Els trastorns del son, també denominats parasòmnies, no suposen un greu problema de salut ni per al desenvolupament cerebral dels petits afectats, encara que alguns minven el descans nocturn. El somnàmbul és una parasòmnia freqüent en la infantesa. El principal perill són els accidents derivats de caminar o sortir al carrer adormits.
Caminar adormit, despertar-se en una altra habitació al matí següent, anar a la cuina, obrir la porta de casa i sortir a l'escala o el carrer, parlar, quedar-se assegut al llit... El somnàmbul és una alteració del son que consisteix a aixecar-se o realitzar altres conductes complexes mentre s'està adormit.
Tanmateix, aquest trastorn és molt més freqüent en la infantesa. L'Acadèmia Americana de Medicina del Son assegura que el 17% dels nens són somnàmbuls en una mesura o una altra. I el percentatge més elevat es concentra entre els 8 i els 12 anys d'edat.
El somnàmbul sol produir-se durant les fases 3 o 4 del son.
Què fan els nens somnàmbuls?
El símptoma més habitual dels nens somnàmbuls és caminar per la casa. Però poden produir-se d'altres: quedar-se assegut al llit, de vegades amb els ulls oberts, sortir de la casa, parlar, vestir-se o desvestir-se... Fins i tot, hi ha els qui criden. Són aquells que, a més, pateixen terrors nocturns i es desperten esglaiats.

Per sort, no és una alteració greu. En la majoria dels casos, els episodis de somnàmbul ocorren a tot estirar una vegada al mes. Es donen amb més freqüència en la infantesa, ja que el cervell encara està en desenvolupament, però no tenen conseqüències. L'únic risc és tenir un accident per caminar adormit: el nen aconsegueix obrir la porta del carrer o ensopega en caminar per la casa.
Possibles causes del somnàmbul
No es coneixen amb exactitud quines són les causes d'aquesta alteració. Encara que els experts creuen que es dona amb molta més freqüència en els nens que pateixen estrès, falta de son, cansament excessiu o febre. A més, hi ha autors que consideren que hi podria haver una causa genètica.
Consells davant d'un nen somnàmbul
No hi ha un tractament específic per al somnàmbul, encara que els episodis tendeixen a disminuir amb l'edat. En els casos més greus, l'especialista pot prescriure fàrmacs tranquil·litzants durant un temps. De tota manera, es poden tenir en compte alguns consells per combatre aquesta alteració del son.
-
En primer lloc, evitar tots els factors que poden desencadenar aquest trastorn, com l'estrès, el cansament excessiu o la falta de son. És recomanable seguir una bona higiene del son (dormir amb la llum apagada en una habitació tranquil·la, anar a dormir i aixecar-se a la mateixa hora, relaxar-se abans d'anar a dormir...).
-
Al contrari del que molta gent pensa, sí que es pot despertar una persona somnàmbula. És més, pot ser el més segur per a ella. D'aquesta manera, s'eviten accidents. Pot ocórrer que, en despertar-se, el nen es mostri desorientat i confús. S'aconsella acompanyar-lo al llit i romandre amb ell per tranquil·litzar-lo fins que s'adormi de nou.
-
És convenient que la casa sigui el més segura possible per prevenir accidents en el petit. Cal tancar la porta del carrer i les finestres de manera que no pugui obrir-les, retirar els cables o altres objectes que puguin fer que ensopegui i evitar que hi hagi mobles amb cantonades punxegudes, entre d'altres.
-
És preferible que l'afectat no begui aigua abans de ficar-se al llit. Tenir la bufeta plena pot afavorir els episodis de somnàmbul.