Les vinyes de la DO Pla de Bages s'estenen pel cor de Catalunya, enmig d'una zona privilegiada marcada per formacions muntanyoses mítiques com Montserrat i la serra de Castelltallat, el Parc Natural de Sant Llorenç del munt i l’Obac o el Massís del Montcau. És precisament aquesta ubicació, una de les característiques més curioses d'aquesta DO. El territori que l'acull havia estat un mar interior fa 40.000 anys. Gràcies a la rellevància del seu origen geològic, actualment la zona compta amb el reconeixement com a Geoparc mundial UNESCO de la Catalunya Central.
Aquestes peculiaritats fan del Bages una zona òptima per a l’obtenció de vins de gran identitat
Vinyes de la DO Pla de Bages
El clima d'aquesta zona també acompanya. El Bages disposa de les condicions idònies per al conreu vinícola: un excepcional microclima, una pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, a més d’un sòl franc argilós i calcari.
Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní. Aquestes plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines envolten les vinyes.
Terra de moltes vinyes i bon vi
Tot i que històricament el Bages és sinònim de moltes vinyes i de bon vi, no està clar des de quan es cultiva. Hi ha tesis que afirmen que el nom de la comarca venia de Bacus, el déu pagà del vi. I per tant, la seva tradició vitivinícola seria tan antiga com la seva història.
Al segle X, documents històrics certifiquen l'existència i el predomini del cultiu de la vinya i la producció de vi. Dos centres importants des d'un principi per a la viticultura van ser Manresa, nucli de població principal de la comarca, i el monestir de Sant Benet de Bages. Allà podríem dir que va començar una tradició que ha arribat fins als nostres dies adaptant un producte d'alta qualitat i segles d'història als gustos i necessitats dels consumidors actuals.
Entre 1860 i 1890 el Bages va ser la comarca amb més vinya de Catalunya (fins a 27.700 hectàrees). Va ser la febre d’or de la vinya al Bages
Vista del monestir de Sant Benet de Bages
Paral·lelament, els cellers i pobles de la zona també han après a treure partit de paisatge i l'entorn a través de l'enoturisme, que ofereix als visitants, locals i estrangers, la possibilitat d'impregnar-se de la rica cultura de la zona en unes experiències que uneixen història, vi, gastronomia i naturalesa.
Quines varietats podem trobar a la DO Pla de Bages?
La producció mitjana de la DO Pla de Bages és de 7.500 hl. Dins la producció de la DO trobem una gamma molt àmplia de varietats.
Els cellers de la DO comercialitzen un milió d’ampolles anualment
Ampolles de vi emmagatzemades i preparades per al seu consum
Varietats negres
Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs balsàmics, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s'expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.
MANDÓ: La mandó és una varietat de raïm negre quasi oblidada que s’està recuperant satisfactòriament. Els vins elaborats amb aquesta varietat sorprenen per la seva qualitat i personalitat. Per això, s’està realitzant un gran esforç per la seva reintroducció rescatant els pocs ceps que han sobreviscut al seu abandonament.
SUMOLL: La varietat autòctona negra més conservada a la zona. De cicle mitjà, raïm gros i producció mitjana elevada. Dona vins negres de poc color, però molta frescor i estructura tànica (de sabor fort i sec en boca).
PICAPOLL NEGRE: La varietat de Picapoll negre genera vins d'aromes molt intenses i d'una agradable acidesa.
GARNATXA NEGRA: Varietat de cicle mitjà, de gra gros i generalment de maduració amb poc color. Només les vinyes molt velles arriben concentrar en terrenys ben drenats i assolellats. De gran valor per aportar sensacions de dolçor i molta frescor aromàtica (gerds i fins i tot maduixa).
MERLOT: A les zones fredes, com el Bages, és on aquesta varietat de cicle curt madura ja amb els primers freds. Això li aporta molta elegància en comparació amb zones més calentes. Amb notes de grosella i fons de cacau.
CABERNET SAUVIGNON: Possiblement el raïm millor adaptat a tot el món, gràcies al seu cicle llarg. Les llargues maduracions a la tardor en zona freda (veremes a finals d’octubre a la nostra zona) respecten l’acidesa i el perfil varietal (cirera picota, fruita negra) permetent eliminar les seves aromes vegetals i donant cremositat als tanins que li aporten una gran estructura.
ULL DE LLEBRE: Varietat negre de gra gros, tendència a ser productiu de jove i va equilibrant a mesura que envelleix, reduint la producció i millorant la seva maduració. A la zona, aporta lleugeresa aromes florals, regalèssia i fruita vermella, que donen frescor a vins de mitja criança.
CABERNET FRANC: De maduració lleugerament més avançada que el Cabernet Sauvignon, així i tot varietat tardana. Dona vins de gran estructura i color, destacant les notes de toffee sobre fruites del bosc.
SYRAH: Raïm de gra gros però de gran pigmentació. Tot i tenir la pell molt delicada, les llargues maduracions fins a l’octubre respecten les característiques de Violeta i Olivada. Aquestes aromes junt amb la gran estructura i alhora suavitat en boca la fan una varietat molt agraïda pels cupatges.
Varietats Blanques
També s'elaboren vins blancs, el més reconegut amb la varietat autòctona de Picapoll. Són frescos i saborosos. També s’elaboren alguns rosats, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.
PICAPOLL BLANC: Varietat tardana, de gra ovalat i pell gruixuda, que el protegeix en la seva llarga maduració. Dona vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, l’herba aromàtica espígol i en els anys més frescos les notes florals (flor blanca com el gessamí).
MACABEU: Varietat de cicle mitjà. Aporta elegància als cupatges de la zona. Es caracteritza per les notes de fruita blanca i una aportació mitjana de grau i acidesa.
CHARDONNAY: Raïm primerenc, de gra esfèric petit i apinyat. Dona vins de bona acidesa, però sobretot de gran estructura en boca i molta aptitud per a l’envelliment. Destaquen les aromes de fruita fresca com la poma verda i notes de pinya americana.
SAUVIGNON BLANC: Raïm blanc de pell delicada. Elaborat en condicions de màxima preservació de l’oxigen revela gran potència d’aromes tropicals, maracujà i vegetals elegants com el boix.
GEWÜRZTRAMINER: Raïm de pell rosada tot i que se n’obté vi blanc. El mateix raïm ja revela el seu gran potencial de notes florals, rosa. Vins de mitjana estructura, però de gran intensitat aromàtica en la qual es troben la rosa i la fruita molt madura.
MALVASIA: La malvasia és una varietat de cep blanca, encara que també n’existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d’alta graduació.
Tines a peu de vinya
Com sempre, la millor manera de saber més sobre una DO és visitar-la. És per això que us proposem una ruta circular de 3km (de dificultat fàcil), perquè us endinseu a la vall del Flequer i conegueu les barraques de vinya i les tines de vi que els pagesos feien servir per treballar més còmodament i evitar que la collita es malmetés.
L’itinerari transcorre majoritàriament per corriols i camins dins del bosc i dona l’oportunitat de fer volar la imaginació per traslladar-se fins a una època on el paisatge i la vida eren radicalment diferents.
Vista de les tines del Tosques i les seves barraques
L’extraordinari conjunt de les tines de l’Escudelleta en són una mostra representativa, ja que, gràcies al seu bon estat de conservació, permeten reconstruir el passat, no tant llunyà, de la comarca. Els marges, les rases, els dipòsits de vinya i l’entorn natural són la resta d’elements definidors d’aquesta ruta.
Amb el suport de:
