El treball és un dels principals focus d'estrès per a la major part de la població, per això cada vegada més estudis analitzen el seu impacte en la nostra vida i com millorar aquesta part tan essencial de les persones.
Una de les últimes tendències és l'anomenat quiet quitting, que va sorgir després de la pandèmia i consisteix a delimitar específicament les hores de treball per no fer-ne més del degut ni emportar-s'ho a casa.
Quiet quitting
Aquest nou fenomen es presenta com un antídot per a la cultura del sobreesforç en el treball per assolir els objectius per damunt de tot. Es pot traduir com a "renúncia silenciosa", perquè advoca per deixar de treballar en el moment que toca per horari sense haver d'avisar ni dir res a les persones que siguin al voltant.
Els experts ho consideren sovint un mecanisme d'afrontament que s'utilitza per abordar la probabilitat d'esgotament i excés de treball crònic. També pot manifestar-se quan no es valora ni aprecia un esforç considerable en un treball determinat i la falta de reconeixement canvia el comportament de l'empleat convertint-lo en un cert desinterès. Pot resultar molt beneficiós, perquè permet guanyar en confiança per implementar els límits.
El que diu la ciència
De fet, hi ha investigacions científiques que suggereixen que establir límits és una manera efectiva d'augmentar el benestar i protegir contra l'esgotament i la productivitat tòxica. Per exemple, aquest estudi publicat a Journal Applied of Psychology analitza com seria beneficiós que els treballadors de la salut implementessin aquests límits per suportar l'esgotament durant la pandèmia de la covid-19.
Aquest nou fenomen ve motivat en part a causa del teletreball durant la pandèmia. En aquest sentit, l'OMS va emetre un informe en el qual concloïa que entre les mesures que han de posar en marxa els ocupadors figuren velar perquè els treballadors rebin l'equip adequat per completar les tasques del treball; proporcionar la informació, les directrius i la formació pertinents per reduir l'efecte psicosocial i de salut emocional del teletreball; formar els directius en la gestió eficaç dels riscos, la gestió a distància i la promoció de la salut en el lloc de treball; i establir el "dret a la desconnexió" i dies de descans suficients.
Segons l'informe, els serveis de salut laboral han d'estar capacitats per prestar assistència en salut ergonòmica, mental i psicosocial als qui treballen a distància, mitjançant tecnologies digitals de telesalut.
L'informe adverteix que, sense planificació, organització i assistència en salut i seguretat adequats, el teletreball pot tenir repercussions importants en la salut física i psicològica i el benestar social dels treballadors.