Utilitzar la tele com a aliat per aconseguir que nens i adolescents mengin no és bona idea. És un recurs trampós que redueix l'alimentació a un paper secundari i fomenta hàbits poc saludables. Un estudi de la Universitat d'Illinois (EUA) assegura que la ingesta davant de la petita pantalla, al sofà del saló o a la taula, afavoreix l'increment de la quantitat de menjar i la reducció de la seva qualitat.

A menjar s'ensenya i s'aprèn

 

Descontrol de quantitat i qualitat

El moment d'esmorzar, menjar, berenar i sopar pot resultar difícil, provocar estrès i, fins i tot, motivar baralles familiars. Sovint, aquestes situacions són inevitables perquè, com en tota adquisició de bons hàbits, a menjar s'ensenya i s'aprèn, una tasca que no és fàcil. Menjar bé, sa, és conseqüència d'una bona educació i de complir una sèrie de normes. Desterrar la tele és una. I d'acord amb les últimes investigacions, una de les més bàsiques.

Un dels perjudicis és el descontrol. Aquest s'evidencia en un estudi firmat per Brian Wansink, doctor del Departament de Màrqueting i Ciència Nutricional de la Universitat d'Illinois (EUA). En ell, s'analitzen els factors ambientals que animen a un increment de la quantitat de menjar i defineixen el tipus d'aliment. L'evidència científica assegura que tenir el costum de menjar davant de la televisió, es faci en un sofà o en una cadira, a la cuina o a la sala, condueix a l'elecció d'aliments menys saludables i a la ingesta de més quantitats.

L'expert incideix que alimentar-se de manera inconscient, mentre es presta poca atenció i poc gust per l'activitat per si mateix, porta els adults, nens i adolescents a menjar més i pitjor. En conclusió: és més sa i més saborós no compatibilitzar el menjar amb la televisió. Alimentar-se és una cosa seriosa a què convé prestar tota l'atenció.

La publicitat influeix

Al perill d'endinsar-se en el sedentarisme si es té el mal hàbit de veure durant moltes hores la televisió, se suma el risc de convertir-se en un objectiu fàcil per a la publicitat, que es revela insana.

De la publicitat que poden veure els nens i adolescents mentre mengen i miren la tele, segons es desprèn de l'esmentat estudi, gairebé la meitat dels anuncis relacionats amb aliments no es poden incloure en una dieta saludable. És més, «predominen els anuncis de productes amb massa sucres i greixos, mentre que brillen per la seva absència els de verdures i fruites». En conseqüència, als joves televidents els arriba una informació incoherent amb els missatges que l'adult, que li procura el menjar, li vol transmetre. No considera atractiu el menjar que té al plat.

La publicitat que poden veure els menors mentre mengen i miren la tele agrupa aliments que no poden incloure's en una dieta saludable

menjar|dinar i pantalla
 

La influència dels missatges publicitaris sobre el públic infantil és indiscutible i, per això, des de l'Associació Espanyola en defensa de l'Atenció a l'Anorèxia Nerviosa i la Bulímia (ADANER), s'ha sol·licitat que la retransmissió d'anuncis d'aprimadors o intervencions de cirurgia estètica es prohibeixin durant la finestra de protecció al menor (entre les sis del matí i les deu de la nit).

La iniciativa, que en el tràmit parlamentari compta amb el suport majoritari de la Cambra, persegueix que els menors no s'exposin a missatges que incitin al rebuig de l'autoimatge, la marginació social per la condició física o l'èxit per factors de pes o estètica.