El running és l'entrenament de moda, el que més adeptes guanya mes rere mes. Ara tothom es calça unes esportives i surt al carrer a córrer pensant que ja és un més dins de la comunitat runner. Però res més lluny de la realitat. Molts creuen que estan fent running quan el que realment estan practicant és el jòguing, més conegut a Espanya com a fúting. I sí, encara que ja no hi hagi una sola persona que parli de fer jòguing o fúting, la majoria continuen practicant-ho, només que l'han reanomenat erròniament.
El running és l'entrenament de moda
El jòguing consisteix a córrer (o més aviat trotar) a l'aire lliure, xino-xano. És a dir, mantens un ritme estable, sense caminar (això ja és marxa nòrdica), però tampoc sense buscar batre una marca personal ni millorar el rendiment. Simplement, corres de manera còmoda en un paisatge propici per mantenir-te a to i sentir-te bé. La regla no escrita és que ets un jogger quan corres a menys de 10 quilòmetres per hora o superes els 6'20" per quilòmetre.
Jòguing
El jòguing es va popularitzar als Estats Units els anys 60-70 i un parell de dècades després va arribar a Espanya, però se li canvia el nom i se l'anomena fúting.
Però, al contrari que al món runner, aquí no hi ha un pla competitiu establert, ni importa tant el teu ritme com passar una bona estona practicant el teu passatemps preferit, fins i tot amb gent que comparteix la teva afició per l'esport. De fet, el jòguing és més aviat una activitat social en què, de passada, et poses en forma. Perquè sí, al final es perden calories amb el moviment. I no només això, sinó que també serveix per enfortir els músculs. A més a més, com que sotmetem el cos a menys intensitat física i a menys impacte a les articulacions que amb el running, el risc de lesions es redueix considerablement, la qual cosa el converteix en un exercici ideal per a totes les edats. Fins i tot la trepitjada és diferent, ja que aquí es balanceja més el peu. Perquè després diguin que són el mateix...
El running és una evolució del jòguing. De fet, hi ha molta gent que comença fent jòguing i que, en veure's cada vegada amb una millor capacitat física, comença a marcar-se reptes. Aquesta és la clau d'aquesta activitat, i la principal distinció respecte al fúting. Un runner que no es marca un repte no és un runner.
Es comença augmentant una mica la distància recorreguda, quilòmetre a quilòmetre, i s'acaba amb una preparació exhaustiva per competir a curses o maratons, un univers en què no solen participar els joggers. Per tant, el running ens apropa més a l'atletisme que a l'amateurisme. Es tenen en compte les distàncies, els cronos, la velocitat, la resistència, el ritme cardíac amb els pulsòmetres, l'equipament (imprescindibles unes bones esportives amb amortiment i lleugeresa assegurats)... Més que un hobby, és un treball que cal controlar a la perfecció, establint unes rutines d'entrenament que no t'has de saltar. Tanmateix, la satisfacció que et genera veure com sotmets el teu cos i com aquest et respon millorant els temps és un plaer indescriptible, encara que pugui portar-te patiment en forma de lesions. Si tens sort amb les lesions, desenvoluparàs la teva capacitat física i perdràs calories molt més ràpid que amb el jòguing.