La Dieta Dukan és probablement una de les dietes més famosa del segle XXI. Famosa en els seus inicis per ser la dieta miraculosa i poc després per ser una dieta insaludable, fins i tot mortal.
Per tots és sabut la importància que té la imatge corporal en l'actualitat. L'estereotip de persona "grassoneta" com a cànon de bellesa ha quedat pràcticament abolit de la societat occidental.
L'hidrat de carboni és el combustible principal del nostre metabolisme
L'aparició de la dieta Dukan:
Aquí és quan entra en joc la dieta elaborada pel Doctor Pierre Dukan. Que no deixa de ser una dieta hiperproteica més. Només que molt ben explotada per aquest senyor com un mètode "miraculós" en el que a la pèrdua de pes es refereix.
Però... Realment és grassa el que perdem amb aquesta dieta?; És nociva per a la nostra salut?
El macronutrient principal en aquest tipus de dietes és la proteïna. I jugant un paper més secundari el greix (sempre d'origen vegetal) suprimint per complet l'Hidrat de Carboni de la nostra ingesta diària. Segons l'ACSM (American College of Sports Medicine) la distribució dels macro nutrients en una dieta saludable són:
- Hidrat de carboni: 50-55%
- Proteïna: 10%-15%
- Greixos: 30%-35%
Com podem observar la proteïna no pot ser el sosteniment principal d'una dieta. I menys deixar l'hidrat de carboni en un lloc gairebé inexistent.
Per què?
L'hidrat de carboni (glucosa) és el combustible principal del nostre metabolisme i del nostre sistema nerviós central; fonamental per a la realització de les nostres tasques quotidianes. En persones practicants d'activitat física aquesta dieta pot suposar un problema a causa que deixem desproveït a les nostres cèl·lules musculars d'energia per dur a terme qualsevol tipus d'entrenament. En una dieta saludable hi ha d'haver equilibri entre els 3 macronutrients i micronutrients (minerals i vitamines).
Si eliminem el carbohidrat de la nostra dieta i augmentem de manera significativa la ingesta de proteïna, patirem el risc d'acumular cossos cetònics; a l'hora de produir ATP (energia) els processos oxidatius del nostre metabolisme necessiten a l'hidrat de carboni, si no les proteïnes s'acumularan formant les esmentades substàncies. Quan el nostre metabolisme manca de glucosa les nostres vies energètiques utilitzaran els greixos i les proteïnes com a combustibles; la proteïna no podrà convertir-se en àcid pirúvic sense el carbohidrat (impedint-la entrar els cicles oxidatius esmentats anteriorment), el greix en canvi si podrà ser utilitzada com a combustible, fins i tot proporcionant més energia que l'hidrat de carboni (1 gram d'hidrat de carboni són 4 Kcal i 1 gram de greix són 8 Kcal), però la diferència rau en la seva capacitat oxidativa, sent més lenta la del greix.