Gairebé la meitat de la població del nostre país té estrès. Com si fora una epidèmia, aquesta resposta fisiològica i natural del cos, que és tan necessària per respondre a situacions amenaçadores o desafiadores, s'està cronificant en moltes persones, és a dir, es converteix en patològica.
No fa falta descriure amb detall tots els desajustos que ens provoca l'estrès, ja que, el més probable, és que tots coneguem bé els símptomes després d'haver-los viscut (i amb freqüència) al mateix cos: alteracions del son, de temperatura, de la gana, trastorns gàstrics, nerviosisme, ansietat, restrenyiment, irritabilitat, alteracions de les glàndules tiroides que afecten l'humor, l'energia, el sentiment d'alerta, etc.
L'estil de vida que predomina en les societats occidentals ens sobreestimula i ens agita
Els sistemes de medicina holística oriental, com l'aiurvèdica o la medicina tradicional xinesa, consideren que l'estil de vida que predomina en les societats occidentals ens sobreestimula i ens agita, la qual cosa ens condemna a bregar, tard o d'hora, amb l'estrès. En ambdós casos, la recepta antiestrès passa tant sí com no per posar més consciència en tot el que fem per redreçar els hàbits i mantenir rutines saludables, amb un bon equilibri entre activitat i descans, que ens harmonitzin i que ens permetin desenvolupar el nostre potencial, d'acord amb la nostra individualitat.
Una vegada en la consulta d'un metge aiurvèdic, per exemple, potser us sorprendran les seves recomanacions: és possible que, entre les indicacions donades, recomani vestir-se amb un color determinat o bé substituir el perfum utilitzat per determinats olis essencials. Sabeu per què? Ja que perquè, des de fa segles, a l'Índia ja s'associaven els colors (i les olors) amb les emocions, els estats d'ànim i els sentiments i, per això, en casos de decaïment o depressió, poden recomanar vestir-se amb colors vius, com el vermell o el taronja, o bé fer-ho amb colors més tènues, com el blau o el verd si hi ha estrès.
De fet, els set txakres també s'associen amb colors diferents, juntament amb determinades funcions i òrgans, i és per això que la cromoteràpia considera que l'aplicació d'un color determinat pot ajudar a corregir certs desequilibris o afavorir o inhibir certs comportaments.
Algunes de les característiques que s'atribueixen als colors són:
- Blau: relaxació, tranquil·litat i fred
- Verd: refrescant, alegria i esperança
- Vermell: poder, agressivitat i nerviosisme
- Groc i taronja: concentració i intel·lecte
La crisàlide
Potser no hi fem gaire atenció, però els colors formen part del nostre dia a dia i són presents a tot arreu, des de la roba que ens posem, fins al color de les parets de casa nostra o del treball, els objectes personals que ens envolten, etc. Per aprofitar l'efecte terapèutic que tenen, tanmateix, hi ha un mètode d'inspiració oriental que combina la cromoteràpia amb la musicoteràpia, l'aromateràpia i la reflexologia amb l'objectiu d'aconseguir una relaxació total.
Es coneix clàssicament amb el nom de crisàlide, o viatge de llums, ja que el tractament es fa en una espècie d'iglú de cotó que imita la forma de les pupes de les papallones. A l'inici del tractament, el pacient realitza un petit test que determinarà quin color necessita rebre i que determinarà, alhora, quina música li convindrà més escoltar durant la sessió amb l'objectiu d'harmonitzar el cos energètic, físic i emocional.
Una vegada fet el test, ja entrem en la crisàlide, que s'il·luminarà amb els llums del color que hagi determinat el test, i s'inicia el tractament: el terapeuta entra amb nosaltres dins de la crisàlide il·luminada, escoltant la música que més ens convingui, per fer-nos un massatge harmonitzant de peus amb oli d'ametlles i/o amb olis essencials, tocar els punts energètics i ajudar a desbloquejar-los per tornar-nos l'equilibri intern i aconseguir frenar agitació mental i el cansament físic.