El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (Girona) constitueix una de les majors zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i el Llobregat. Va ser creat a finals d’octubre de 1983, amb la declaració de zona amb paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques.
Les llacunes i els estanys que els formen pertanyen a reserves naturals integrals, reconegudes amb el màxim nivell de protecció natural de la legislació catalana
Els Aiguamolls de l’Empordà els trobem situats a la plana empordanesa, localitzada entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga. Una plana de 4.729 hectàrees que inclou 824,54 hectàrees de reserves naturals integrals i 9,28 hectàrees de la reserva natural parcial de l’Illa de Caramany.
L’espai que ocupa el Parc Natural està caracteritzat per la riquesa d’aigua dolça, gràcies als cursos fluvials actuals, els sistemes de canalització i rec dels conreus i de les antigues desembocadures dels rius de la zona.
Els hàbitats i la fauna dels Aiguamolls
Els Aiguamolls de l’Empordà són un dels espais naturals on podem observar una major varietat d’espècies animals d’arreu del territori català, a causa de les diferents característiques que formen els hàbitats del conjunt de la reserva natural.
Els ocells fan dels Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans
Una de les espècies de fauna predominants són els ocells, que fan dels Aiguamolls el seu hàbitat de refugi i el seu lloc de descans. N'hi ha més de 300 espècies, moltes d’elles protegides i d’una bellesa extraordinària. Fins a l’actualitat, es té constància de 329 espècies diferents, de les quals 82 hi nidifiquen de forma regular. La web del parc posa a disposició dels usuaris una guia amb les 50 espècies més comunes d’ocells que s'hi poden trobar.
Sergi Romero, director del Parc Natural, declara que als Aiguamolls “els identifica la localització on es troben, un lloc estratègic per a les aus que migren cap al nord. Aquí hi troben menjar i un espai on descansar”.
En els darrers anys, s’ha treballat per reintroduir la cigonya, la llúdriga i el gall marí o polla blava. “Els anys vuitanta es va introduir per primer cop la daina, que no havia estat mai al nostre parc”, explica el responsable d’educació ambiental, Josep Espigulé.
Closes, peces i feixes
Un dels hàbitats típics de l’Alt Empordà presents al parc són les closes, uns prats de pastures envoltats per recs de drenatge, vorejats d’arbres de ribera com els oms, freixes, àlbers i verns entre d’altres. Segons l’època de l’any, les closes canvien; a la primavera, amb la verdor i l’aigua present; a l’estiu, amb l’ombra i els prats plens d’insectes; a la tardor, colors càlids i pluges abundants i a l’hivern, arbres nus i prats exposats a la tramuntana.
“L’hàbitat singular del Parc són les closes, transformació d’antics estanys on es concentra la màxima riquesa d’espècies de tots els Aiguamolls”, detalla Espigulé
Altres camps i pastures d’aquesta mena, estrets, llargs i tancats per tamarius, són les peces o feixes, uns espais molt atractius per a moltes espècies d’ocells i d’altres animals.
Els estanys i els aiguamolls d’aigua dolça
Un altre tipus d’habitat força comú al parc són els estanys. L’estany més emblemàtic és el de Vilaüt, la seva situació lluny del mar fa que les aigües que el formen siguin completament dolces, amb una vegetació adaptada a la immersió, inundació i humitat.
El Parc Natural ha promogut la recuperació i la creació de nous estanys, com ara el del Cortalet o l’estany Europa
Els aiguamolls i estanys d’aigua dolça acullen vegetació i fauna diferents dels de la zona de les llacunes salabroses. La qualitat de les aigües, la fondària i les sequeres temporals condicionen totalment les comunitats que hi viuen. En zones d’aigües fondes hi podrem trobar ànecs capbussadors; en aigües amb poca fondària i obertes, ocells limícoles i en aiguamolls coberts de densa vegetació, llocs de cria d’espècies amenaçades com el bitó, l’arpella o l’agró roig.
Salsures i llaunes
La interacció entre les aigües dels rius que busquen sortida al mar o als estanyols i el mateix mar ha acabat formant un seguit de llacunes, anomenades localment llaunes. Aquestes reben aigua dolça i aigua salada, per això tenen aigües de salinitat canviant, formant un paisatge molt singular de les zones humides dels Aiguamolls de l’Empordà, un important refugi d’ocells aquàtics.
Mar i platges
Les aportacions de sediments del Fluvià i la Muga han format uns fons sorrencs i llimosos que acullen espècies adaptades a la inestabilitat del substrat, sotmès als corrents marins, els temporals i a les onades. El mar aporta aigua salada amb les llevantades, modela les sorres de la platja, acull peixos que penetraran a les aigües dels aiguamolls i proveeix d’aliment els ocells marins.
Itineraris i rutes
Els Aiguamolls de l’Empordà disposen d’un seguit d’itineraris i rutes per fer amb diferents recorreguts, cada un per poder visitar els diferents espais que formen el conjunt del Parc Natural.
- Itinerari 1: del Cortalet fins al mas del Matà, 2,5 km
- Itinerari 2: del mas del Matà a les Llaunes, 2,3 km.
- Itinerari 3: volta a la Reserva Integral de les Llaunes, 8,2 km
- Itinerari 4: del Cortalet als Estanys Europa, 4 km
- Itinerari 5: Mig de dos Rius, 1,5 km
- Itinerari de Vilaüt: ruta per la reserva de Vilaüt, 2 km
- Itinerari Literari: del mas del Matà fins al Cortalet, 2,5 km
- Ruta dels Estanys: ruta circular de Castelló fins a Palau Saverdera, 32 km
- Itinerari Natural del Fluvià: ruta circular al costat sud del Fluvià, 8,6 km
Quan és el millor moment per visitar el Parc?
En visitar un espai natural protegit, s’han de seguir una sèrie de consells i recomanacions generals com portar un equip adequat a l’itinerari, informar-se de les condicions meteorològiques, seguir les indicacions dels agents rurals i del personal dels parcs i paratges naturals així com portar reserva suficient d’aigua en relació a la durada de la travessa.
De l’actitud i el comportament dels visitants, en depèn, en gran mesura, la conservació dels ecosistemes i les espècies dels nostres parcs i paratges naturals
La primavera resulta ser la millor època per visitar el Parc
Romero declara que “cada any hi passen entre 200.000 i 230.000 visitants pel nostre centre d’informació”, una xifra que es concentra en major part a la primavera, quan és la millor època per visitar el Parc perquè es troba en la seva màxima esplendor. “Un tret distintiu dels Aiguamolls és que aquí es pot veure la fauna des de molt a prop, des dels observatoris, cosa que atrau molt els nostres visitants”.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
