L’AMB engega un camí d’impuls a polítiques forestals en el marc de les seves competències —aquestes avalen la gestió forestal com a estratègia per millorar la infraestructura verda metropolitana i impulsar la conservació activa dels espais naturals. El context no podria ser més procliu: l’estratègia de l’AMB coincideix amb la nomenació de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc 2022, un guardó que avala la gestió metropolitana dels espais naturals.

El desplegament d’aquesta nova estratègia de la fusta té una visió transversal, metropolitana i multidisciplinar que abasta totes les fases: des de la planificació territorial fins a la gestió integral dels parcs i platges, sense oblidar el disseny d’espai públic tenint en compte recursos naturals o la construcció de calderes de biomassa que utilitzin fusta de proximitat. Però, quins objectius té l’AMB amb aquesta iniciativa?

Per cada metro cúbic de fusta que s’utilitza, s’evita l’emissió a l’atmosfera d’aproximadament 1 tona de CO2

Al centre de l’estratègia hi trobem la voluntat de reduir el risc d’incendis forestals i millorar la salut dels boscos periurbans, tot posant en valor la fusta com a recurs natural a la qual donar-li nous usos, com ara bé la construcció d’edificis més sostenibles i saludables —la construcció amb fusta fa reduir la petjada ecològica i, per cada metro cúbic de fusta que s’utilitza, s’evita l’emissió a l’atmosfera d’aproximadament 1 tona de CO2.

La gestió dels boscos implica, a més, la creació d’un mosaic agroforestal, fet que fomenta la presència de cultius i d’agricultura de proximitat. A banda, el procés de transformació de la fusta requereix empreses especialitzades que fabriquin material com pallets, estella, etc... i un ecosistema empresarial innovador que ofereixi noves solucions per revaloritzar la fusta. El foment, en definitiva, de l’economia verda i circular. 

Altres objectius a assolir en serien: l’impuls la industrialització de la fusta com a pilar econòmic a l’àrea metropolitana; l’aposta per l’arquitectura i la construcció sostenible (el 40% del consum energètic de la UE és causat per la construcció d’edificis); la infiltració de la natura a la ciutat a través dels boscos urbans; la millora de la qualitat ambiental i restauració paisatgística; l’impuls de la innovació, la formació i el coneixement en gestió forestal.

Infografia forestal, fluvial i geològica de l'AMB

17.000 hectàrees de boscos i edificis fets amb fusta

La infraestructura verda metropolitana —el conjunt d’espais oberts i naturals interconnectats— ocupa un 52% del territori. El 71% de la metròpolis, a més, està ocupada per espais amb valor ambiental. La majoria de massa forestal es troba als massissos muntanyosos del litoral i prelitoral: Collserola, Serra de Marina, muntanyes del Baix, massís del Garraf i l’Ordal. A banda, els parcs metropolitans compten amb uns 30.000 arbres, que esdevenen autèntics connectors verds entre els espais naturals i el teixit urbà. La infraestructura verda metropolitana, en xifres, aixopluga un 52% d’espais oberts que engloben 17.000 hectàrees de boscos, els quals suposen un 27% de territori metropolità. 

Els parcs metropolitans compten amb 30.000 arbres, que esdevenen autèntics connectors verds entre els espais naturals i el teixit urbà

Actualment, l'AMB està emprant fusta de tot el territori nacional per construir tres equipaments públics, amb l’edifici PISA (Cornellà de Llobregat) com a referent d’èxit. L’Arxiu Municipal (Ripollet), la llar d’infants El Petit Mamut (Sant Vicenç dels Horts) i l’ampliació de l’institut de Tiana seran les construccions que sorgiran o se'n beneficiaran d'aquesta iniciativa. L’AMB a través d’espai públic ha aprovat un protocol de sostenibilitat que pretén minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de construcció i millorar l’eficiència energètica a posteriori. 

Els principals avantatges i beneficis de la construcció amb fusta que compleixen aquests quatre edificis són els següents: innovació, per l’ús d’un sistema constructiu prefabricat que suposa una optimització del temps d’execució; sostenibilitat i descarbonització, per la reducció de la petjada de carboni i de les emissions de CO2; regulació tèrmica, perquè la fusta no acumula tanta calor com el formigó; i impuls al producte nacional de km zero.

“Estem compromesos amb la sostenibilitat i amb el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU”, assegura Antoni Farrero, coordinador general de l’oficina tècnica de gerència de l’AMB. “Des de la gestió forestal fins a la utilització de fusta en totes les nostres activitats, el que fem és completar un recorregut circular que ens permetrà disminuir la petjada ecològica”. 

Edifici PISA (Cornellà de Llobregat) / Foto: José Hevia
Programa metropolità d’actuacions forestals

L’AMB posa en marxa el Programa metropolità d’actuacions forestals amb una dotació de 400.000 € anuals. El Pla està orientat a fer tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024. L’àmbit territorial del Programa abasta els municipis següents: Badalona, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà i Molins de Rei.

I  encara n’hi ha més:  Montcada i Reixac, Pallejà, el Papiol, la Palma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

El canvi climàtic i la magnitud de la massa forestal existent fan necessari abordar la lluita contra els incendis amb visió metropolitana i amb vocació de servei públic

La ciutat de Barcelona i l’àmbit de Collserola en queden exclosos a causa del seu tractament específic —el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola n'és l'ens gestor—, i només s’han considerat els municipis amb més superfície forestal. El canvi climàtic i la magnitud de la massa forestal existent fan necessari abordar la lluita contra els incendis amb visió metropolitana i amb vocació de servei públic. 

Els ajuntaments van tenir l’oportunitat de presentar-hi propostes fins al passat 7 d’octubre, que a posteriori l’AMB executarà al territori, amb les actuacions següents: arranjament de camins forestals; millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna; creació, manteniment o millora de franges de protecció; i actuacions relacionades amb dipòsits de capacitat reduïda i hidrants.

Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i vicepresident de polítiques forestals de l'AMB, posa en relleu el següent: “L’acollida que ha tingut aquest pla d’inversions forestals ha estat molt bona, i ho ha estat per la seva transversalitat. Fins ara hem treballat molt en platges, en promoció econòmica i industrial, i ara volem que l'AMB posi el focus en els seus boscos per poder treballar en la resiliència i la lluita contra el canvi climàtic”.

Caldera de biomassa (Sant Boi de Llobregat) / Foto: AMB
Calderes de biomassa i projecte AgroForAdapt

L’AMB posa en funcionament aquest hivern un total 5 calderes de biomassa als municipis de les muntanyes del Baix (Corbera, Pallejà, St. Boi, Torrelles i Sant Climent). La instal·lació de les calderes es porta a cap amb una triple estratègia: potenciar la gestió forestal de les muntanyes d’aquesta comarca; impulsar les energies renovables en un procés d’economia circular i de reaprofitament; i optimitzar els recursos econòmics de les arques públiques.  

Aquests aparells constitueixen una xarxa de calor que subministra energia per tenir aigua calenta i per a les calefaccions d’aquests equipaments públics. El total de les 5 calderes permetrà un estalvi d’emissions quantificat en 375,60 tones anuals de CO2. El cost total ha estat de 1.336.500 € i s’integra en el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les calderes de biomassa permetran un estalvi d’emissions quantificat en 375,60 tones anuals de CO2

L'objectiu principal d'AgroForAdapt és promoure sistemes agroforestals (combinació de vegetació llenyosa amb sistemes de producció agrícola o ramadera per obtenir beneficis resultants de les seves interaccions ecològiques i econòmiques) per a l'adaptació al canvi climàtic dels sectors agraris i forestals en les zones mediterrànies. El projecte es centra en dos tipus de sistema agroforestal: sistemes silvoarables i sistemes silvopastorals.

L’AMB, com a soci d’aquest projecte, actuarà a la Finca de Can Colomer, entre els termes municipals de Sant Climent de Llobregat i Gavà. Té  162 hectàrees, de les quals el 90% és  superfície forestal i el 10% són cultius. Es portaran a terme actuacions forestals i pastura extensiva mitjançant una cooperativa de la zona que té cabres i ases. A les dues parcel·les hi haurà petites zones de control per fer seguiment i monitoratge.