La solitud és un sentiment natural d'experimentar i més comú del que moltes vegades es pensa. Una situació que s'ha vist incrementada en els últims temps, des que va sorgir la pandèmia de la covid.
En una enquesta recent entre adults nord-americans, el 36 % dels participants, inclòs el 61 % dels adults joves i el 51 % de les mares amb nens petits, van informar sentir una solitud greu.
Què és la solitud
Malgrat el que suggereix el terme, passar molt temps sol no és un requisit previ per sentir solitud. La solitud és el sentiment d'estar desconnectat o que d'altres no et comprenen. Una persona que experimenta la solitud no sempre està físicament sola, sinó que se sent distant i aïllada emocionalment.
Si bé la solitud no és necessàriament motiu de preocupació, els sentiments prolongats de solitud s'han relacionat amb problemes de salut. La solitud s'associa amb malalties cardíaques, un sistema immunitari debilitat, falta de son, ansietat, depressió i fins i tot pensaments suïcides en algunes ocasions.
Què causa els sentiments de solitud
És difícil identificar les causes de la solitud, però hi ha certs factors que poden fer que sigui més probable que l'experimentis. Per exemple, un atribut associat a sentir-se sol és una personalitat introvertida. Si ets introvertit, pot fer que tinguis menys relacions socials i que et sentis sol.
Un altre factor poden ser les xarxes socials. El seu ús creixent ha portat a una disminució en les interaccions en persona, que són necessàries per contrarestar els sentiments de solitud.
Algunes persones poden sentir els efectes de prioritzar la seva presència a les xarxes socials per sobre de crear una xarxa d'amistats, que d'una altra manera pot prevenir la solitud. Les interaccions que tenen poden ser menys significatives i més superficials, comunicant-se amb altres persones només mitjançant un polze cap a dalt o qualsevol altra emoticona que substitueixi a la conversa.
La solitud també pot resultar d'una distorsió cognitiva, una circumstància que fa referència a pensaments, percepcions o creences inexactes. Per exemple, si algú percep constantment les experiències o els comentaris dels altres com a negatius, fins i tot quan no ho són, pot sentir-se rebutjat i així allunyar dels altres, evitant les connexions que d'una altra manera podrien ajudar-lo a sentir-se menys sol.
A més, la solitud pot sorgir de l'ansietat o la depressió, especialment si la malaltia mental manté una persona més introvertida evitant els altres. De fet, la solitud és una de les experiències més comunes entre els qui es troben deprimits.
Altres possibles causes de la solitud inclouen situacions que provoquen una desconnexió amb els altres, com mudar-se a una nova ciutat, la mort d'un ésser estimat, una ruptura sentimental o, com recentment, una pandèmia mundial.