Alma, la xarxa social social és una nova manera de parlar social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de "la Caixa". Ànima vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
Quan parles amb algú que mostra la mateixa facilitat a Harvard que a El Hormiguero i explica neurociència citant Machado, pots sospitar que estàs davant d'un geni. Però quan descobreixes que està aconseguint que milers de persones de totes les edats millorin la seva salut cerebral, la sospita es converteix en convicció: Álvaro Pascual-Leone està fent del món un lloc millor a través de la seva feina al Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), un projecte de l'Institut Guttmann amb el suport de "la Caixa", i això el converteix en un científic que tothom hauria de conèixer, per molt que a ell li sobri el vostè i fins i tot el reconeixement dels seus càrrecs.
Catedràtic de neurologia de l'escola mèdica d'Harvard i director científic del BBHI. Alguna cosa més?
No, això és prou llarg.
Per què et vas fer neuròleg?
Em fascinava esbrinar per què els humans som com som, per què ens enamorem, per què ens apassionem per una feina... Aquest tipus de coses. Vaig pensar que el millor llavors era estudiar filosofia, però els meus pares em van dir: "Igual estudiar medicina et serveix també per menjar".
I et vas convertir en científic. Un científic humanista.
Exactament. Ajudar a la gent m'omple de satisfacció.
Il·lustració: David de las Heras
Què us va portar a crear el BBHI?
Els neuròlegs necessitem un canvi d'enfocament. Fins ara, hem desenvolupat eines per diagnosticar i tractar malalties neurològiques, però ens hem oblidat de la prevenció! La motivació del BBHI és aconseguir un enfocament basat en la salut, no en la malaltia. I descobrir quins són els marcadors que caracteritzen un cervell sa.
Un dels grans descobriments del projecte és que tenir un propòsit de vida és la clau per mantenir la salut cerebral.
Sí, i l'important és que el teu propòsit transcendeixi. Que no sigui "vull fer-me ric", sinó "vull fer-me ric per donar-ho als meus fills" o "per donar-ho als pobres i que n'hi hagi menys".
Val, sense un propòsit el cervell s'atrofia. Però si després d'una època en blanc trobes de nou un objectiu vital, el dany cerebral es reverteix?
Sabem que el cervell és intrínsecament plàstic i que podem guiar aquesta plasticitat, així que mai no és tard. Si, per exemple, una persona que acaba de tenir nets s'ha "reconnectat" a la vida, això millorarà el seu funcionament cerebral i, en conseqüència, la seva salut general.
Mens sana in corpore sano.
I al revés! Però deixa'm aclarir tres coses. Una, Machado tenia raó, "el final no és la meta, sinó el camí"; no parlem de fer realitat el propòsit, sinó de tenir-lo. Dos, el propòsit vital pot variar, perquè la vida canvia i el cervell també. I tres, mantenir el cervell sa no és evitar que envelleixi, sinó fer que funcioni de la millor forma possible a l'edat que tu tinguis.
Quins canvis passen al cervell quan envelleix i hem d'acceptar?
Les connexions entre neurones es fan més distants. La part dolenta és que et costa més recordar coses concretes, com que això es diu clip. La bona és que ara ets capaç de pensar que a aquest clip li pots donar un ús diferent al de l'oficina, o que et pot portar a recordar una cosa que et va passar una vegada amb un clip. És a dir, perds l'aprenentatge "pròxim" però guanyes el que els americans anomenen "veure la big picture".
Per mantenir la salut cerebral, al web doneu una llista de mals hàbits: fumar, dormir poc, passar-se amb el sucre o la sal... Per què no parleu de l'alcohol?
Perquè hi ha dades que suggereixen que en petites dosis pot ser bo per al cor i les coronàries i, per tant, per al flux cerebral. Ho volem estudiar perquè encara no està clar.
Però sí que deixeu clar que la rutina és dolenta.
Per mantenir un cervell plàstic, vibrant i sa cal posar-li nous reptes. Per exemple, per a mi llegir o parlar amb gent no és un repte cerebral. Per a mi un repte és... aprendre a ballar tango. Això m'activa el cervell.
Per mantenir un cervell plàstic, vibrant i sa cal posar-li nous reptes
També aconselleu treballar les relacions interpersonals. Serveixen les xarxes socials?
Sí. Gràcies a la feina de molta gent com Barabási hem après que causen un impacte real al cervell. A més, aquest estarà més sa si ens envoltem de gent que està sana, amb gent optimista ens tornem més optimistes... Però això a Espanya ja ho sabíem: "Digues-me amb qui camines, i et diré qui ets".
I podem saber si el nostre cervell està bé, sense necessitat de col·locar-nos tots aquests cables que els poseu als voluntaris del BBHI?
Sincerament, crec que no. La gent et pot dir "Et veig bé", però això és com si tu dius que el teu cotxe està bé perquè corre a 120 per l'autopista, quan potser està perdent oli i aigua i està a punt de parar-se. Hi ha malalties cerebrals incapacitants que comencen a desenvolupar-se 15 anys abans de tenir símptomes. Per això cal mirar "sota del capó", per veure com ho està fent el teu cervell per permetre's funcionar així.
Tornant als voluntaris. En demanàveu 3.000 i han vingut 4.500! Encara n'accepteu més?
Ha estat una resposta espectacular. Aquestes coses acostumen a trigar sis o set anys, i gràcies a la gent hem pogut obtenir resultats en any i mig! Però sí, continuem acceptant voluntaris, que, per cert, aprenen un munt de coses sobre el seu cervell que els són molt beneficioses.
Creus que, a partir dels vostres descobriments, ja esteu aconseguint que el nostre cervell es mantingui sa amb l'edat?
Sí, això ja està passant. La nostra iniciativa preveu que els estudis es converteixin en intervencions. Perquè, una vegada saps què cal fer per estar sa, el repte és fer-ho. Repetir-lo individu per individu. I encara que no podem tenir un entrenador de salut cerebral per persona, que seria l'ideal, sí que podem arribar a tots utilitzant tecnologia guiada pel coneixement d'un equip de professionals. Això sí que és factible i és ara la nostra meta.