El teu vehicle ja no pot accedir a l'àrea metropolitana? Preocupat per si et toca patir de nou els efectes d'un temporal devastador com el Glòria o el Filomena? Fins a quin punt seguirà augmentant la factura de l'electricitat? Quan es produirà la transició energètica cap a un model 100% sostenible? Podrem sobreviure únicament amb l'ús de les renovables? Amb el pas del temps i amb l'evolució de l'espècie humana, s'ha constituït un model social, polític i econòmic egoista vers el medi ambient, que no té en compte ni protegeix el planeta que ens envolta i que ens acull. Vetllant per revertir aquesta situació, segur que haureu sentit a parlar o haureu topat amb desenes d’articles, notícies o destacats en mitjans sobre l’Acord de París. Ara bé, són pocs els que coneixen què implica realment i en quin punt ens trobem pel que fa a les emissions globals que determinaran el futur del planeta i de la vida de l’espècie humana a curt i a llarg termini.
L’Acord de París es va posar en marxa el 2016 i, per primera vegada, simbolitzava una fita històrica a nivell internacional per combatre l’emergència climàtica, amb l’objectiu de limitar l’escalfament global per sota dels 2ºC en comparació als nivells preindustrials. El tractat -adoptat per 196 parts a la COP21 de París el desembre de 2015-, pretén aconseguir minimitzar aquest augment global a llarg termini, fent que els països adquireixin noves mesures per tal de minimitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Unes mesures que es renoven cada cinc anys quan s’adopten nous objectius i noves fites més ambicioses per arribar a aconseguir aquesta reducció en la temperatura global del planeta. Les solucions de zero emissions s’estan tornant cada vegada més competitives en tots els sectors econòmics, polítics i socials, sent aquesta la tendència més notòria en els sectors de l’energia i del transport, uns dels sectors més contaminants que ja emprenen noves vies i mesures per complir amb els objectius de l’acord i pel bé comú del planeta.
El sector del transport representa al voltant del 60% de la demanda del petroli mundial, tot i que va caure notablement el 2020 per la pandèmia de la covid / Font: Pixabay
Els principals contaminants d'origen antropogènics i naturals
Per aconseguir assolir els objectius que es pacten a l’Acord de París i que es renoven en cicles de cinc anys, cal determinar quines són les principals fonts d’energia antropogèniques contaminants, per buscar solucions i adoptar noves mesures per minimitzar el seu impacte vers al medi. Unes fonts on se’n destaquen les centrals tèrmiques -on a Catalunya ja no en queda cap-, les cimenteres, els processos de combustió, la indústria i el sector del transport. Fonts que provenen de l’activitat humana, originades de la crema de combustibles fòssils i que se’n destaquen sobretot en el sector del transport, dels processos industrials, de les llars, en el tractament i eliminació de residus i en les activitats agràries entre d’altres. Un seguit d’activitats que alliberen al medi contaminants com òxids de sofre, òxids de nitrogen, òxids de carboni, hidrocarburs volàtils, partícules o metalls pesants.
El sector del transport requereix entorn el 60% de la demanda de petroli mundial
Sense anar més lluny, en el sector del transport mateix ja s'està portant a terme una creixent demanda de l'electrificació així com l'ús d'altres solucions energètiques com l'hidrogen verd, provinent de fonts renovables. Una necessitat bàsica i urgent per disminuir les emissions contaminants al medi, ja que aquest representa la demanda entorn del 60% del petroli mundial.
D’altra banda, cal tenir presents les fonts d’emissió de contaminants naturals, pels quals poca cosa s'hi pot fer. D’aquestes se’n destaquen les erupcions volcàniques, l’activitat biològica de microorganismes, els huracans o els incendis naturals, per exemple. Unes fonts que alliberen també òxids de sofre, òxids de nitrogen, òxids de carboni, hidrocarburs com el metà, sulfur d’hidrogen, pols, etc.
El sector de la indústria genera una important quantitat de contaminants al medi / Font: Pexels
Només amb renovables, disposarem d’energia per a tots?
Tenint clar que la transició energètica passa per adoptar noves vies sostenibles pel medi ambient i per a la salut humana que s’englobin sota el paraigua de les energies renovables, la pregunta que ens podem fer tots és si només amb l’energia eòlica, solar o hidràulica, entre d’altres, hi haurà suficient energia per abastir a tota la població. Una pregunta amb només una resposta: sí. De fet, en aquests moments ja hi ha països on pràcticament el 100% de les seves fonts energètiques provenen de les renovables, com Paraguai, Islàndia o Noruega, que encapçalen els índexs referents en el sector energètic. D’altres, el percentatge és superior al 80%, com és el cas d’Àustria, Nova Zelanda, Dinamarca o Costa Rica.
El 2020, a Espanya es va consumir un 44% de l’electricitat procedent de fonts renovables
Segons dades de l'Agència Internacional d'Energia Renovable, el 2020, la capacitat de generació mundial basada en energies renovables va créixer en 260 GW, més de quatre vegades més del que va créixer la procedent d'altres fonts. Dades esperançadores com ho són les del consum d'electricitat, on al nostre país, el 2020 va ser un any excepcional per a les energies netes: el 44% de l'electricitat que vam consumir va provenir de fonts renovables. Tota una xifra rècord.
Però encara queda molt de camí per recórrer davant l’emergència climàtica, que representa el repte més important al que s’enfronta la societat avui dia. Una descarbonització que ja han iniciat algunes companyies energètiques, que busquen alternatives per arribar a assolir la xifra de zero emissions. En aquesta línia treballa Endesa, sent en aquests moments la primera elèctrica integrada amb menys emissions. Una fita que de cara al 2040, té com a objectiu ser una empresa lliure d’emissions.
Representació de les fonts d’emissió d’energia globals i en línia groga, l’augment en l’ús d’energies renovables / Font: Ember. RENEWABLES 2021 GLOBAL STATUS REPORT.
Mirada 2030: any clau en la transició energètica
L’aposta per l’ús d’energies netes que no generin emissions és l’única forma d’assegurar la nostra supervivència. Per això, per controlar l’increment de la temperatura mitjana global del planeta i complir amb l’Acord de París, la Unió Europea s’ha compromès a ser la primera zona climàticament neutra el 2050, reduint les emissions almenys un 55% el 2030 respecte als nivells de 1990. Una fita que es pretén aconseguir augmentant al 40% les fonts d’energia renovables amb la combinació energètica.
En aquest context, el govern espanyol proposa també de cara el 2030 aconseguir el 74% de generació d’energia a partir de fonts renovables. Un full de ruta que marca el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima i la Llei de Transició Ecològica. En aquesta línia, treballa també Endesa, que impulsa els Plans Futur-e amb iniciatives enfocades als entorns de les centrals tèrmiques que pretenen cessar la seva activitat. Unes mesures que permetran mitigar l'impacte de la transició cap a un model de generació sense emissions, per a totes aquelles centrals tèrmiques que es troben en fase de tancament d'activitat, com són les d'Andorra (Terol), la de Compostilla (Lleó), la d'As Pontes (La Corunya) i la de Carboneras (Almeria)-.
Objectiu 2030: la reducció del 55% de les emissions respecte el 1990 i l’ús del 40% d’energies renovables a Europa i el 74% de generació renovable a Espanya
I Catalunya, en quin punt es troba? En aquests moments -tal com s’explicava en aquest article on es valorava la situació actual i futura de les renovables en el conjunt del territori català-, no es troba cap instal·lació de grans dimensions que aposti per la transició energètica i que obtingui un volum prou important d’energia per abastir a una part important de la població. N'és un exemple el Parc Eòlic Galatea -projectat a la Jonquera i presentat per Endesa-, que es troba en fase de tramitació i que es projecta amb la finalitat d’evitar l’emissió de 116 mil tones anuals de CO2 a l’atmosfera, que serviria per abastir la meitat de llars de l’Alt Empordà anualment. Un projecte que exemplifica el camí que pretén seguir l’elèctrica per aconseguir els objectius de convertir-se en una companyia on el 2040, 10 anys abans que el límit marcat per la UE, redueixi a zero les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sent 100% d’origen renovable. Una ambiciosa fita que centra la seva mirada en el pròxim 2030, invertint 31.000 milions perquè el 80% de tota la producció d’energia sigui lliure de CO2.
Cada cop és més habitual veure instal·lacions particulars en teulades d'habitatges i llars / Font: Unsplash
La transició energètica de les companyies energètiques: com serà?
Deixar d’utilitzar combustibles fòssils és la clau per construir un futur verd i sostenible pel planeta i per a les futures generacions. Una transformació que en el cas d'Endesa s'enfoca amb el desplegament de nova capacitat renovable que permeti tota l’activitat de generació 100% lliure d’emissions; a la hibridació d’instal·lacions renovables amb tecnologies d’emmagatzematge i la producció d’hidrogen verd; a la sortida de l’ús del carbó el 2027 i de la producció elèctrica amb gas el 2040 i a la sortida del negoci minorista de comercialització de gas. Una transició que ja s'ha iniciat i que ja està en marxa, com és el cas de la divisió renovable d'Endesa, Enel Green Power Espanya, que l'any passat va connectar 626,65 MW de nova capacitat renovable a la xarxa de distribució elèctrica a Espanya procedent de 12 instal·lacions solars (499,5 MW), 1 eòlica (123,4 MW ) i una hidràulica (3,6 MW).
Objectius que poden servir d’exemple per altres companyies energètiques, amb l’ambició de construir plegats un planeta més sostenible que vetlli pels seus habitants i pel consum energètic i salut. Una situació que només aportarà que beneficis, com la baixada en el preu de l'electricitat, per exemple, que es podria donar de forma notòria si s'utilitzen les energies renovables, es prescindeix del gas per a la generació d'electricitat i es deixa de banda els combustibles fòssils, causants de l'actual situació d'emergència climàtica.