Què són les proteïnes?
Les proteïnes són molècules formades per aminoàcids que estan units per un tipus d'enllaços coneguts com enllaços peptídics. L'ordre i la disposició dels aminoàcids depenen del codi genètic de cada persona. Totes les proteïnes estan compostes per:
- Carboni
- Hidrogen
- Oxigen
- Nitrogen
- I la majoria conté a més sofre i fòsfor.
Les proteïnes suposen aproximadament la meitat del pes dels teixits de l'organisme, i són presents a totes les cèl·lules del cos, a més de participar en pràcticament tots els processos biològics que es produeixen.
Les proteïnes són molècules formades per aminoàcids
Funcions de les proteïnes
D'entre totes les biomolècules, les proteïnes exerceixen un paper fonamental en l'organisme. Són essencials per al creixement, gràcies al seu contingut de nitrogen, que no és present en altres molècules com greixos o hidrats de carboni. També ho són per a les síntesis i manteniment de diversos teixits o components del cos, com els sucs gàstrics, l'hemoglobina, les vitamines, les hormones i els enzims (aquestes últimes actuen com a catalitzadors biològics fent que augmenti la velocitat a què es produeixen les reaccions químiques del metabolisme). Així mateix, ajuden a transportar determinats gasos a través de la sang, com l'oxigen i el diòxid de carboni, i funcionen a tall d'amortidors per mantenir l'equilibri àcid-base i la pressió oncòtica del plasma.
Altres funcions més específiques són, per exemple, les dels anticossos, un tipus de proteïnes que actuen com a defensa natural davant possibles infeccions o agents externs; el col·lagen, la funció de resistència del qual ho fa imprescindible en els teixits de suport o la miosina i l'actina, dues proteïnes musculars que fan possible el moviment, entre moltes d'altres.
Propietats
Les dues propietats principals de les proteïnes, que permeten la seva existència i el correcte acompliment de les seves funcions són l'estabilitat i la solubilitat.
La primera fa referència a què les proteïnes han de ser estables al medi en el qual estiguin emmagatzemades o en el que desenvolupen la seva funció, de manera que la seva vida mitjana sigui el més llarga possible i no generi contratemps en l'organisme.
Quant a la solubilitat, es refereix que cada proteïna té una temperatura i un pH que s'han de mantenir perquè els enllaços siguin estables.
Les proteïnes tenen també algunes altres propietats secundàries, que depenen de les característiques químiques que tenen. És el cas de l'especificitat (la seva estructura fa que cada proteïna exerceixi una funció específica i concreta diferent de les altres i de la funció que poden tenir altres molècules), l'amortiment de pH (poden comportar-se com àcids o com bàsics, en funció de si perden o guanyen electrons, i fan que el pH d'un teixit o compost de l'organisme es mantingui als nivells adequats) o la capacitat electrolítica que els permet traslladar-se dels pols positius als negatius i viceversa.