Els canvis que estem experimentant com a societat tenen la seva repercussió en els mecanismes de participació de les persones que, sobretot arran de la pandèmia, han trobat en l’entorn digital una alternativa àgil, transparent, accessible i segura per mantenir en actiu els processos relacionats amb la governança de les entitats, associacions i institucions a les quals pertanyen.
La governança, aplicada inicialment al voltant de les institucions (sobretot dels governs) abasta des de fa molt temps el dia a dia de qualsevol organització que vulgui considerar-se democràtica i plural: des del club més petit de futbol i el casal de barri, fins a les entitats veïnals, les cooperatives de consumidors, les entitats del tercer sector i les empreses. Els paràmetres de transparència i de participació avancen a mesura que es diversifiquen les relacions entre l’administració i els ciutadans, entre una empresa i els seus accionistes o entre una cooperativa i els seus socis: l’era de la unilateralitat en la presa de decisions va deixant pas, de mica en mica, als processos de debat i decisió col·lectius, en els quals és fonamental comptar amb eines i mecanismes eficients, accessibles i que generin la confiança necessària per integrar-los al nostre dia a dia.
Els nous reptes
La pandèmia ens ha posat cara a cara amb les possibilitats que les plataformes digitals ens poden oferir en molts àmbits de la vida i, un d’ells, i molt fonamental, és el de garantir el lliure exercici de la llibertat d’expressió, d’opinió i de vot. Ens trobem davant un desafiament global que abasta totes les dimensions de la nostra vida amb un objectiu cabdal: assolir societats veritablement sobiranes i lliures.
Tenint a tocar el Dia Internacional de la Democràcia, ens sembla oportú posar de manifest aquests objectius en el context de la reivindicació de la democràcia "com a pilar essencial de la societat internacional" que propugnen les Nacions Unides en el marc d’aquesta commemoració.
L’article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que "La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot".
L’objectiu de la pròxima dècada ha de ser portar la governança sobirana a milers de milions de persones arreu del món. El context actual és idoni per portar la democràcia digital un pas més enllà i establir les bases de la infraestructura necessària perquè les persones exerceixin els seus drets de participació i autoorganització de manera segura i sobirana. Des de moviments de base i activistes fins a eleccions oficials. Cal que aquestes infraestructures siguin fiables, segures i que ens permetin l’accés a una informació igualment fiable i segura per tal de garantir debats sòlids i a la presa de decisions amb validesa legal, en les mateixes condicions que qualsevol procés presencial: incloent les votacions.
El vot digital i Vocdoni
L’avenç que s’està experimentant tant a les tecnologies descentralitzades, molt particularment la de cadena de blocs (blockchain en anglès) com en la criptografia, per exemple en les proves de coneixement zero, ens permeten encetar el camí definitiu cap a la transparència i la resistència a la censura en els sistemes de votació digital. La descentralització permet que a més a més de nosaltres, altres persones i entitats puguin desplegar i operar components de la infraestructura de votació. Aquestes contribucions fan que, per una banda, es pugui verificar directament que el sistema fa el que ha de fer i no res més (transparència), i per l’altra, fa el sistema més resilient, tant en l’àmbit d’operació (prevenció contra la manipulació per part dels operadors del sistema) com pel que fa als atacs externs, ja que com més nodes té el sistema més difícil és d’inutilitzar-lo.
Les plataformes de vot digital ja s’estan utilitzant per substituir o complementar moltes votacions presencials. Però encara hi ha molts altres aspectes que no depenen de disposar de la tecnologia de vot, sinó de comptar amb un marc legal que l’empari, un sistema d’accés al cens i un sistema d’identificació els votants. Des de Vocdoni ja s’han processat milers de vots per assemblees generals, eleccions i consultes, però encara queda molt camí per tal d’aconseguir que les votacions digitals esdevinguin habituals en tants àmbits com sigui possible, incloent-hi a les administracions públiques, atorgant-los un rol que vagi més enllà del de substituir o complementar les votacions en paper, les quals són molt cares d’organitzar i per això se n’organitzen poques.
Vocdoni fa possible passar del paradigma de votació actual d’alt cost i baixa freqüència al de baix cost i alta freqüència i això tindrà, necessàriament, un impacte en la forma com ens governem les societats occidentals. Una nova revolució digital que se suma a les d’aquestes darreres dècades i que, sense cap dubte, contribuirà a enfortir la governança de comunitats i organitzacions.