La somnolència i els mals hàbits de son estan associats amb una menor qualitat de vida i amb un estat d'ànim deprimit. Una investigació recent relaciona el descans deficient amb un menor control dels nivells de glucèmia i, per tant, un pitjor maneig de la diabetis. Són diversos els estudis que ja han suggerit que descansar bé pot ajudar en el tractament d'aquesta afecció i, fins i tot, en la seva prevenció. El problema és que la malaltia per si mateix porta problemes per agafar el son: l'apnea o les hipoglucèmies nocturnes figuren entre els principals motius.

La somnolència podria tenir una relació directa amb uns nivells de glucèmia més grans (glucosa en sang). Són les conclusions que investigadors de la Universitat d'Arizona i de l'Harvard Medical School de Boston (EUA). Aquests efectes se sumen als ja coneguts que es relacionen amb la falta de son: problemes de conducta, una pitjor qualitat de vida o depressió, entre d'altres.

No és la primera vegada que s'associen ambdós conceptes. Els resultats d'estudis recents indicaven que el descans dels diabètics durava una mitjana de sis hores a la nit i que només un 6% podia dormir vuit hores. Un 71% tenia una mala qualitat del son.

L'estudi en qüestió es va realitzar entre joves de 10 a 16 anys, per la qual cosa, segons els resultats, els científics insisteixen en la importància d'avaluar de forma rutinària la qualitat del son com a part del tractament de la diabetis de tipus 1, sobretot, en aquest grup poblacional. I no només perquè dormir bé beneficia el maneig de la malaltia, sinó perquè la mateixa diabetis ja porta problemes per aconseguir un bon descans durant la nit. L'única manera de trencar el cercle viciós és donar-li valor al descans nocturn, tant com seguir una dieta adequada.

 

 

Diabetis i descans nocturn

Per evitar hipoglucèmies nocturnes, és possible que els pacients tractats amb insulina necessitin prendre un refrigeri abans de ficar-se al llit. Molts pacients diabètics pateixen, associades a la malaltia metabòlica, altres alteracions que incideixen en la seva qualitat de vida. La més freqüent és l'apnea del son, sobretot en diabetis mellitus de tipus 2, que està estretament vinculada a l'obesitat. Aquesta respiració irregular amb roncs a la nit es tradueix en fatiga diürna. La pèrdua de pes és, en gran manera, el tractament més eficaç. Una altra raó habitual que impedeix el descans nocturn és la neuropatia i el dolor a les cames que aquesta provoca.

També la hipoglucèmia nocturna incideix en el descans. Les persones amb diabetis tractades amb insulina tenen el risc més gran de patir-la. Els símptomes inclouen: despertar sobtat amb sensació de mort imminent, malsons, sudoració nocturna o mal de cap al matí. En ocasions, l'únic símptoma és un nivell de glucèmia en dejú elevat. En dones menopàusiques, la sudoració característica pot confondre's amb la hipoglucèmia nocturna.

 

No només perquè dormir bé beneficia el maneig de la malaltia, sinó perquè la mateixa diabetis ja porta problemes per aconseguir un bon descans durant la nit

 

Hàbits saludables per a la diabetis

Segons els resultats de l'estudi, les persones que mantenen horaris regulars en anar a dormir podrien controlar millor la glucèmia. Especialistes del Joslin Diabetes Center, centre d'investigació i d'atenció clínica de diabetis, assenyalen que hi ha indicis que l'exercici millora la qualitat i la quantitat de son, encara que s'ha de realitzar en hores determinades. També intentar disminuir les hipoglucèmies mentre es dorm pot assegurar la qualitat del son.

No obstant això, practicar exercici físic i el consum d'alcohol just abans de ficar-se al llit pot provocar baixades de glucèmia. Per evitar aquesta desagradable situació, és possible que els pacients insulinodependents necessitin prendre un refrigeri abans d'ajeure's, ja sigui un petit entrepà o un vas de llet amb uns quants cereals. Si les hipoglucèmies són freqüents, el millor és consultar amb el metge sobre com ajustar les pautes d'insulina.