L’acolliment familiar és una de les formes d’ajut i protecció de tots aquells infants i adolescents que els toca viure una situació familiar vulnerable, en què els seus familiars biològics o d’origen no se’n poden fer càrrec. A Catalunya, trobem al voltant de 600 infants amb els quals s'està treballant perquè tinguin acolliment familiar que els acompanyi i se'n faci càrrec temporalment, mentre la seva situació familiar s’estabilitza o millora per poder-ne tornar a tenir la seva responsabilitat.
L’acolliment és una oportunitat per a tots els infants i criatures de créixer en un nucli familiar segur
L’acolliment no deixa de ser una mesura puntual i determinada en el temps per oferir a tots els nens i nenes l’opció de créixer i aprendre en un nucli familiar segur que se’n pugui fer càrrec, mentre la família biològica resol els problemes que li impedeixen ocupar-se’n.
D’acolliments familiars en trobem de 5 tipus diferents;
- Per una banda, trobem l’acolliment d’urgència i de diagnòstic, que és aquell que permet a l’infant d’entre 0 i 6 anys d’edat viure amb una família d’acollida mentre es realitza l’estudi de la seva situació familiar d’origen i se’n resol el cas. La família Pujades – Calcat n’és un exemple.
- L’acolliment simple és aquell on la criatura en qüestió és acollida per una família amb la finalitat de ser retornada al seu entorn familiar abans de dos anys. El cas de la família Casas – Romero n’és l'exemple.
- D’altra banda, també existeix l’opció de l’acollida en Unitats Convivencials d’Acció Educativa (UCAE) adreçada a infants i adolescents tutelats que requereixen atenció especialitzada per atendre les seves necessitats especials, malalties cròniques o trastorns de conducta. Aquests acolliments han d’oferir un entorn familiar segur a les criatures, on un dels membres de la família tingui una titulació específica, una formació o una experiència acreditable per poder atendre les necessitats d’aquests infants o adolescents. El cas de la família Plans – Martir és un exemple d’acollida en UCAE.
- També existeix l’acolliment permanent, que es dona quan l’infant es queda de forma indefinida fins que aquest és major d’edat amb la família d’acollida, considerant que és la millor opció per créixer en un entorn estable que li permet rebre una millor educació.
- Per últim, trobem l’acolliment de caps de setmana i de vacances, sent aquest un acolliment orientat a tots aquells nens i nenes majors de nou anys, que es troben ingressats en centres residencials i que necessiten gaudir d’un entorn familiar. Un acolliment que s’allarga el temps que es considera més beneficiós per a l’infant i que es dona els caps de setmana i els períodes de vacances, com el que es va acollir l’Àngels el 2012.
Una nena jugant / Foto: Jonathan Borba
Vull acollir; com ho puc fer?
Totes aquelles criatures que requereixen de l’acolliment per circumstàncies diverses, han viscut situacions difícils que els ha portat a la separació del seu nucli familiar d’origen. Vivint una situació de desemparament, necessiten rebre l’estima i l’acompanyament d’uns adults que se’n puguin fer càrrec i que han de complir amb un seguit de requisits on, des del punt de vista legal, les persones sol·licitants han d’estar en ple exercici dels drets civils, tenir més de 25 anys i, com a mínim, 14 anys més que la persona acollida.
D’altra banda, l’acolliment s’admet en parelles que conviuen amb caràcter estable i en famílies monoparentals. Les persones sol·licitants han de trobar-se en una situació afectiva equilibrada, disposar de temps per a la cura de l’infant i mostrar-se disposades a col·laborar amb els professionals i tècnics de l’administració que en faran el seu seguiment. Si es donen aquestes circumstàncies, entre d’altres, la persona o família interessada a fer l’acolliment, es pot adreçar a l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d'Integració Familiar (ICIF).