El 76,9% dels joves entre 14 i 18 anys ha begut alguna vegada en la seva vida i l'1,6% ho ha fet diàriament durant l'últim mes. Són dades del Ministeri de Sanitat, que subratlla que el consum d'alcohol en l'adolescència augmenta les possibilitats de desenvolupar en l'edat adulta un consum abusiu o una dependència de begudes alcohòliques.
Però, pot existir una predisposició a beure alcohol? Segons un equip d'investigadors hi ha una proteïna particular al cervell que regula, entre altres qüestions, la presa de decisions i la percepció de recompenses i que podria haver de veure. La investigació, publicada a la revista Nature Communications Biology, especifica que la presència del gen Bmal1 al cos estriat del cervell afecta el consum d'alcohol tant en ratolins mascles com a femelles, però d'una manera sexualment dismòrfica. Els ratolins mascles sense la proteïna van consumir més alcohol que els que la tenien, mentre que les femelles sense la proteïna en van consumir menys que les femelles amb ella.
La proteïna Bmal1 també és un element integral en el nucli supraquiasmàtic, el rellotge circadiari mestre que es troba en tots els mamífers i que regula el cicle de son i vigília. Les anàlisis d'associació dels gens del rellotge circadiari van revelar un paper potencial per a la proteïna en el comportament de consum d'alcohol.
Els investigadors van crear dos grups de ratolins, utilitzant mètodes de biologia molecular per eliminar el gen Bmal1 de les neurones espinoses mitjanes del cos estriat en un d'ells. El gen va romandre present en altres parts del cos, ja que exerceix un paper fonamental al rellotge circadiari. Els experts van demostrar que els mascles als quals se'ls va eliminar el gen Bmal1 del cos estriat consumien més alcohol que els que no el tenien, mentre que en les femelles, els resultats van ser oposats: aquells sense Bmal1 van consumir menys alcohol que els que el tenien.
"La principal conclusió que podem treure d'això és que en les femelles, Bmal1 en l'estriat confereix risc, ja que consumeixen més alcohol quan el gen és present", asseguren els experts. "Als mascles, el gen és protector, ja que beuen menys alcohol. Les diferències sexuals que es veuen als ratolins normals s'eliminen quan el gen s'extreu del cos estriat".
Els experts també subratllen que ni el consum de sucre ni els ritmes circadiaris no es veuen afectats per l'eliminació del gen.
Els investigadors creuen que aquest descobriment pot ajudar a tractar l'addicció en humans. Per exemple, mentre que les dones reporten un menor consum i dependència de l'alcohol que els homes, pateixen més conseqüències adverses del consum i la dependència de l'alcohol.
"Fins ara, els tractaments biològics i farmacològics limitats per a la dependència de l'alcohol no distingeixen entre homes i dones, encara que existeixen grans diferències en el comportament de consum d'alcohol i l'addicció entre els sexes", afirmen. "En descobrir mecanismes de dimorfisme sexual, els especialistes en tractament d'addiccions podrien utilitzar aquest coneixement per desenvolupar un tractament basat en el sexe".