La tristesa és una emoció tan humana i natural com qualsevol altra; tanmateix, això no significa que resulti totalment innòcua. I és que si es torna excessivament intensa o es prolonga massa en el temps, aquest fenomen emocional té una gran capacitat per erosionar la nostra salut mental.
Tanmateix, encara que es tracta d'una experiència dolorosa, pot ajudar-nos a superar situacions en les quals ens hem quedat estancats. Però de vegades, ens acostumem a gestionar la tristesa d'una manera disfuncional, de manera que no només no ens ajuda a millorar, sinó que a més torna part del problema.
De vegades, ens acostumem a gestionar la tristesa d'una manera disfuncional
Per sort, en l'actualitat existeixen recursos terapèutics eficaços per superar casos com aquest. Aquí parlarem sobre com el Mindfulness ajudarà a superar estats de malestar psicològic.
Què és el Mindfulness?
El Mindfulness (en espanyol, també conegut com a Atenció Plena) és un conjunt de pràctiques de maneig de l'atenció inspirades en la meditació Vipassana, tradició mil·lenària originària d'Àsia del Sud i relacionada amb les religions de l'hinduisme i el budisme.
Està inspirat en la meditació però renunciant als continguts místics i religiosos que aquesta pràctica ha tingut tradicionalment; en aquest cas, la prioritat és aconseguir canvis i millores objectives en la qualitat de vida de la persona, i concretament, en la seva regulació de la gestió emocional.
Com funciona el Mindfulness davant de l'excés de tristesa?
La tristesa és, moltes vegades, una conseqüència d'un cercle viciós de pensaments negatius. Quan ens sentim malament, estem més predisposats a centrar la nostra atenció a tot allò que resulta negatiu per a nosaltres alimentant una narrativa tràgica sobre la nostra vida, i interpretant la realitat i els nostres propis records des d'aquest prisma de pessimisme.
Dit d'una altra manera, de vegades ens delectem en la tristesa alimentant-la sense adonar-nos d'això, ja que aquesta manera de veure les coses aporta un significat clar i unívoc sobre vivències a què volem donar-li una explicació perquè ens afecten molt. Es tracta d'una interpretació emocionalment dolorosa dels fets, però almenys, és una interpretació.
I com aquesta manera d'associar pensaments i records a una emoció molt intensa ens toca molt de prop, és fàcil que tot el que ocorri al nostre voltant ens recordi que ens sentim malament, i que (suposadament) tenim motius per sentir-nos així de dolent. Així, els continguts de la nostra memòria reforcen una interpretació pessimista del present, i viceversa.
El Mindfulness contribueix a trencar aquest cercle viciós de pensaments que reforcen baixos estats d'ànim. Els exercicis que proposa es basen a centrar l'atenció en l'aquí i ara sense prejutjar i sense atorgar característiques morals a aquestes experiències: en l'Atenció Plena, acceptem els estats mentals que emergeixen en la nostra consciència, i els observem en la seva aparició, el seu desenvolupament i el seu esvair-se anant-se'n tal com van venir.
Així, posar el focus en el present ens permet deixar d'obsessionar-nos amb passats interpretats d'una manera esbiaixada i futurs que només hi ha al nostre cap com a fruit del nostre malestar.
En definitiva, el Mindfulness aporta exercicis pràctics amb un element en comú: l'acceptació, la focalització amb atenció en el present i en els seus pensaments i sensacions, i la renúncia a intentar eliminar totalment el malestar, de manera que no li donem més importància de la que té i es debiliti en no sobrereaccionar davant d'ell.