El paisatge urbà neix fruit de la combinació de fenòmens ambientals i humans. Es tracta d'un espai que es modifica de manera constant amb el pas del temps, tant pel desenvolupament com pel deteriorament.
Així doncs, els paisatges urbans poden ser rics, colorits, ensopits, nets, bruts... Però tenen diferents formes de ser que sovint se'ns escapen de les mans. I és que no ens aturem a apreciar el que ens envolta a causa del tràfec rutinari.
No ens aturem a apreciar la realitat de les nostres ciutats a causa del tràfec rutinari
Però, i si ens detinguéssim un moment per entendre el nostre entorn? Doncs això és el que pretén el nou cicle del CCCB, Simfonies de ciutat, a partir de la perspectiva de diferents cineastes. Es tracta d'un recull de peces audiovisuals que retrata les ciutats de principis del segle XXI i que vol arribar a les diferents urbs del país.
Analitzar l’espai metropolità a través dels itineraris personals de diferents guionistes, aquesta és la voluntat de Simfonies de ciutat.
Tràiler del cicle Simfonies de ciutat/ CCCB
Les city symphonies com a referent
El referent d'aquest projecte audiovisual són les city symphonies de principis del segle XX, on el cinema descrivia la vida tal com era. Manhatta de Charles Sheeler i Paul Strand (1921), Berlín, simfonia d’una ciutat de Walter Ruttmann (1927) i L’home de la càmera de Dziga Vertov (1929) són obres cabdals d'aquest art urbà que el CCCB vol homenatjar. Ara bé, també podem trobar films recents com ara Tishe! (2003), una particular il·lustració de l’espai públic feta per Viktor Kossakovski.
El referent de Simfonies de ciutat són les city symphonies de principis de segle XX
Copsar la teatralitat espontània de la vida quotidiana i les contradiccions de l’espai urbà i el seu ús. Amb aquest rerefons, Simfonies de ciutat planteja, a partir d'un tractament a manera diari en primera persona, un quadern d’anotacions on la cineasta recull reflexions i emocions sobre la seva ciutat.
Diferents formes de veure la ciutat
Cada peça té una mirada diferent: voyeurística, poètica, irònica... i dona peu a reflexionar sobre temes universals com ara el temps, la quotidianitat, la destrucció o construcció dels espais, els no-llocs, etc. L'objectiu del CCCB és que l'espectador descobreixi diverses maneres de veure i viure la ciutat d'avui.
De l'1 al 8 de maig, les Simfonies de ciutat es van poder veure a Barcelona. A l'estrena es van presentar set pel·lícules, filmades a la capital catalana i altres ciutats de l’àrea metropolitana. La selecció es va fer donant veu tant a directores consolidades com emergents, i treballant en col·laboració amb el col·lectiu professional Dones Visuals.
Les peces audiovisuals que es van mostrar són Esa fugaz esencia que dejaron los sucesos de Carolina Astudillo, Amalgama de Beatriz Pérez Martín, Disonar de La Selva. Ecosistema Creatiu, La ciutat a la vora de Meritxell Colell Aparicio, Satélites d'Eva Murgui, Minshara de Carme Puche Moré i Pineda'92 de Raquel Barrera.
Ara, el CCCB vol traslladar a altres punts del territori les diverses visions de la metròpolis del segle XXI perquè per un moment agafem aire i contemplem amb tranquil·litat les nostres ciutats.