Se sap que l'activitat física, la nutrició i les activitats que estimulen la cognició són bones maneres de prevenir la malaltia d'Alzheimer i la demència. I els adults grans en risc poden portar un estil de vida amb aquest objectiu, en el qual inclou una alimentació determinada, activitat física i exercicis determinats per a la ment.
Ara, un equip internacional d'investigadors dirigit per la professora de psicologia de la Universitat de Montreal, Sylvie Belleville, ha determinat en un estudi quantes d'aquestes sessions de tractaments que inclogui aquests pilars són necessàries per poder detectar una millora i prevenir el deteriorament cognitiu en persones en risc: n'hi ha prou amb una dotzena d'elles.
Publicat a la revista Alzheimer's & Dementia: The Journal of the Alzheimer's Association, l'estudi realitzat mostra que en un interval entre 12 i 14 sessions de tractament ja es pot observar una millora en la cognició. "En els estudis farmacològics, es fa tot el possible per definir una dosi de tractament òptima necessària per observar els efectes esperats," asseguren els experts. "Això rares vegades es fa en estudis no farmacològics, especialment aquells sobre la prevenció del deteriorament cognitiu, on hi ha poca informació disponible per identificar aquesta dosi."
"Per tant, definir un nombre òptim de sessions de tractament és crucial", asseveren. "De fet, proposar molt poques sessions no produirà efectes de millora notables, però massa sessions tampoc no són desitjables ja que aquestes intervencions són costoses. Són costoses tant per a la persona que segueix els tractaments, en termes de temps i participació, com per a l'organització que ofereix aquests tractaments".
L'estudi es basa en una anàlisi secundària de dades de l'Assaig preventiu d'Alzheimer multidomini (MAPT) de tres anys i va examinar 749 participants que van rebre una varietat d'intervencions destinades a prevenir el deteriorament cognitiu. Aquests incloïen consells dietètics, activitat física i estimulació cognitiva per millorar o mantenir les capacitats físiques i cognitives.
En el seu estudi, els investigadors van avaluar els efectes de les sessions en funció de l'edat, el gènere, el nivell educatiu i la condició cognitiva i física de cada participant. Després es va analitzar la relació entre la dosi que cada un va rebre i la seva millora cognitiva.
Els principals resultats mostren un augment seguit d'un efecte d'altiplà després de 12 a 14 sessions. En altres paraules, oferir més de 12 a 14 sessions de tractament no significa millors resultats. Dit això, els participants amb nivells més baixos d'educació o més factors de risc de fragilitat es van beneficiar de més sessions.
En tot cas, la conclusió dels investigadors és que resulta important identificar i apuntar a una estratègia òptima i personalitzar el tractament per a cada individu.