Encara que és inusual, existeixen registres d'homes que han alletat nadons, principalment en casos en què la mare no va poder fer-ho per malaltia o mort. Els mugrons dels homes no tenen una funció evident. Però, sota certes circumstàncies, també poden secretar llet.
La prolactina
En realitat, una de les principals raons per les que l'home no alleta és per la falta de quantitats suficients de l'hormona que és necessària per a la lactància: la prolactina, que és la responsable de la producció de la llet materna. Estimula, principalment a través de la succió, a la glàndula mamària perquè produeixi llet per al nounat.
Tant el teixit mamari dels homes com el de les dones conté unes cavitats anomenades alvèols, que estan connectats amb les cèl·lules que secreten llet. Però només alleten quan augmenten els nivells de la prolactina. Les dones tenen molta més prolactina al cos que els homes, gairebé el doble quan no estan embarassades i fins a deu vegades més durant i després de l'embaràs.
Tanmateix, sota certes circumstàncies, els nivells de prolactina en els homes poden incrementar-se.
El cas d'alguns homes
Quan el fetge no funciona correctament, poden acumular-se nivells anormalment alts de certes hormones. Això és el que es creu que els va succeir a multitud de presoners de guerra masculins durant la Segona Guerra Mundial. Després de patir mesos d'inanició, van començar a segregar llet durant la seva recuperació. Els experts opinen que l'estrès i la privació van interferir amb les activitats normals del fetge i de certes glàndules productores d'hormones, entre elles la prolactina, el que va provocar que molts d'aquests presoners comencessin a alletar.
D'altra banda, i més recentment, un informe en el Canadian Medical Association Journal va documentar el cas d'un home que tenia un tumor hipofisiari que va provocar, entre altres coses, una sobreproducció de prolactina, el que va provocar que alletés.
També hi ha alguns medicaments que ocasionalment tenen l'efecte secundari d'augmentar la concentració de prolactina al cos prou per a provocar la lactància masculina.
A més, desequilibris hormonals durant la pubertat o la vellesa poden causar trastorns a la producció d'hormones, fent també que augmenti la prolactina i es generi llet.
Hi podria fins i tot haver-hi condicions no patològiques que poden fer que l'home segregui llet, com l'estimulació de les glàndules mamàries mitjançant massatges, succió o aspiració dels mugrons que poguessin fer que s'incrementin els nivells de prolactina.
Existeixen diversos testimonis de lactància masculina. Aquests són alguns d'ells:
En el Talmud, llibre que conté la tradició oral, doctrines, cerimònies i preceptes de la religió jueva, es descriu a un home que va alletar el seu nadó després de la mort de la seva esposa durant el part.
Els autors d'"Anomalies i curiositats de la medicina" (1896) van escriure sobre alguns casos descrits per l'explorador alemany Alexander von Humboldt al segle XIX. Al seu diari parlava d'un home sud-americà de 32 anys que va alletar el seu fill durant cinc mesos després que la seva esposa emmalaltís.
Més recentment, el 2002, es va reportar un cas d'un home de Sri Lanka que va alletar els seus dos fills després de morir la seva esposa durant el part. Ell home va declarar: "La meva filla gran es negava a alimentar-se amb el biberó que li preparava amb la llet en pols. Em trobava tan turmentat una nit amb el seu plor que, perquè callés, me la vaig posar al pit. I llavors va succeir una cosa sorprenent. Era capaç d'alimentar-la amb el meu pit".
El 2003 l'autora Fiona Giles va publicar el seu llibre "Llet fresca: secrets per alletar", en el qual va dedicar un capítol al tema de pares que alleten, i exposa l'experiència d'un pare australià que va alletar a la seva filla fins que va complir un any.