L'OMS i l'UNICEF recomanen la lactància materna com a aliment exclusiu dels nounats fins als 6 mesos d'edat, ja que proporciona als nadons tots els nutrients que necessiten per créixer i que el seu sistema immunològic es desenvolupi plenament. Aconsellen a més que fins als 2 anys s'alimentin amb una combinació de la mateixa amb aliments adequats i nutritius per a la seva edat. Té múltiples beneficis per a la salut dels nens, com la protecció davant malalties, la prevenció del sobrepès o la diabetis.
Millora intel·lectual
Però no només això, a nivell cognitiu també és important pels nutrients que aporta. I els estudis ho demostren, com aquest dut a terme per South Australian Health and Medical Research Institute, que després de realitzar un seguiment a nens prematurs durant set anys va acabar que aquells prematurs que van rebre més quantitats de llet materna durant i després del temps en la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) tenien un rendiment acadèmic més gran un coeficient intel·lectual més alt i símptomes reduïts de TDAH.
La llet materna influeix en el desenvolupament neurològic i té efectes en el rendiment acadèmic, el coeficient intel·lectual verbal i d'acompliment, en els símptomes de TDAH, funció executiva i comportament. De fet, segons s'ha demostrat, una ingesta de llet materna més gran s'associa amb un coeficient intel·lectual més elevat i puntuacions més altes en lectura i matemàtiques. També sembla tenir influència a l'hora de reduir els símptomes d'hiperactivitat, sobretot en nens nascuts abans de les 30 setmanes de gestació.
Sistema immunitari
També és important la llet materna en el que al sistema immunitari es refereix. El sistema immunitari intestinal d'un nadó nounat madura a través de la interacció amb els bacteris del medi ambient. Això dona lloc a una diversitat bacteriana que dura tota la vida i brinda protecció contra moltes malalties.
Hi ha una sèrie de pèptids i proteïnes que controlen aquest procés d'adaptació, les alarmines, que deriven de la llet materna i sorgeixen al tracte intestinal del nen. Se sap que durant el part vaginal existeix una transmissió també, ja que els nadons que neixen mitjançant cesària planificada tenen nivells més baixos d'aquestes proteïnes. A més, els nadons prematurs són menys capaços de produir-les per si mateixos que els nadons a terme i són més propensos a tenir malalties inflamatòries cròniques.
Es calcula que a l'any neixen al voltant de 15 milions de nens prematurs, dels quals més d'un milió mor abans de complir els 5 anys a tot el món, per la qual cosa són una de les principals causes de mortalitat infantil. Tal com explica l'Associació Espanyola de Pediatria, es consideren nadons prematurs a aquells que neixen abans de les 37 setmanes de gestació.
Com abans neix el nadó gran és el risc de mort i complicacions, sent els prematurs extrems (menys de 28 setmanes) els més vulnerables. Als països occidentals, la neonatologia ha avançat molt sobre això, de tal manera que la supervivència ha augmentat molt i amb un millor pronòstic. En el dia d'avui, els beus nascuts entre les setmanes 22 i 25 poden tirar endavant. I a una data tan primerenca com les 25 setmanes, la taxa de supervivència supera el 85%, encara que amb risc de seqüeles.