Es parla molt del paper de les energies renovables i de com s’han d’implementar per, a poc a poc, descarbonitzar el model energètic actual basat amb el consum d’energia d’origen fòssil, per deixar d’emetre CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle nocius pel medi ambient i per a la salut humana, però, com ho hem de fer? En quin punt es troba Catalunya pel que fa a les renovables? Quin futur es preveu a curt i a mitjà termini? Aconseguirem viure en un territori 100% verd i sostenible? Analitzem-ho.
Fa qüestió de setmanes, en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26) celebrada a Glasgow, se signava un acord per accelerar la transició energètica basat en 5 punts: accelerar la transició energètica; reduir en un 45% les emissions del 2010 per al 2030; doblar en finançament per a països menys desenvolupats econòmicament per a la transició climàtica; eliminar progressivament l’ús del carbó i retirar les subvencions als combustibles fòssils. Un acord que manté l’objectiu de limitar l'escalfament global a un màxim d’1,5 graus per l'any 2100 respecte als nivells preindustrials.
Per primera vegada, la comunitat internacional reconeix la necessitat d'acabar amb els combustibles fòssils
Barcelona, en alerta sovint per la seva mala qualitat de l'aire per culpa de la contaminació / ACN
A la mateixa COP26, una trenta de països es van comprometre a eliminar els cotxes de combustió per a l'any 2023. Un pas més, que va en la direcció d’erradicar les energies fòssils per trobar altres fonts d’energia renovables, com podria ser l’elèctrica produïda a través de l’energia fotovoltaica, per exemple, per carregar els cotxes elèctrics o híbrids que ja estem començant a veure arreu. Però aquest, l’Acord de Glasgow sobre Emissió Zero de Vehicles, no és suficient. Malgrat ser un pas important, és necessari saber com i d’on extraurem tota l’energia necessària d’origen renovable, per fer-ne un ús domèstic i industrial, les principals fonts contaminants provinents totes elles de l’activitat humana.
El panorama actual al nostre territori
La implementació de l'energia renovable a casa nostra no està anant ni a la velocitat ni en la mesura desitjada. Els motius són diversos, però la seva convivència amb el territori, les activitats agrícoles i el paisatge, són alguns dels arguments que més s'escolten i que han frenat en repetides ocasions alguns dels projectes planejats. Malgrat tot, una bona convivència és possible si es planifica adequadament, i ho demostren els primers projectes que s'estan duent a terme.
Us imagineu un projecte d'hort sota una planta solar a casa vostre? Això és possible, i ho coneixen de primera mà els veïns de Valdecaballeros i Augusto (Extremadura), Totana (Múrcia) i a Las Corchas (Andalusia), que des de fa un temps, conviuen amb una instal·lació agrovoltaica, un projecte que unifica l'energia solar i l'agricultura. L’objectiu del projecte pioner que lidera Endesa, és el de fer servir gran part del terreny que ocupa una planta fotovoltaica per a un ús agrícola, la preservació de la biodiversitat i la creació de valor compartit amb les comunitats locals.
Pebrot vermell, bròquil, carxofa, farigola, pitaia, sàlvia, orenga, romaní, lavanda, coriandre, albergínia, bròquil, coliflor o carabassó, són alguns dels cultius que s'estan plantant en aquestes instal·lacions renovables. Per tal que això sigui un èxit i per avaluar la viabilitat agronòmica de les solucions proposades a cada planta, un equip d'experts de la companyia energètica s’encarrega de recopilar tota la informació necessària per a la correcta realització del projecte, com les condicions del lloc, els recursos hídrics disponibles, els agricultors propers interessats en el cultiu o el pasturatge, la informació sobre cooperatives locals o bé els cultius tradicionals específics entre d’altres.
Projecte de la instal·lació agrovoltaica a Totana, Múrcia
L'energia provinent del sol, és una de les fonts d'energia renovables pendent d'implementar-se a casa nostra. L'aprofitament del vent, l'energia eòlica, és l'altra assignatura pendent, però aviat, pot arribar a ser tota una realitat.
A Catalunya, avui dia no trobem cap instal·lació o projecte executat, però recentment, Endesa ha presentat el projecte del Parc Eòlic Galatea, que es pretén construir a la Jonquera per millorar la petjada ambiental generant valor a la comunitat local. Un projecte que suposaria una inversió del voltant de 40 milions d’euros al territori i que tindria una potència de 49 MW, comptant amb 9 aerogeneradors, els quals quedarien fora dels espais naturals protegits de la comarca (Alt Empordà), de la mateixa manera que els accessos per arribar-hi.
El parc eòlic permetria generar al voltant de 140 GWh l’any, l’equivalent a cobrir el consum elèctric que tenen durant un any sencer la meitat de llars de l’Alt Empordà. Un estalvi que suposaria evitar l’emissió de 116 mil tones anuals de CO2 a l’atmosfera. En aquests moments el projecte es troba en una fase de tramitació que, en cas d’obtenir totes les autoritzacions, podria entrar en funcionament a mitjans del 2024. Per executar la fase d’instal·lació del parc, es calcula que es generarien centenars de llocs de treball especialitzats de forma directa així com de forma indirecta.
El parc eòlic de la Jonquera permetria evitar l’emissió de 116 M T anuals de CO2 a l’atmosfera
Esquema del nou parc eòlic que es preveu construir a l'Alt Empordà
Les companyies energètiques, claus per a la transició cap a un model sostenible
Centrant la mirada en el futur, a banda de la consciència ciutadana i dels seus canvis d’hàbits en el consum, és important repensar el paper del sector energètic, que per la seva pròpia naturalesa, concentra una part important de les emissions i té a les seves mans, també, la clau per proposar una alternativa. En aquesta línia, el conseller delegat d’Endesa, José D. Bogas Gálvez, apunta que en el pla 2024-2030 que té previst la companyia, pretén fer créixer la potència instal·lada de fonts renovables fins a aconseguir els 12.300MW. Un fet que permetrà que a finals del 2024, el 92% de la producció peninsular d’Endesa estigui lliure d’emissions de CO2.
El paper de les companyies energètiques i el comportament de la ciutadania, cabdals pel canvi cap a un model sostenible
La inversió que la companyia energètica invertirà en renovables és de 3.100 milions, un fet que comportarà que un 63% del parc generador peninsular, estigui lliure d'emissions a finals del 2024. A més, cal tenir en compte l’impuls a la digitalització de la xarxa, un altre pilar fonamental destinat a la millora de la qualitat del servei i a la reducció de les pèrdues. La transició de les grans companyies energètiques que haurien de perseguir com l'exemple d’Endesa, que ja s’ha iniciat, té com a objectiu assolir sense fer servir tècniques de captura ni de compensació d’emissions, la seva reconversió cap a un model 100% descarbonitzat. Un model respectuós i sostenible que tingui en compte els recursos del planeta i el benestar del ciutadà.