Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal, exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, advocat del president Puigdemont i des de fa un any diputat de JuntsxCat al Congrés, fa un judici crític de la justícia espanyola i també del parlamentarisme quant a sistemes obsolets no adaptats a les eines tecnològiques que ha posat de manifest l’actual confinament de la població.

“Des del punt de vista jurídic, trobo que tot el que s’està fent és una calamitat. L’estat d’alarma no justifica restar drets, abusos policials, multes que entenc que són nul·les de ple dret... estem en una legislació d’excepció que s’està interpretant d’una forma encara més excepcional”. Creu que “si tinguéssim un Tribunal Constitucional neutral ho tombaria tot, i a  més ha comportat una recentralització de competències no justificada i totalment negativa des del punt de vista de l’eficàcia. En resum, un desastre absolut”.

El confinament ha canviat els usos i costums de l’administració i del treball de despatx. “La majoria de reunions que fem són prescindibles. El 90 per cent de la meva feina la faig si tinc un ordinador i un telèfon”. Això hauria d’afectar també al funcionament de la justícia, que encara és presencial i que funciona amb citacions per fax. “La justícia requereix un canvi radical, la pandèmia ho ha agreujat, però requereix una reforma brutal. No gastem per sota de la mitjana europea, gastem malament”. I posa un exemple en termes de sostenibilitat: “Cada vegada que fem un procés hem de talar tot un bosc per la quantitat de paper que necessitem per notificacions”.

Aquest reconegut jurista sospita que el control del ciutadà i la reducció de llibertats ha arribat per quedar-s’hi. “La tendència es remunta ja a la LOAPA de 1983, ha seguit amb la llei mordassa de Rajoy o l’article 155, que és d’una inconstitucionalitat manifesta. A aquest govern que duu l’etiqueta del més progressista de la història li ha sortit la vena autoritària”.

La seva experiència parlamentària d’un any accidentat -repetició d’eleccions, llarg govern en funcions, pandèmia, pocs plens, a més d’una pneumonia- li fa dir que el parlamentarisme espanyol està al segle XIX. "La meva intervenció de tres minuts i mig de l’altra dia, amb tot el dia fora, la podria haver fet per videoconferència. Més quan dels 350 diputats, 310 ja avien votat telemàticament abans de que jo parlés. Es fa de cara a la galeria i als mitjans. És una successió de monòlegs, no hi ha debat”.

Com a advocat de part, però que pretén ser rigorós, Alonso-Cuevillas pensa que el Parlament Europeu acabarà concedint el suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsati, perquè és una votació política. Però fa una lectura positiva:  “Ja és un èxit que es pugui discutir la situació de Catalunya. Però llavors entrarem en una altra casella, que és la justícia belga i l’escocesa, on hi tenim molts elements per guanyar. Davant tenim, però, un Estat molt fort que juga amb lo legal, lo il·legal i lo paralegal”.

Quant al Tribunal Europeu de Drets Humans confia que acabarà anul·lant la sentència del Suprem. “Tot ha estat un cúmul de vulneració del dret, amb un atropellament continu de drets”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.