El Paratge Natural d’Albera es troba a l’Alt Empordà, entre els municipis d’Espolla (669 ha), La Jonquera (2.036 ha) i Rabós (1.502 ha), ocupant un total de 4.207 hectàrees.
Bartomeu Borràs, director del Paratge Natural d’Albera, explica que el tret característic de l’espai és el seu paisatge; “l’Albera constitueix el tram més oriental del Pirineu quan aquest s’aboca a la Mediterrània, per això, constitueix una zona amb característiques pròpies d’aquests dos grans referents de la geografia a Catalunya”. “Així, trobem a l’Albera un espai ben conservat amb ambients propis tan pirinencs com mediterranis”, detalla.
Joan Carreres
El paisatge de l'Albera presenta tres àrees clarament definides: el sector occidental, l'oriental i el peu de mont
El sector occidental es troba constituït per dues grans finques, Requesens i Baussitges. Aquest sector presenta les zones més humides i enlairades, amb una cobertura de bosc de gairebé el 100% i amb una vegetació molt variada: de baix a dalt hi ha suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, boscos mixtos de caducifolis i els prats de la zona culminant. Hi destaca la vegetació de ribera a les vores de l'Anyet i l'Orlina, amb freixes, salzes i verns. El sector oriental, la zona de Sant Quirze de Colera - Balmeta, té característiques més mediterrànies, amb brolles, matollars i suredes a les zones baixes i alzines a les altes. El tercer sector és el peu de mont alberenc o Aspres de l'Albera, una zona intermèdia entre la serra i la plana empordanesa. Hi són presents els conreus de secà, (vinya i olivera), amb espais de vegetació natural de matoll i suredes.
La flora i la vegetació
Un dels valors naturals més destacats del Paratge natural de l'Albera és la gran diversitat botànica que s’hi troba. És d’allò més sorprenent que en un espai tan petit com el sector Requesens – Baussitges, s'hi pugui trobar una varietat tan considerable d'espècies vegetals.
Antoni Fernandez
Pel que fa als arbres, domina l'alzina surera (Quercus suber), l'arboç o llipoter (Arbutus unedo), l'alzina (Quercus ilex), el castanyer (Castanea sativa), el roure martinec (Quercus humilis) i el faig (Fagus sylvatica). També s’hi troben d'altres espècies més singulars com la blada (Acer opalus), l'auró blanc (Acer campestre), l'auró negre (Acer monspessulanum), l'oma (Ulmus glabra), el bedoll (Betula pendula), la moixera (Sorbus aria), el roure de fulla grossa (Quercus petraea) o el ginebre (Juniperus communis). Dels arbres de ribera en destaquen el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el vern (Alnus glutinosa) i el trèmol (Populus tremula).
Als voltants del castell de Requesens són comunes les plantacions d'arbres exòtics com el xiprer dels pantans (Taxodium distichum), el tell (Tilia sp.), l’avet (Abies sp.), picea (Picea sp.), pinastre (Pinus pinaster), entre d’altres. Tant per les mides que han assolit com per la seva bona adaptació, en destaquen els cedres (Cedrus sp.).
Antoni Fernandez
Al sector Sant Quirze - Balmeta, la vegetació té un caràcter marcadament mediterrani, molt condicionada a la secular proliferació d'incendis que ha patit la zona. Els arbres són escassos amb algun bosc d'alzina surera i exemplars aïllats d'alzina, roure martinenc o auró negre. A les rieres s’hi troba el vern i l'àlber (Populus alba). La vegetació predominant és el matollar amb la presència de l'argelaga negra (Calicotome spinosa), la gatosa (Ulex parviflorus), l'estepa negra (Cistus monspeliensis), l'estepa borrera (Cistus salviifolius), l'estepa blanca (Cistus albidus), el bruc (Erica arborea) o la ginesta (Spartium junceum).
Diverses espècies vegetals protegides, són presents al Paratge natural de l'Albera. En destaquen:
- El teix (Taxus baccata) és l'altra espècie arbòria protegida. Un arbre que anteriorment ocupava grans extensions, però que actualment es troba a poques localitzacions de la muntanya mitjana, on en queden exemplars molt vells. Té un cicle reproductiu complex i són contades les zones on hi ha regeneració de l'espècie. A l'Albera existeixen molt pocs exemplars, situats a la zona de la capçalera de l'Orlina.
La presència de boix grèvol als boscos caducifolis té una gran importància per a la fauna
- El boix grèvol (Ilex aquifolium): localitzat a la muntanya mitjana, sovint acompanyant de roures en indrets humits i a les fagedes. Presenta dues característiques que el fan una espècie clau en el manteniment del seu ecosistema ja que per una banda, és un arbre perennifoli que habitualment viu en boscos de caducifolis, fet que a l'hivern sol ser l'únic arbre amb fulla. A més, és en aquesta estació quan fructifica i així, pot proporcionar aliment a un bon nombre d'animals durant l'època de l'any més adversa. D'altra banda, té una peculiar disposició de les branques, ja que es ramifiquen arran de terra formant un petit espai que serveix com a refugi pels animals contra el fred.
Jaume Justafré
Cal remarcar la presència de diferents espècies d'orquídies, com a altres espècies vegetals protegides: el limodor abortiu (Limodorum abortivum), Orchis ustulata, Neotia nidus avis o Serapia lingua, entre d'altres.
La molsa Oedipodiella australis, la falguera de rei (Osmunda regalis), Centaurea spinabadia, Armeria ruscinonensis, Limonium tremolsii i Saxifraga fragosoi, tenen la consideració d'espècies protegides al Massís de l'Albera segons l’aplicació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
La fauna
L’espècie animal més valuosa de l’Albera és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). És a la zona oriental del Paratge i al seu entorn natural l’únic lloc de la península on és possible trobar aquesta espècie (a part de les zones del Garraf i del cap de Creus, on ha estat recentment reintroduïda). Aquesta és una població en greu perill d’extinció a causa de la proliferació d’incendis forestals, dels canvis en els usos del sòl i de la captura que se n’ha fet per utilitzar-la com a animal de companyia. Per preservar-ne el seu hàbitat, s’han creat dues reserves naturals parcials a més d’un centre de reproducció de tortugues, amb la finalitat d’aconseguir-ne, cada any, nous exemplars per ser alliberats al medi natural.
La tortuga mediterrània està subjecta a una protecció especial. La seva captura és totalment prohibida
Jaume Justafré
Pel que fa als amfibis i rèptils, es troben espècies típicament eurosiberianes com la granota roja (Rana temporaria), el lluert (Lacerta viridis), la serp d’Esculapi (Elaphe longissima) o la serp verd-i-groga (Coluber viridiflavus), que habiten a les zones més obagues i enlairades, fins a les espècies més ibèriques, com el llangardaix comú (Lacerta lepida), la granota verda (Rana perezi), el sargantaner gros (Psammodromus algirus), la serp verda (Malpolon monspessulanus) o la serp blanca (Elaphe scalaris), que ocupen habitats més secs i assolellats.
Del grup dels ocells rapinyaires, cal destacar-ne la presència de l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), l’esparver (Accipiter nisus) o el duc (Bubo bubo). També s’hi pot observar el xoriguer petit (Falco naumanni), que ha estat reintroduït a la zona amb molt d’èxit. Cal destacar també el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea) o el tallarol de garriga (Sylvia cantillans).
Al Paratge Natural d’Albera s’han detectat més de 200 espècies d’ocells
Antonio Saez
Els peixos més comuns són la truita comuna (Salmo trutta) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), que viuen a les oxigenades i netes aigües de la capçalera de l’Anyet i de l’Orlina. Les zones altes de les riberes són refugis de pesca per preservar-ne així la seva existència.
Pel que fa a la diversitat de mamífers la seva zona d’influència és notable. S’han comptabilitzat 51 espècies, nombre que suposa el 66% del total dels mamífers de Catalunya. És remarcable l’abundància i la diversitat de ratpenats. L’any 2008 es va efectuar la troballa d’una espècie poc comuna, el ratpenat de bigotis petit (Myotis alcathoe), la presència del qual indica el bon grau de preservació dels boscos on habita, ja que únicament nia en arbres vells.
Carles Flaqué
A la zona del Paratge, se’n destaca també la presència del porc senglar (Sus scrofa), la llebre (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus). Darrerament s’ha detectat la presència de muflons (Ovis musimon), cabirols (Capreolus capreolus) i daines (Dama dama).
El Parc Natural de l’Albera consta de 299 espècies vertebrades, nombre que suposa el 54% del total dels mamífers de Catalunya
El carnívor més abundant és la guineu (Vulpes vulpes), però també la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mustela putorius), la geneta (Genetta genetta) i el gat salvatge (Felis silvestris). Entre els petits mamífers, es pot trobar la rata cellarda (Eliomys quercinus), el liró gris (Glis glis), el ratolí de les collites (Micromys minutus) i el talpó muntanyenc (Microtus agrestis).
La cultura i la història del Paratge
La serra de l'Albera ha estat des de sempre un lloc de pas entre els pobles i les cultures d'Europa i la península Ibèrica. També un lloc per a l’establiment humà. En els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, amb una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític (3500-1800 a.C). En el terme de la Jonquera es destaquen els dòlmens de Canadal, del Mas Baleta, dels Mesclants, del Pedreguer o els dòlmens i menhirs dels Estanys.
Jaume Justafré
Els colls de Panissars i del Pertús, els dos al terme municipal de la Jonquera, són els passos més transitables de tota la serra. A la fronterera amb França hi ha les ruïnes de l'antic monestir de Santa Maria de Panissars (segle XI).
És una zona amb un ric patrimoni d'art romànic, l'estil propi de l'alta edat mitjana
Dins l'àmbit del Paratge, el monument més notable és l'antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del segle X, de la qual es ben visible l’església basilical i vestigis del claustre.
Joan Carreres
Els itineraris
Actualment es troben disponibles un total d'onze rutes dividides en dues temàtiques: monuments Megalítics i Requesens. Dins de cada temàtica, es poden escollir un seguit de rutes que es poden fer, per tal de conèixer el territori i endinsar-se als racons més característics i emblemàtics del Paratge.
Bartomeu Borràs, director del Paratge Natural de l’Albera, recomana “l’itinerari del Faig de la Pedra, una ruta que transcorre al llarg d’ una bona representació dels boscos de Requesens, alzines, roures, castanyers i acaba amb la contemplació del misteriós faig, declarat oficialment monumental, que presenta una pedra de grans dimensions (d’uns 700 kg) suspesa de l’entreforc de dues branques”.
Jaume Justafré
Anualment, el Paratge és concorregut per uns 65.000 usuaris aproximadament. Borràs assegura que “els visitants, cerquen i valoren la tranquil·litat de l’indret i de la poca massificació de l’espai que es gaudeix al llarg de l’any”. Detalla que l’excepció és per Setmana Santa o alguns caps de setmana que coincideixen amb ponts, quan desapareix la calma del Paratge natural.
Quan s’ha de visitar el Paratge?
“L’hivern i la primavera acostumen ha ser les millors estacions per conèixer l’entorn de Sant Quirze de Colera, mentre que l’estiu i la tardor, són ideals per a visitar la zona de Requesens”, assegura Borràs.
Jaume Justafré
El director del Paratge Natural, acaba afirmant que de l’Albera se’n pot gaudir tot l’any, “només cal tenir en consideració les previsions climatològiques que faran desaconsellable la visita en un moment o altre, segons l’indret que es vulgui visitar”.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
