Mal d'estómac, gasos, tripa inflada i borborigmes (sorolls produïts per la barreja de flux intestinal i gas) són alguns dels símptomes típics de la intolerància a la fructosa. En alguns casos, fins i tot diarrea. La majoria d'aquests símptomes, tret d'en els casos més aguts, es manifesta de forma lleugera, de vegades una mica més molesta del normal, però constant. Per això, és important fer seguiment de la simptomatologia i intentar relacionar-la amb els aliments que mengem durant uns dies, per poder explicar-li a l'especialista les nostres rutines i que els professionals determinin què pot estar causant aquests dolors o molèsties.

Y què és la fructosa? És un sucre simple que es troba de manera natural en les fruites i mel encara que també és present en alguns vegetals en forma de fructans, molècules formades per una cadena de fructosa. Els símptomes d'una intolerància a la fructosa sorgeixen quan el cos no és capaç d'absorbir correctament aquests sucres (la fructosa i/o el sorbitol) i es produeixen reaccions químiques que produeixen els símptomes de la intolerància a la fructosa.

Les molèsties no sempre venen motivades per una intolerància a la fructosa com a tal

Les fruites que pitjor sentin els qui toleren malament la fructosa, per la quantitat que contenen, són la poma, fruites passes, pera, pruna, cirera, préssec, figues, dàtils i l'albercoc. S'aconsella reduir el consum de melmelades, sobretot les preparades amb fructosa i la carn de codony. Les xocolates, productes de brioixeria, sucs comercials, medicaments en xarops i xiclets o gominoles "sense sucre" solen també tenir elevades concentracions de fructosa i/o sorbitol, així com els refrescos. I per tant, han d'evitar-se.

Fructosa

Però, atenció. Les molèsties no sempre venen motivades per una intolerància a la fructosa com a tal. Hi ha casos en què el cos reacciona davant d'un consum excessiu d'aliments amb aquest tipus de sucres. Demostrar una malabsorció de fructosa-sorbitol obliga a realitzar proves de laboratori (generalment test de l'hidrogen exhalat o prova de l'alè) que permeten conformar la sospita clínica i, tanmateix, en moltes ocasions, aquestes proves poden evitar-se amb una adequada enquesta dietètica que sovint permet identificar un consum excessiu d'aquests carbohidrats. Molts pacients amb símptomes no presenten realment una malabsorció d'aquests sucres, simplement fan un consum desproporcionat d'aquests sucres.

Els professionals ens donaran el millor tractament per a cada cas, però consisteix fonamentalment a prescindir d'aliments amb elevades proporcions de fructosa i/o sorbitol en la seva composició o reduir el seu consum, valorant no ser excessivament restrictius i que el grau d'intolerància és variable d'uns pacients als altres. Per a això, es considera molt útil proporcionar al pacient un llistat dels aliments que contenen més proporcions de fructosa (la mel, per exemple, conté 35 g de fructosa per cada 100g). Per tant, demani-la al professional que l'atengui.