L'abdomen és la part del cos situada en la meitat inferior del tronc, ubicat entre el tors (del qual es troba separat a nivell intern pel diafragma) i la pelvis. Al seu interior s'allotgen la majoria d'òrgans vinculats al sistema digestiu i part del genitourinari.
Respecte a la musculatura, podem trobar una sèrie de músculs que proporcionen mobilitat a la zona alhora que protegeixen els òrgans interns i ajuden el seu correcte funcionament. Aquests músculs estan disposats a nivell lateral, posterior i anterior, i es poden classificar en transvers, oblics, piramidals i rectes.
Es combina el control de la postura i la respiració
El funcionament de l'esmentada musculatura és de gran importància, i quan estan entrenats permeten una millor postura i capacitat de moviment i funcionament de diferents parts del cos. Així doncs, entrenar-los pot suposar un gran avantatge, i per a això resulta de gran utilitat la realització d'exercicis de tensió i distensió, cosa que tradicionalment s'ha fet mitjançant la realització d'abdominals, que normalment requereixen la seva tensió mitjançant moviments constants i repetitius.
Un abdomen fort és clau per al cos
Els abdominals hipopressius: funcionament general
Els abdominals hipopressius són un tipus d'exercici dedicat al treball de la coneguda com a faixa abdominal a partir de la tensió i distensió de la musculatura més profunda.
Si bé el control de la respiració és fonamental en la major part d'activitats i exercicis físics, als abdominals hipopressius adquireix una significació encara major a causa que majoritàriament es tracta d'exercicis realitzats durant moments d'apnea respiratòria.
Es tracta d'aconseguir realitzar una pressió negativa al nostre abdomen i parteix de la pelvis, de manera que es produeix la reacció reflexa dels músculs interiors. Es treballen especialment els músculs oblics i transversos.
Com es realitza aquest exercici?
Per realitzar-los es combina el control de la postura i la respiració. Bàsicament es provoca l'apnea o cessament de la respiració després d'estirar el diafragma en una postura que afavoreixi l'autoestirament i obrint la caixa toràcica mentre s'inhala per intentar mantenir-la oberta en exhalar.
Després d'exhalar i abans d'inhalar es realitza l'apnea (és a dir, s'està uns segons sense respirar), observant-se una espècie de succió a l'abdomen. En resum, es tracta d'expulsar tot l'aire i posteriorment aguantar la respiració mentre s'expandeix el tòrax i s'encongeix la tripa, per mantenir la tensió i finalment deixar de tensar i tornar a inspirar. Es recomana fer diverses sèries regularment per observar resultats (aproximadament vint minuts al dia).
Aquest tipus d'exercicis van ser elaborats a partir de l'observació de les possibles dificultats o conseqüències negatives de la realització d'abdominals tradicionals. Tanmateix és necessari tenir un cert control a l'hora de fer-los ja que poden generar alguns problemes de tipus mecànic si es fan malament i de forma descontrolada.