El ferro, sense cap dubte, és essencial per a la vida. El motiu fonamental, és que el nostre cos ho necessita per al transport d'oxigen en sang. Per això tenim una quantitat considerable d'aquest oligoelement: entre 2 i 4 grams es troben repartits en la sang, el fetge, la melsa, els intestins i a la medul·la òssia. Però sempre es va perdent/gastant alguna cosa d'aquestes quantitats. Això pot succeir de forma natural per qualsevol tipus d'hemorràgia, però també a través de l'excreció.
El cos no és capaç de generar ferro per si mateix
Les necessitats diàries de ferro
Bàsicament, una deficiència de ferro es produeix, quan es gasta més del qual s'administra. Com el cos no és capaç de generar ferro, l'única forma d'administració és a través d'una nutrició adequada.
Les recomanacions són les següents: les dones haurien de consumir diàriament uns 15 mg i els homes uns 10 mg. El millor proveïdor de ferro és la carn. Els vegetarians poden recórrer a fonts vegetals, com els llegums. És interessant saber que la vitamina C ajuda a millorar l'absorció del ferro.
Per què les dones necessiten una aportació més gran?
Per norma, les dones perden una mitjana d'1,3 mg al dia – mentre que la xifra per als homes és de només 0,8 mg. El motiu principal és la menstruació, ja que el cos tendeix a excretar més ferro. Els nens en la seva època de creixement també necessiten més aportació de ferro, igual que els atletes d'alt rendiment i els vegetarians. Tots ells han de prestar una especial atenció als seus nivells de ferro. I no podem oblidar-nos de les dones embarassades, que tenen un requeriment particularment alt, ja que necessiten produir fins i tot un 40% més de sang.
Símptomes de falta de ferro (anèmia ferropènica)
Els experts bàsicament distingeixen tres fases en la deficiència de ferro. En la primera etapa, la persona afectada no notarà encara la deficiència, perquè el cos sempre manté certa quantitat de ferro de reserva. Tanmateix, si la pèrdua de ferro és més gran que la ingesta, el cos comença a utilitzar aquest ferro emmagatzemat.
Quan aquests dipòsits es buiden, el cos comença a extreure ferro dels seus òrgans, almenys per poder produir prou sang. Els primers símptomes perceptibles en produir-se aquest procés poden ocasionar sensació de picor a la llengua o dolor en empassar-se. Hi cal afegir l'aparició d'un cabell trencadís, rugositats a les ungles, pell seca o petites esquerdes a les comissures dels llavis. Quan la pell seca comença a picar, pot tornar-se molt més susceptible a les infeccions.
Mals de cap i trastorns del son
Si no ens adonem d'aquests primers avisos, la falta de ferro pot començar a perjudicar més seriosament la nostra salut. Els afectats mostren pal·lidesa i sovint tenen mals de cap. Però sobretot, se senten cansats i desganats, pateixen trastorns del son i pèrdua de cabell. Fins i tot poden tenir dificultats respiratòries.