Una nova investigació ha deixat palès que els nens amb símptomes d'insomni tenen moltes possibilitats de desenvolupar un trastorn d'insomni en l'edat adulta en comparació amb els nens que no tenen dificultat per dormir. L'estudi ha estat dirigit per científics de la Facultat de Medicina de Penn State en el que és el primer estudi a llarg termini que descriu les trajectòries de desenvolupament dels símptomes de l'insomni infantil a través de l'adolescència i l'edat adulta primerenca.
"La joventut després de l'adolescència és una etapa de la vida en la qual hi ha un augment documentat en la gravetat i la prevalença dels problemes de salut física i mental, com les malalties cardiovasculars i les taxes de suïcidi," assegura Julio Fernández-Mendoza, professor associat de psiquiatria i un dels autors de l'estudi.
Segons Fernández-Mendoza, "els trastorns del son, especialment l'apnea del son i l'insomni, estan relacionats amb una salut mental i cardiovascular més deficient. Atès que fins al 25 % dels nens, el 35 % dels adolescents i el 45 % dels adults joves pateixen símptomes d'insomni, ens interessava saber com aquests símptomes evolucionen amb el temps a mesura que el nen creix fins a l'edat adulta".
El treball, que va començar l'any 2000, va ser dissenyat com un estudi poblacional aleatori de nens de 5 a 12 anys. Els nens i els seus pares van proporcionar informes dels símptomes d'insomni dels nens, definits com a dificultats de moderades a greus per iniciar i/o mantenir el son. Els nens també van participar en un estudi objectiu del son en laboratori utilitzant polisomnografia, que pot identificar l'apnea del son i altres indicadors com la quantitat i la qualitat del son.
L'equip va estudiar 502 nens durant 7,4 anys després com a adolescents (amb una mitjana d'edat de 16 anys) i 15 anys després com a joves (amb una mitjana d'edat de 24 anys). L'equip es va trobar que el 43% dels nens amb símptomes d'insomni van continuar patint durant l'adolescència fins a l'edat adulta. Encara que al voltant del 27 % dels nens amb símptomes d'insomni van experimentar una remissió dels símptomes en l'adolescència, a prop del 19 % van experimentar un patró creixent i minvant en l'edat adulta. Entre els nens sense símptomes d'insomni, al voltant del 15% d'ells van desenvolupar símptomes d'insomni en la transició a l'adolescència i van persistir amb ells en l'edat adulta, i un altre 21% els va desenvolupar novament en l'edat adulta primerenca. A més, al voltant del 16 % d'aquests nens sense símptomes d'insomni van experimentar un patró d'alts i baixos.
"Els nens amb símptomes d'insomni i una curta durada del son tenen moltes més probabilitats de desenvolupar una condició clínica en l'edat adulta primerenca. Per tant, els pares i els metges no han d'assumir que els símptomes de l'insomni són molèsties benignes que desapareixeran amb l'edat", asseguren els experts.
Segons Fernández-Mendoza, les causes principals d'aquests símptomes d'insomni solen ser conductuals, com quan un nen no vol anar-se'n a dormir o necessita que un dels seus pares sigui a l'habitació per adormir-se o reprendre el son; trastorns psiquiàtrics i del comportament, com a trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, autisme o trastorns de l'estat d'ànim; i condicions mèdiques, com mals de cap o problemes gastrointestinals. Els experts suggereixen que els símptomes de l'insomni infantil requereixen una intervenció primerenca, mentre que l'adolescència és un moment crític per abordar els problemes crònics del son.