Gairebé ningú no qüestiona que la cafeïna –consumida moderadament– pot produir sensacions agradables. Ara bé, igual de cert és que si ingerim massa pot provocar un augment de la freqüència cardíaca, de l'eliminació de líquid per l'orina, intranquil·litat, tremolors, dificultats per dormir i fins i tot ansietat.
Realment som molts aquells de què gaudim diàriament d'un cafè, quan ens aixequem o bé després d'un menjar, i a més de poder assaborir el seu sabor i aroma, potser experimentem, fins i tot, un lleuger augment d'energia poc després de prendre'l.
Parlar de cafeïna, tanmateix, no és el mateix que parlar de cafè. La cafeïna s'utilitza actualment com a compost aïllat per a nombroses preparacions esportives, com begudes isotòniques i gels energètics. Així, en cap cas no hauríem d'associar els possibles efectes positius o negatius del consum de cafè amb què s'han trobat en la cafeïna, així com tampoc no podem extrapolar els resultats dels estudis fets en el camp de l'esport amb aquesta substància a la població que consumeix cafè. Així doncs, encara que en ambdós casos es consumeix cafeïna, la forma de prendre-la, la dosi i fins i tot el motiu són molt diferents.
Parlar de cafeïna no és el mateix que parlar de cafè
Mai no hem de perdre de vista que la resposta davant de la ingesta d'aquesta substància és diferent en cada persona: hi ha persones que consumir cafeïna no les afecta per a res, mentre que altres amb un sol cafè al dia ja tenim bastant, i encara n'hi ha altres que no el poden ni olorar pels efectes negatius que els provoca.
Pel que respecta a l'ús de la cafeïna en l'esport, alguns estudis apunten que en els de mitja o llarga durada la cafeïna contribueix a millorar el rendiment, mentre que això no s'ha pogut demostrar en els de curta durada.
L'efecte positiu en esports d'una durada mitjana o llarga seria a causa d'un retard en l'aparició de:
- La fatiga, ja que augmenta la lipólisis, és a dir l'alliberament d'àcids grassos que el múscul utilitza com a combustible. És a dir, ingerir cafeïna afavoriria l'ús dels greixos com a font d'energia.
- El cansament, i una millora en l'estat d'alerta, per l'estimulació del sistema nerviós central (encara que a determinades persones els provoca nerviosisme i inestabilitat emocional).
La dosi de cafeïna necessàries per tenir les sensacions esmentades ––de benestar i millora de la capacitat d'alerta– solen ser menors que les que fan falta per obtenir altres efectes de caràcter metabòlic, com la mobilització de greixos.
La cafeïna continguda en una tassa de cafè o en dos (entre 80 i 200 mg, aproximadament) pot ser suficient, per exemple, per contribuir a la sensació de "trobar-se millor". Per aconseguir efectes a llarg termini, en canvi, necessitarem dosis més altes –tenint sempre en compte la tolerància individual.
La cafeïna com a substància ergogènica es va retirar de la llista de substàncies prohibides l'any 2004, però malgrat tot hi ha estudis que demostren una millora en el rendiment després d'ingerir. Tanmateix, cal tenir sempre present que l'efecte defatigant que provoca està íntimament relacionat amb la resta de la dieta i que, com tot, també pot tenir efectes negatius.
Entre aquests efectes negatius cal ressaltar, d'una banda, que la cafeïna és diürètica (no estaríem parlant estrictament d'un cafè, ja que aquest porta aigua i així s'incorpora líquid al cos). D'altra banda, i encara que la cafeïna és una substància alcalina, quan entra al cos en forma de cafè o de beguda energètica comporta una baixada del pH. Això passa perquè el pH de la beguda final és àcid, i per tant pot produir un alliberament de calci provinent dels ossos per tornar a equilibrar el pH de l'organisme, la qual cosa podria acabar suposant una desmineralització òssia.