L'incompliment terapèutic, això és, la falta d'adherència a les recomanacions de vida saludable, a les recomanacions higienicodietètiques per al control o millora d'alguna malaltia, o als tractaments farmacològics, té importants repercussions clíniques i econòmiques.

El compliment terapèutic és el grau en què la conducta del pacient en relació amb la presa de medicació, el seguiment de la dieta o la modificació de l'estil de vida, coincideix amb la prescripció mèdica. La falta d'eficàcia del tractament per incompliment fa que el metge, que en moltes ocasions ignora aquest fet, no pugui valorar amb claredat la utilitat del tractament i pensi que el diagnòstic i/o tractament no són correctes. Aquesta circumstància pot condicionar que se sotmeti al pacient a proves complementàries innecessàries, a dosis més altes de les habituals o a tractaments més agressius, la qual cosa produeix un increment dels riscos per al pacient i un cost econòmic extra.

Dades sorprenents d'incompliment terapèutic

Incompliment Terapèutic

Repercussions de la falta d'adherència al tractament

Les repercussions negatives clíniques, econòmiques i socials de l'incompliment terapèutic afecta a totes les malalties i problemes de salut. Aquests són alguns exemples:

  1. En les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de morbiditat i de mortalitat als països desenvolupats, s'estima que més del 50% dels malalts segueixen malament les indicacions dels tractaments farmacològics i fins i tot un 60-70% de les mesures higienicodietètiques. Actualment suposa un dels principals motius d'ingrés hospitalari en els serveis de medicina interna i la principal causa d'ingrés és la falta d'adherència a les mesures higienicodietètiques (menjar sense sal, perdre pes, passejar...) i al tractament farmacològic, fonamentalment als diürètics.
  2. Els efectes de l'asma inclouen una reducció en la qualitat de vida, pèrdua de la productivitat, pèrdua de dies d'escolarització, augment en el cost de la cura de la salut, del risc d'hospitalització i fins i tot de mort. Encara que hi ha disponibles tractaments farmacològics efectius (glucocorticoides inhalats), que han demostrat que redueixen les complicacions de l'asma i controlen la malaltia, només són efectius quan són utilitzats apropiadament pels pacients. Tanmateix, existeixen dades que confirmen que l'adherència per a la presa regular d'aquests fàrmacs inhalats és tan baixa com del 28% als països desenvolupats.
  3. Es coneix que al nostre mitjà més del 55% dels pacients que prenen un antibiòtic per un procés agut infecciós incompleixen el tractament, abandonant-lo quan desapareixen els símptomes, principalment la febre. Aquesta és una de les causes més importants d'aparició i desenvolupament de resistències bacterianes que compliquen futurs tractaments d'altres pacients.
  4. La falta d'adherència a les campanyes de vacunació és una altra forma d'incompliment que, en ocasions, ha produït brots epidèmics amb un increment de la morbi-mortalitat en malalties fins aquell moment controlades.
  5. Als països desenvolupats, la falta d'adherència als mètodes anticonceptius i a la utilització de preservatiu ha augmentat, en els últims anys, les malalties de transmissió sexual (entre elles, el VIH) i produeix un increment dels embarassos no desitjats.
  6. La falta d'adherència al tractament amb neurolèptics (antipsicòtics) en l'esquizofrènia, s'ha relacionat amb recaigudes de la malaltia, reingressos hospitalaris, increment de la taxa de suïcidis consumats, d'agressions, d'homicidis i enfrontaments amb la Llei.
  7. Una de les conseqüències negatives més dramàtiques que es presenten a la pràctica clínica és la falta d'adherència al tractament immunosupressor de pacients trasplantats, amb el que suposa el trasplantament d'òrgans, de desplegament de recursos humans, econòmics i esforços personals, a més de les repercussions socials i emocionals que provoca. Fins a un 80% dels casos en què el trasplantament d'òrgans fracassa, es produeix rebuig i/o mort, és en part per aquesta raó.