L'omeprazole és un dels medicaments més populars a Espanya. De fet, s'estima que al voltant d'un 10 % de la població pren algun protector gàstric diàriament. I és que recórrer a un protector d'estómac quan es requereix una altra solució no és bo. Tampoc no és saludable ni té efectivitat utilitzar medicaments per a un altra finalitat quan el que es necessita és un protector gàstric. En aquest article solucionarem els dubtes més habituals pel que fa als protectors gàstrics.
S'estima que al voltant d'un 10 % de la població pren algun protector gàstric diàriament
Què són els protectors gàstrics?
Omeprazole, lansoprazol, pantoprazol, rabeprazol, esomeprazol... són noms que segur que et sonen i especialment a tots aquells que patiu de l'estómac. Són els denominats fàrmacs inhibidors de la bomba de protons (IBP).
Un protector gàstric és un medicament que s'utilitza per evitar els problemes de salut i les molèsties que causen els àcids de l'estómac. Existeixen diferents tipus de medicaments antiàcids i protectors, amb particularitats que els diferencien entre si.
Un protector gàstric eficaç és aquell que protegeix tant dels àcids propis de la digestió com de l'àcid per reflux. I a més protegeix l'estómac en altres circumstàncies. Per exemple, quan prenen medicaments agressius que poden danyar-lo.
Tanmateix, no convé abusar-ne, especialment si no et trobes en un grup de risc. Els especialistes en patologies digestives adverteixen que l'ús d'aquests fàrmacs com a protectors gàstrics en els casos de consum d'antiinflamatoris no esteroides i àcid acetilsalicílic ha de ser limitat als grups de risc.
L'elevat consum d'aquests fàrmacs es deu que generalment són molt receptats com a gastroprotectors a persones que consumeixen antiinflamatoris no esteroides, com l'ibuprofrè i l'àcid acetilsalicílic. Són persones normalment d'edat avançada, amb una malaltia crònica i que prenen aquests medicaments de forma prolongada. I com l'aspirina i els antiinflamatoris no esteroides poden produir petites úlceres a l'estómac i el duodè, perquè aquestes cicatritzin més ràpid, els metges recepten aquests fàrmacs que frenen la producció d'àcid clorhídric.
És el metge qui ha de prescriure o de deixar de prescriure el medicament, i valorar els riscos i els beneficis per a cada pacient. Segons els especialistes, no totes les persones que prenen aspirina o antiinflamatoris no esteroides han de consumir aquests fàrmacs, sinó només aquelles que formen part de grups de risc. És a dir, majors de 65 anys, amb antecedents de malaltia ulcerosa pèptica, que prenen antiinflamatoris en altes dosis o combinació d'alguns i que prenen anticoagulants o corticoides en dosis altes amb patologia prèvia greu com la cirrosi hepàtica o insuficiència renal.