La paraula psicologia prové dels termes psyche (ànima o activitat mental) i logos (ciència, estudi, tractat). I malgrat que és una ciència relativament nova, ha evolucionat molt a partir del segle passat, i el concepte 'ànima' ha anat deixant pas a 'comportament' o 'conducta'.
El psicòleg de l'esport desenvolupa les seves funcions en tres grans camps d'acció: esport de rendiment, esport de lleure i salut i esport de base.
La psicologia cada vegada guanya més terreny en l'esport
El potencial de la ment
Pocs són conscients de l'enorme poder que té la nostra ment. Per bé o per malament, la nostra ment s'ha convertit en el nostre pitjor enemic. Arribem a tenir més de 60.000 pensaments al dia; i que la majoria d'ells solen tenir una gran càrrega negativa.
La ment s'ha d'utilitzar per al teu propi benefici. En aquest sentit la fortalesa mental i la motivació cal entrenar-los com quan volem córrer a un ritme determinat. Són moltíssims els esportistes que no assoleixen el seu potencial per no entrenar aquesta àrea.
Fins i tot, hi ha evidència d'una clara relació entre l'estat emocional i la incidència i recuperació de les lesions esportives. A diferència del que se sol creure, aquesta qualitat es pot desenvolupar.
No s'ha d'oblidar l'esportista com a persona. L'hem d'ajudar a què es davant als riscos i problemes psicològics que poden derivar-se de les exigències de l'esport de competició. Que sigui una persona equilibrada, satisfeta i feliç.
Sense que per això desviï la seva atenció de l'objectiu principal de la seva comesa com a esportista de competició. El poder de la ment és enorme, però no totes les persones són capaces d'utilitzar-lo. Per això és important la figura del psicòleg esportiu.
Psicòleg esportiu
Avalua la variables ambientals i personals per identificar les conductes del problema per després tractar aquestes variables. Un seguiment de tot aquest procés psicològic. I és que poden ser rellevants en cada moment concret.
Existeixen diverses tècniques que poden ajudar-nos, com:
- Plantejament d'objectius.
- Autoavaluació del nivell d'activació.
- Utilització de la relaxació i d'altres estratègies d'autoregulació de l'activació.
- Ús de la pràctica en imaginació.
- Monòlegs interns.
- Estratègies que ajudin a controlar l'atenció durant la competició.
- Anàlisi objectiva i apropiada del mateix rendiment.
- Triar la millor hora del dia per entrenar tenint en compte aquests factors.
Aquestes, ben aplicades pels psicòlegs, poden contribuir enormement a modificar variables rellevants relacionades amb el rendiment i la influència de la ment en ell, com:
- Desensibilització sistemàtica: per a l'eliminació de pors concretes.
- Reestructuració cognitiva: amb objectius com l'anterior, on modificar conductes de por.
- Modificació de creences disfuncionals i estats emocionals adversos: per anar cap a un equilibri mental de l'esportista.
- Condicionament encobert: de determinades respostes a estímuls antecedents específics, intentant 'enganyar' el subconscient.
- Disseny de programes operants complexos: per a la modificació de conductes esportives operants.