Alma, la xarxa social social és una nova manera de parlar social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de Fundació "la Caixa". Ànima vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
És quan van maldades que les persones fem sortir la millor part de nosaltres per ajudar els més vulnerables. I això és precisament el que ha passat pel que fa a la crida d’auxili dels bancs dels aliments del país, que han vist greument afectades les existències i la capacitat de distribuir productes bàsics a causa de la situació actual. La solució, diuen, són principalment les donacions, que els permetran continuar adquirint aliments essencials com la llet, l’oli o les conserves per a les més de 300.000 famílies que recorren al Banc dels Aliments cada any. Per això, la Fundació ”la Caixa” i CaixaBank han impulsat la campanya solidària Cap llar sense aliments, que ha recaptat ja un milió d’euros.
L’alimentació no és una qüestió que es pugui posposar. És com respirar, una cosa bàsica, inajornable i fonamental per a la vida. I aquesta és la raó de ser dels 54 bancs dels aliments que hi ha al país, organitzats sota el paraigua de la Federació Espanyola de Bancs dels Aliments (FESBAL): que ningú es quedi sense menjar, per molt que es compliqui la situació. Segons la FESBAL, l’any passat van repartir 145 milions de quilos d’aliments bàsics a 1.100.000 persones, xifra que es tradueix en un 2,3 % del total de la població. I ho van fer a través de 7.216 ONG, que són les entitats que s’encarreguen d’adjudicar l’ajuda i de distribuir els aliments.
No obstant això, la crisi de la COVID-19 ha desproveït moltes persones d’un àpat calent i ha provocat un increment de les sol·licituds d’ajuda per comprar aliments. “Quan va esclatar la crisi ens va enganxar en un bon moment d’existències”, diu Ángel Franco, director de Comunicació de la FESBAL. En l’última gran campanya de recollida, al novembre, havien recollit 21 milions de quilos d’aliments, i al febrer els en van arribar 16 milions més, procedents del Fons d’Ajuda Europea per a les Persones Més Desafavorides. Tot i així, quan es va decretar l’estat d’alarma se’n va distribuir una gran part. “Ara ens hem quedat sota mínims, fruit, d’una banda, de tenir suspesa la captació presencial d’aliments a les grans superfícies, que representa el 30 % del que distribuïm anualment, i de l’altra, d’un increment important de la demanda”.
Ho confirmen les dades dels bancs dels aliments principals d’Espanya: a Madrid reben unes 450 trucades diàries per demanar ajut i a Barcelona diuen que han arribat a triplicar la distribució d’aliments en dies concrets. “Abans, repartíem una mitjana de 50 tones diàries. Ara, hi ha vegades que arribem a les 150”, diu Roser Brutau, presidenta de la Federació Catalana de Bancs d’Aliments i del Banc dels Aliments de Barcelona. “Les entitats estan tenint un allau de peticions de persones que no tenien registrades als llistats, i això ho veiem reflectit en la quantitat d’aliments que distribuïm”.
A aquestes dificultats, se n’hi suma una més: el 95 % dels voluntaris són gent gran jubilada i, per tant, persones de risc. “Els hem dit que es quedin a casa. Hi ha ciutats en què han trobat gent jove disposada a ajudar i estan funcionant molt bé, com a Madrid, Barcelona o Còrdova, però hi ha bancs que estan en serveis mínims o que han tancat”, explica Ángel Franco.
En aquesta situació tan límit, els bancs dels aliments han començat a moure’s i a col·laborar amb altres entitats, amoïnats per la previsió que el nombre de persones que necessitin atenció superi el milió i mig, les xifres dels pitjors anys de la crisi econòmica del 2008. “La millor manera d’ajudar, ara mateix, és mitjançant donacions. Per això campanyes solidàries com la que ha impulsat la Fundació ”la Caixa”, Cap llar sense aliments, són imprescindibles en aquest moment. N’esperem molt”, diu Ángel Franco. I gairebé només quatre setmanes després, la iniciativa ja ha assolit el milió d’euros de donatius recaptats.
I si hi ha res que ens caracteritza, en aquest país, és que quan hi ha dificultats responem de pressa i bé. Per això, a més d’aquesta campanya solidària, estan sorgint una multitud d’iniciatives de diversos col·lectius i empreses, algunes d’abast mundial, com l’ONG World Central Kitchen, impulsada pel cuiner espanyol José Andrés. Aquesta organització està elaborant menús en obradors de diverses ciutats espanyoles perquè a les persones més vulnerables no els falti el menjar. Un d’aquests obradors és a Terrassa (Barcelona). El Banc dels Aliments de la Ciutat Comtal s’encarrega de recollir-los i de lliurar-los a les ONG perquè els distribueixin. “Estem repartint 1.000 menús diaris i sabem que volen obrir més restaurants per arribar als 5.000. Cal pensar que això crearà, a més, llocs de treball”, diu Roser Brutau.
L’actitud sensible i la resposta solidària d’empreses, organitzacions i persones individuals és, per als bancs dels aliments, un far d’esperança davant d’un futur incert. “Som en un túnel, sabem que hi ha una llum, un final, però encara no el veiem. També estem inquiets per la magnitud de l’esvoranc que haurà provocat aquesta crisi en l’economia. Per quan arribi el moment, confiem que la capacitat solidària dels espanyols es mantingui”, conclou Ángel Franco, de la FESBAL.
>Fes la teva donació aquí.