Alma, la xarxa social social és una nova manera de parlar social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació "la Caixa". Ànima vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
El món de l’educació està en plena ebullició. El replantejament de pràctiques obsoletes és constant, i la necessitat d’establir nous marcs d’actuació es fa cada vegada més evident. Amb el propòsit de fer front a aquests nous reptes, les EduCaixa Talks proposen una sèrie de trobades amb professionals de l’educació on s’abordin les claus d’aquesta revolució en marxa al voltant de la formació del segle XXI. El 7 d’octubre passat, quatre professionals de l’educació van debatre sobre com es pot liderar en temps de canvi en aquest webinar formatiu i ens van revelar algunes de les claus que podrien definir l’ensenyament del futur.
L’educació que ve transcendeix les quatre parets de l’aula i inclou professors, alumnes i societat en general
“Liderar amb èxit en temps de canvi”: el repte és majúscul, però necessari si volem una educació que respongui als reptes que ens planteja el món a curt i llarg termini. En aquesta acció formativa on-line, que va tenir lloc el 7 d’octubre passat, la directora científica del programa de Lideratge per a l’Aprenentatge d’EduCaixa, Anna Jolonch, va acompanyar Aitor Pagalday, director de LauaxetaIkastola (Biscaia), Leonor Villaluenga, directora del centre integrat de formació professional Fundación Laboral de la Construcción (Saragossa), i Jesús Pérez Molina, director de l’escola pública Joan Miró (Canovelles) en un debat sobre les estratègies que es poden seguir per aconseguir una educació més participativa i eficaç, que aconsegueixi una màxima connexió entre les necessitats dels alumnes i el que ofereixen els centres formatius El canvi plantejat en aquest debat se centra en una concepció del lideratge que, lluny de ser una imposició marcada per les autoritats educatives, proposa distribuir-lo entre tots els components del centre (direcció, professorat i alumnat) per assegurar-se que es va en la mateixa direcció.
Aquesta concepció del lideratge també ajuda, segons Leonor Villaluenga, “a empoderar els alumnes i que siguin conscients de les seves pròpies fortaleses”.
Jesús Pérez també incideix en la importància d’incorporar-los a la presa de decisions, i subratlla que aquest “ha de ser el centre de tot el procés. I tan bon punt senten que són protagonistes del seu procés d’aprenentatge, molts dels conflictes habituals, com la falta d’interès o de disciplina, s’esvaeixen. Un cop presentat el repte, l’alumne va creant el camí per resoldre’l o adquirir-lo. Això es fa mitjançant la reflexió conjunta a classe, guiada pel professor”.
Per a aquest professor català, es dibuixa un canvi de perspectiva que deixarà enrere un sistema que, amb les notes i classificacions, exclou certs perfils de ben petits: “L’important no ha de ser la matèria, sinó l’alumnat”.
Aitor Pagalday, d’altra banda, considera que el procés ha d’“incorporar els punts de vista dels altres per mantenir un equilibri emocional amb els qui ens envolten”. Aquesta necessària col·laboració queda patent, per exemple, a l’escola Joan Miró, dirigida per Jesús Pérez. En aquest centre, els professors s’organitzen en petits grups i, després d’haver definit l’objectiu del lideratge i les evidències que es faran servir per valorar-lo, duen a terme diversos projectes, com la creació d’una revista que documenti les diferents iniciatives del centre. “Cada petit grup lidera un tema, el document que recullen els professors n’és un”, ens aclareix en Jesús. “El grup dinamitza el procés per fer el document i els alumnes en són els realitzadors principals”.
Una altra condició és que aquestes iniciatives tinguin una repercussió entre l’alumnat, que requereixin la col·laboració tant de la resta del claustre com dels mateixos alumnes, i que siguin motivadores per a tots els implicats. Encara que la pandèmia ha impedit una valoració correcta de totes les actuacions, Pérez assegura que “la competència lingüística i la qualitat d’execució de processos dels alumnes on s’aplica aquesta metodologia científica han millorat”.
“L’important no ha de ser la matèria, sinó l’alumnat”
La incorporació de les estratègies de lideratge es tradueix també en reunions informals per reforçar la unió entre el cos docent. És el cas del centre que dirigeix Leonor Villaluenga, en el qual aquestes reunions han servit segon ella “per escoltar-nos, prendre el pols del claustre i conèixer els punts de preocupació”. Aquestes trobades s’han mostrat molt eficaces a l’hora d’evitar la sensació d’aïllament que tan sovint té el professorat, com també per reforçar llaços i augmentar l’empatia en el si del grup docent. A més, segons Pérez, l’escola ara mateix està desconnectada del món i cal posar-hi remei. “La imatge del professor aïllat que es limita a transmetre el seu programa està obsoleta, i cal afavorir el fet de treballar en equip i crear interaccions amb organismes situats fora del sistema educatiu, sigui EduCaixa, els museus o els laboratoris científics”.
Pe que fa als alumnes, aquesta manera participativa de plantejar l’educació i aquesta implicació emocional permeten millorar l’ambient i les relacions interpersonals: “És important valorar l’empatia, que els alumnes vegin que els acompanyes i que s’adonin que som persones amb emocions”, ens explica Pagalday.
Potser caldrà recórrer a la vella dita xinesa segons la qual “totes les crisis són una oportunitat” i, ja que la pandèmia està alterant la nostra manera de viure, d’ensenyar i d’aprendre, potser haurem d’aprofitar la situació per redefinir les prioritats de l’educació. “La pandèmia n'ha posat un gran mirall davant dels ulls”, assegura Jesús Pérez.“Ha revelat els problemes que ja estaven aquí i, ara que tenim l’oportunitat de corregir-los, no podem desaprofitar aquesta ocasió”.