La salut mental per sort cada vegada és un tema menys tabú en la societat. Tots hem de cuidar la salut de la nostra ment, i és per això que hem volgut veure tres dels problemes més freqüents i veure les seves principals característiques. Això sí, l'ajuda professional és sempre fonamental per combatre qualsevol fenomen i poder resoldre'l.

1. Estrès

  • Què és. Un fenomen fisiològic normal que ajuda a suportar situacions exigents i a reaccionar davant les demandes de l'entorn, però és negatiu quan l'organisme no és capaç d'adaptar-se a la situació i de donar respostes adequades. Pot acabar desenvolupant una malaltia física o problemes emocionals com a ansietat o depressió.
  • Causes. Des de factors de la vida diària com a excés d'activitat, la falta de temps, els fills o problemes de cansament i son, fins a la mort d'un ésser estimat, la malaltia pròpia o d'un familiar, un procés de separació, els problemes laborals o acadèmics (sobrecàrrega de treball, relació amb caps o companys o por a no estar a l'altura) o l'ús de les noves tecnologies (tecnoestrès per impossibilitat de desconnectar).
  • Senyals d'alarma. Emocions negatives (estats prolongats de desesperança, ansietat, irritabilitat, canvis d'ànim, nerviosisme), falta de concentració i pensaments nocius (oblits i distraccions freqüents, autocrítica excessiva), canvis de la conducta (menjar més o menys, tartamudesa, plor fàcil, abús de tòxics, menor rendiment laboral o acadèmic) i alteracions físiques (cansament, insomni, sudoració, contractures, respiració agitada, taquicàrdies, disfuncions sexuals, etc.).
  • Què fer. Abans que prendre fàrmacs, la prevenció és clau per tractar aquest trastorn. Entrena't en la solució de problemes; organitza bé el teu temps; et mereixes un descans; aprèn tècniques d'autocontrol; fomenta les relacions personals i socials i recolza-t'hi; cuida la teva dieta; fes esport de manera regular; no restis hores de son; i recorre a ajuda professional si és necessari.

Cada vegada es parla més obertament de salut mental

Salut Mental
Salut Mental

2. Ansietat

  • Què és. L'estrès pot desencadenar aquesta reacció emocional, que és un sentiment d'aprehensió o de por, una preocupació incontrolable i excessiva sobre gran quantitat d'esdeveniments o activitats (com el rendiment laboral o escolar), que sol prolongar-se més de 6 mesos.
  • Causes. La font del desassossec no sempre se sap o es reconeix, per la qual cosa augmenta l'angoixa. Pot provenir de qualsevol situació o pensament que faci sentir la persona frustrada, furiosa o ansiosa.
  • Senyals d'alarma. El trastorn d'ansietat generalitzada és el més freqüent, mentre que en nens ho és l'ansietat per separació i en adolescents comença l'ansietat social. Com recorda l'Institut Nacional de Salut Mental nord-americana, els qui la pateixen tenen problemes per controlar les seves preocupacions o sentiments de nerviosisme i per concentrar-se. Sempre estan cansades, es mostren irritables i pateixen insomni. Tenen mals de cap, musculars o de l'estómac o molèsties inexplicables, dificultat per empassar, tremolors o tics i suors i se senten marejades o que els falta l'aire.
  • Què fer. Parla'l amb el metge o psicòleg. Cal trobar la causa i tractar-la amb psicoteràpia, medicaments o una combinació d'ambdós. També revisa el teu estil de vida i aposta per hàbits saludables, com portar una dieta equilibrada, fer exercici regularment, limitar el consum de cafeïna i alcohol, no fumar, practicar tècniques de relaxació, fins i tot en els menors, o prendre descansos en el treball.

3. Depressió

  • Què és. És entre els trastorns de l'estat de l'ànim que amb més freqüència desencadenen els episodis d'estrès prolongats. Es caracteritza per una tristesa profunda i pèrdua d'interès general per les coses almenys durant dues setmanes.
  • Causes. Fins i tot amb una predisposició genètica, en general comença per un esdeveniment estressant: la mort d'un amic o familiar, una desil·lusió important a la llar, en el treball o a l'escola (en adolescents, per trencar amb la parella, i en nens per perdre un curs o el divorci dels pares), un dolor prolongat o una malaltia greu, part o, per exemple, aïllament social i discapacitats, com els problemes d'audició i sordesa típics en majors.
  • Senyals d'alarma. Sentiments persistents de tristesa, ansietat, buit, desesperança i pessimisme, pèrdua d'interès i de la capacitat de gaudir, de sentiment de culpa i inutilitat, irritabilitat i inquietud. Presenta trastorns del son o de la gana, cansament i falta de concentració. Entre els símptomes físics destaquen les palpitacions o pressió al pit i molèsties abdominals o problemes digestius.
  • Què fer. Explicar-ho a algú de confiança. També si tens pensaments relacionats amb la mort. No t'aïllis. No recorris a les drogues o a l'alcohol. Parla amb el teu metge i o un altre professional sanitari per poder fer un diagnòstic i explicar-te els tractaments possibles. Un grup de suport, com a Confederació SALUT MENTAL ESPANYA, poden ajudar-te.