Obtenir un lloc on viure a un preu assequible i de qualitat és una necessitat bàsica que es veu accentuada en els temps actuals, marcats per la pandèmia del coronavirus. Una pandèmia que ha posat de manifest que el model d’habitatge tradicional presenta certes mancances i limitacions, com ara la necessitat de disposar d’espais polivalents i multifuncionals que puguin permetre una bona relació entre els espais on teletreballar i, a la vegada, poder conviure.
En aquest context, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix treballant per oferir habitatges i llars que donin resposta a una demanda social que reclama nous espais que s’adeqüin a les necessitats actuals i que vetllin pel medi ambient. Per fer-ho, compta amb l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), l'Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) i el Consorci Metropolità de l’Habitatge.
Ramon Torra, conseller delegat d’IMPSOL i gerent de l’AMB, assegura que “en aquests moments, l’IMPSOL té en marxa —en diferents fases— 1.327 habitatges protegits en procés de construcció: 583 en venda i 744 per llogar en tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Una construcció basada en la sostenibilitat, en la innovació dels processos constructius i en les noves tipologies d’habitatge.
“Construïm els habitatges que s’haurien de fer després de la pandèmia, però que hem pensat i dissenyat amb anterioritat”
El coordinador tècnic de l’IMPSOL, Josep Maria Borrell, explica que els edificis que projecten han d’aportar algun valor afegit a la societat: “No pensem només en el benefici del futur usuari com a entitat particular que viurà aquí, sinó que volem un edifici que tingui qualitat arquitectònica i que respongui a la ciutat”.
Borrell explica que s’intenten buscar noves vies de construcció que fomentin la prefabricació i la industrialització, que facin de l’habitatge i dels edificis d’habitatge un mecanisme més sistematitzat. El mateix tècnic conclou que, en aquests moments, “construïm els habitatges que s’haurien de fer després de la pandèmia, però que hem pensat i dissenyat amb anterioritat”.
Edifici Pisa de Cornellà de Llobregat
La nova promoció de 85 habitatges de pisos amb protecció oficial de l’antic espai del Cinema Pisa de Cornellà de Llobregat és un clar exemple de llars pensades tant per al model tradicional de família com per a les noves formes de viure.
Aquests habitatges —pensats i dissenyats abans de la Covid-19—, consten de dues entrades a través de dues terrasses. Un cop dins, s’eliminen els passadissos, fet que permet incrementar les habitacions, i així totes les peces de l’habitatge ofereixen dimensions similars, d’entre 12 i 13 m2, flexibilitzant els usos que s’hi poden desenvolupar.
L’objectiu: buscar la màxima interconnexió d’espais
Marta Peris i José Toral, arquitectes de l’edifici, apunten que “s'aposta per col·locar la cuina al centre del pis com un espai distribuïdor, en lloc d'una cuina tancada, que d'alguna forma invisibilitza la tasca domèstica”. Els arquitectes afegeixen que “el fet que la taula estigui situada al centre de l’habitatge, permet que s’hi puguin articular els moviments al seu voltant, i fa d’aquest espai un indret multifuncional”.
Pel que fa a l’exterior, l’edifici compta amb un gran jardí comunitari, des d’on es podrà accedir als habitatges i que comunicarà amb el carrer, generant sinergia amb la ciutat. “Hem apostat per la creació d’aquest gran espai en el qual tots els veïns podran coincidir, agrupant 4 comunitats en un únic punt que permet un indret amb cert control social”, apunten els arquitectes. La planta baixa es destinarà a ubicar un equipament de més de 1.000 m2 repartits en dues plantes i un local comercial de 557 m2. A sota, s’hi troba el soterrani, que consta de 58 places de pàrquing i 13 trasters.
Habitatges inclusius amb perspectiva de gènere
Així doncs, amb aquestes característiques s’obté com a resultat habitatges inclusius, dissenyats tenint en compte la perspectiva de gènere i trencant amb les jerarquies espacials, com també amb el repartiments de rols i poders tradicional. Un disseny i una concepció de l’espai que pretenen oferir la màxima qualitat espacial per tal que totes les activitats puguin ser efectuades per dues persones alhora, reivindicant les tasques domèstiques com poden ser les cures, la cadena de roba, l’alimentació, la brossa i el reciclatge.
Habitatges sostenibles que contribueixen a la reducció de la petjada ecològica
La sostenibilitat ha estat i és un dels eixos principals de la promoció d’habitatges. L’objectiu és minimitzar les emissions de CO2, els residus generats durant la construcció i la demanda energètica posterior. Un fet que ha permès obtenir una Qualificació Energètica A gràcies a les estratègies ambientals implementades, com són la incorporació de materials reciclats i reciclables, com l’estructura de fusta; la reducció de la demanda energètica gràcies als aïllaments i a la ventilació creuada; l’ús d’instal·lacions d’alta eficiència energètica mitjançant el sistema d'aerotèrmia per a calefacció i producció d’aigua calenta, i la producció d’electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris.
Borrell, el coordinador tècnic de l’IMPSOL, apunta que el fet que l’edificació estigui construïda en bona part amb fusta “permet que s’aportin materials sans i saludables a les noves formes de viure, a banda de les conseqüents reduccions de les emissions de CO2”. Peris, l’arquitecta, afegeix que “la fusta presenta unes prestacions i condicions hidrotèrmiques que, per exemple, permeten cedir o absorbir la humitat de l’ambient a banda d’accelerar tots els processos de construcció per la velocitat de la tècnica del material”.
L’edificació en concret constarà de pisos de lloguer (el 20%) i la resta de venda (un 80%). El preu dels pisos estàndard és de 1.940 euros el metre quadrat útil.
L’AMB i l’IMPSOL segueixen fomentant la construcció tenint cura del medi ambient, evitant generar emissions de CO2 innecessàries i contribuint a fer ús de materials saludables i sostenibles per adaptar els nous habitatges a les futures necessitats dels usuaris que hi visquin.