Les noves tecnologies brinden una infinitat d'oportunitats i facilitats en la tasca diària. Tanmateix, per a alguns, el telèfon mòbil s'ha convertit en més que un objecte útil, tant que estar sense ell els aterreix. A Espanya, s'ha detectat que el 77% de la població de 18 a 24 anys i un 68% de 25 a 34 anys pateix nomofòbia, això és, pànic a estar sense mòbil, cobertura, saldo...
La nomofòbia és la por irracional de sortir de casa sense el telèfon mòbil. Aquest terme, que deriva de l'expressió anglesa «no-mobile-phone phobia» va tenir el seu origen el 2011, a propòsit d'un estudi realitzat al Regne Unit que pretenia plasmar l'ansietat que sentien alguns dels usuaris de telèfons mòbils per sortir de casa sense el seu dispositiu mòbil i témer que se'ls esgotés la bateria o a quedar-se sense cobertura o saldo, entre altres. I els resultats ja van mostrar un escenari gens prometedor: al voltant del 58% dels homes i del 48% de les dones patia aquesta fòbia, un 9% addicional se sentia estressat quan tenia el mòbil apagat i més de la meitat dels participants (55%) va descriure que el fet de sentir-se aïllat li causava ansietat.
La nomofòbia és la por irracional de sortir de casa sense el telèfon mòbil
A Espanya, les dades disponibles també assenyalen un abús: un 77% de la població de 18 a 24 anys i un 68% de 25 a 34 anys pateix nomofòbia.
Nomofòbia: senyals d'alerta
Si un jove passa molta estona tancada en el seu quart amb connexió a Internet, fa servir el mòbil en llocs i hores inadequats, no es relaciona massa amb la família o baixa el seu rendiment escolar, els progenitors haurien de sospitar que hi ha un problema. Altres símptomes d'alerta són patir ansietat per no obtenir una contestació ràpida dels missatges o creure que el mòbil sona i no ser així.
Tanmateix, l'experiència ens ha mostrat dos símptomes clars de nomofòbia: el jove s'irrita, per cridar-li l'atenció o restringir-li l'ús del mòbil, i quan se li parla, cal repetir-li l'oració perquè no fa atenció al que sent, sinó al que fa amb el seu telèfon.
Els progenitors: predicar amb l'exemple
Per prevenir aquest problema, els pares tenen un paper fonamental. Per començar, cal donar bon exemple: si l'adult rep un mail o un missatge durant el sopar familiar, ha de saber que no és un bon moment per revisar-ho, ja que els fills són els imitadors d'hàbits més importants.
És important que els adults facin un treball de prevenció amb els seus fills i, davant de l'ús de les noves tecnologies, han de dissenyar un sòlid full de ruta on hi hagi una barreja de rigidesa i confiança. Hi ha situacions, moments o llocs on l'ús del mòbil ha d'estar prohibit de manera taxativa, i d'altres on s'ha de transigir una mica més. La seva ocupació com a tal ha perdut credibilitat entre els més joves, ja que amb l'excusa que esgrimeixen d'estar localitzats, l'utilitzen per xatejar i connectar-se a Internet.