional de la fruita seca justifica la seva promoció entre els ciutadans i un consum diferent a la tradicional ingesta com a aperitiu. A més, encara que per la seva composició química tota la fruita seca pertany a un mateix grup d'aliments -rics en greixos insaturats, proteïnes i varietat de nutrients reguladors-, s'aprecien diferències en el contingut en minerals i oligoelements, per la qual cosa cada un es recomana per a una finalitat diferent. Els més rics en ferro s'elegiran en cas d'anèmia i en situacions que requereixin un esforç físic més gran. Els concentrats en magnesi serviran com a font d'aquest mineral per a la salut òssia, mentre que d'altres superen fins i tot l'aportació de calci de la llet de vaca.
Rics en ferro per a l'anèmia
El ferro és un dels oligoelements que sobresurt en la composició química de la fruita seca. Aquests són, després dels llegums secs, els aliments que més ferro aporten a la dieta. A més, en comparació amb les carns, també contenen quantitats similars de ferro: uns 3,5 mil·ligrams per cada 100 g de pes. Com a contrapartida, el ferro procedent dels vegetals (no hemo) està en forma fèrrica i ha de transformar-se per reducció química en forma ferrosa (hemo) per poder absorbir-se de manera més eficient en l'organisme. No obstant això, aquesta assimilació millora amb la presència de vitamina C, que redueix el ferro fèrric a ferrós, i per la cocció dels aliments, que és una manera de predigestió.
El ferro és un dels oligoelements que sobresurt en la composició química de la fruita seca
En combinació amb altres aliments, el consum de fruita seca amb llegums és una excel·lent font dietètica de proteïnes, si bé a efectes pràctics és aconsellable prendre'ls amb fruites i hortalisses riques en vitamina C, com en una amanida de fruita seca amb vinagreta de codony, en amanida d'escarola i taronja, amb unes pomes i taronges rostides o barrejats i batuts amb fruites.
El consum de fruita seca contribueix a millorar la quantitat i qualitat de la dieta en aquest oligoelement i, per tant, al tractament dietètic de l'anèmia ferropènica, que afecta un gran percentatge de persones a tot el món. Una de les seves causes principals és la deficiència orgànica de ferro. Entre la fruita seca, les llavors de sèsam contenen gairebé el doble (9 mg/100 g) que la majoria. Els segueixen els pistatxos torrats (7 mg/100 g), les pipes de gira-sol (6,4 mg/100 g) i els pinyons (5,6 mg/100 g).