A punt de començar el tercer any de pandèmia, encara existeixen moltes incerteses sobre el virus que causa la malaltia de la covid-19. Els experts no deixen d'estudiar les mutacions que es produeixen i que estan provocant, entre altres coses, l'allargament de la crisi sanitària i la menor resposta de les vacunes. Ara, una nova investigació de la Universitat de Cornell, als Estats Units, ha descobert una informació clau sobre les variants alfa i òmicron que pot resultar molt útil per comprendre el que està succeint ara.
La variant alfa, que va sorgir a finals de 2020 principalment al Regne Unit, pel que sembla és molt similar a l'òmicron que predomina ara. Tanmateix, no se semblen a les que van seguir a alfa, com a delta, per la qual cosa l'actual sembla ser un pas enrere en l'evolució del virus, tal com assenyalen els experts.
Els científics han descobert una mutació important en una regió clau de les proteïnes en forma de bec que recobreixen el virus, concretament en un lloc que es diu escissió de furina. Es creu que aquest lloc és d'on prové gran part de la perillositat del virus. Però si bé alfa tenia una mutació notable en aquesta regió, l'esmentada mutació va tenir poc efecte sobre la capacitat per infectar cèl·lules i causar malalties. Ómicron comparteix aquesta mateixa mutació de l'escissió de furina, que sembla explicar per què es propaga tan fàcilment, però sembla causar una malaltia menys greu.
És important recordar que alfa va ser la primera mutació important del virus SARS-CoV-2 que es va produir a la regió de l'escissió de la furina. Tanmateix, aquest canvi no va marcar una gran diferència en l'impacte de la variant com a malaltia. Es va necessitar l'arribada de la variant delta, que presentava una mutació diferent en aquest mateix lloc, per convertir el virus en més letal.
"Ómicron va tornar al punt de partida", assenyalen els experts. "Va canviar al mateix canvi genètic en la regió d'escissió de furina que tenia alfa. És a dir, va fer un gran pas enrere en la seva trajectòria evolutiva". Aquesta mutació que ambdues comparteixen és evident en la capacitat de la variant per provocar una fusió de cèl·lula a cèl·lula, un signe revelador que s'utilitza per determinar la capacitat del virus per causar virulència en el seu hoste.
Però si la regió d'escissió de furina d'alfa i amicron eren essencialment la mateixa, llavors per quina Alfa ha estat una variant més letal que òmicron? Els experts creuen que la resposta és en un altre lloc de la composició genètica d'aquestes variants, que esperen desentranyar.
"El virus evoluciona, però com a societat, tenim la capacitat de guiar-lo en una direcció o una altra mitjançant l'ús de polítiques de salut pública intel·ligents", asseguren els experts.