El te és la beguda més consumida al món després de l'aigua. Hi ha diverses varietats, entre elles, el te verd, que s'elabora amb els fulls no fermentats de l'arbre. Les publicacions que es fan eco dels beneficis extraordinaris d'aquesta beguda són incomptables, encara que no tots els resultats estan ben documentats. Els polifenols que conté, en concret les catequines, han desencadenat l'interès de la indústria, que ha augmentat la seva oferta de productes, i del consumidor, que ha ampliat la seva ingesta. Tanmateix, encara que les proves d'investigació són prometedores, es necessiten estudis en profunditat que determinin la dosi i la forma de consum més efectiva (beguda, extracte, etc.) sense contraindicacions ni efectes secundaris.
El consum continuat de te verd o de productes amb extractes o que concentrin els seus principis actius està contraindicat en persones amb trastorns cardíacs, arrítmies, insuficiència coronària, insomni, epilèpsia, embaràs i lactància, així com durant la infantesa. S'ha determinat també que el te verd pot provocar toxicitat al fetge i interacciona amb diversos medicaments com els antibiòtics.
El te és la beguda més consumida al món després de l'aigua
Te i càncer: massa esperances
Els estudis experimentals (in vitro) i en animals que troben una associació saludable entre el consum habitual d'aquesta beguda i la disminució de greixos són nombrosos: pèrdua de pes, reducció del risc de malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer, així com la seva contribució a la promoció de la salut oral (per la seva riquesa en fluor) i fins i tot l'augment de la densitat mineral òssia.
Una tassa de te aporta uns 200 mg de flavonoides
Les substàncies que conté són de gran interès dietètic i nutricional, sobretot flavonoides amb acció antioxidant (catequines, rubigenina, flavina i tanins). Només una tassa de te aporta al voltant de 200 mg de flavonoides, la majoria dels quals s'allibera durant el primer minut d'infusió.
Una revisió sobre els efectes beneficiosos d'aquesta beguda, empresa per la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada, li atribueix més acció antioxidant en comparació amb el te negre a causa d'una concentració superior en catequines. Els investigadors afirmen que el contingut de certs minerals i vitamines d'aquest tipus de te augmenta el seu potencial antioxidant i que són aquests els compostos destacats en la prevenció del càncer.
A l'extensa base de dades d'estudis científics Pubmed, es poden trobar més de 1.300 referències científiques que tracten la relació entre el te verd i el càncer. La majoria dels estudis poblacionals que examinen aquesta associació pertanyen a centres d'investigació de països asiàtics, atès el baix consum de te verd a Europa i els EUA.
Molts estudis realitzats a la Xina i el Japó vinculen el consum de te verd (tres o més tasses diàries) a una menor incidència de diferents tipus de càncer d'esòfag, estómac, pulmó, pàncrees, mama, pròstata, ovari i recte. Però coexisteixen altres tants que no detecten diferències en la incidència d'aquestes patologies. En una recent metaanàlisi d'estudis epidemiològics sobre consum de te verd i càncer d'estómac, realitzat per la Sichuan University i el Chinese Evidence-Based Medicine/Cochrane Center, ambdós centres a Chengdu (Xina), els autors arriben a la conclusió que de moment no hi ha proves epidemiològiques clares per donar suport a la proposta que aquesta beguda té un paper en la prevenció del càncer d'estómac. La conclusió és paral·lela a la de la metaanàlisi realitzat pel Center for Cancer Prevention and Detection, del National Cancer Center a Goyang (Korea), publicat en l'International Journal of Cancer el febrer d'aquest any.