Tothom somia. L'ésser humà passa la tercera part de la seva vida dormint i, d'aquesta tercera part, passa almenys una altra tercera part somiant, així durant una gran part de les nostres vides vivim en un autèntic món oníric.
Tant la pregunta de per què somiem com la interpretació dels somnis han estat un tema fascinant per a la humanitat des de temps remots, i sempre han estat envoltades d'una atmosfera de misteri, ja que encara no s'ha arribat a una teoria definitiva sobre aquest procés creatiu del nostre subconscient.
Les primeres interpretacions dels somnis en la història
A Mesopotàmia, els babilonis creien que els somnis considerats com a "bons" eren enviats pels déus i els "mals" enviats pels dimonis. Tenien una deessa dels somnis denominada Mamu a qui els sacerdots resaven i intentaven complaure per evitar que els mals somnis es complissin.
D'altra banda, els antics egipcis creien que els déus es revelaven en els seus somnis. Pensaven que aquestes visions causen les coses reals que no poden ser controlades o interpretades pel consent. Anotaven els seus somnis en papir i diferenciaven entre tres tipus d'experiència onírica: aquells en els quals els déus demanden un acte per part del qual somia, els que contenen advertències o revelacions i els somnis en els quals s'arribava a través d'un ritual. Els tres tipus de somnis servien com a via per conèixer els missatges dels déus, com oracles.
Ja que la millor manera de rebre la revelació divina era a través de l'oníric, els egipcis induïen el son a les persones que demanaven respostes dels déus. Viatjaven a santuaris o llocs sagrats per ficar-se al llit, dormir i somiar amb l'esperança de rebre l'assessorament, curació o consolació dels déus.
L'ésser humà passa la tercera part de la seva vida dormint i, d'aquesta tercera part, passa almenys una altra tercera part somiant
Per què somiem: aproximacions des de la psicologia
La psicologia no és aliena a aquest interès i s'ha aproximat al món dels somnis des de diverses disciplines (antropologia, neurociències, psicologia, literatura...), encara que les raons per les quals somiem continuen sent misterioses existeixen una sèrie d'hipòtesis i teories interessants i rellevants que intenten explicar per què somiem.
1. Satisfacció de desitjos
Un dels primers i principals estudiosos dels somnis va ser Sigmund Freud, que va analitzar diversos pacients i fins i tot va utilitzar els seus propis somnis com exemples per demostrar la seva teoria. Va proposar que els somnis representen la realització d'un desig per part del somiador ja sigui de forma real o simbòlica, fins i tot els malsons.
Segons Freud, els somnis són considerats una col·lecció d'imatges de les nostres vides conscients que tenen significats simbòlics relacionats amb els nostres desitjos subconscients.
Per a Sigmund Freud tots els somnis són interpretables i el somiat no té per què ser un desig totalment real, sinó un símbol d'una cosa que volem que passi, pel que proposava que tots els somnis són interpretables.
2. Efecte secundari
El cervell prova d'interpretar aquests senyals i els somnis són la interpretació subjectiva del senyal generat pel cervell mentre dormim. Tanmateix, la teoria no implica que els somnis no tinguin sentit sinó que suggereix que es tracta del nostre estat de consciència més creatiu.
3. Mantenir el cervell actiu
Els somnis també podrien ser el resultat de la necessitat constant del nostre cervell per crear i consolidar records a llarg termini per a un funcionament correcte.
Quan estem adormits, el nostre cervell dispara automàticament la generació de dades des dels magatzems de memòria i aquestes dades no es mostren en forma de sentiments o pensaments sinó que els experimentem en els nostres somnis. Segons aquesta teoria, els nostres somnis serien com una espècie d'"estalvi de pantalla" aleatori que el nostre cervell inicia per no apagar-se totalment.
4. Oblidar: neteja mental
La teoria indica que somiem per desfer-nos de les connexions i associacions acumulades al nostre cervell que no necessitem emmagatzemar. Per això, somiem per oblidar com una espècie de via de escapada mental, com si somiar fos un mètode de recol·lecció d'escombraries o de neteja mental.
5. Consolidació de l'aprenentatge
Als anys cinquanta Aserinsky i Nathaniel Klietman van comprovar en diversos experiments que el cervell continua treballant mentre dormim i es dedica a processar tot allò que ha adquirit durant el dia. Revisa les memòries formades recentment, les analitza i descarta aquelles irrellevants potenciant i qualificant aquelles que poden ser d'utilitat. Tanmateix, com realitza el cervell aquesta tasca continua sent un misteri.