Entre els actors clàssics del nostre país, el nom de l’Enric Majó ocupa les primeres rengleres. Des dels personatges antològics del Romea fins al Teatre Lliure, des de Estudio 1 fins als serials de TV3, Majó és una de les cares més conegudes i reconegudes de la dramatúrgia catalana. Els 75 anys acabats de fer pocs dies després del Decret d’Alarma no li han fet perdre la il·lusió per retrobar-se amb l’escena, ben aviat.

Tot i recordar que “el nostre sector sempre estem en situació de crisi i els nostres contactes són a vegades per dies o setmanes” o que “hi ha actors i actrius que després d’un temps d’estar en una situació d’indefensió econòmica permanent ho deixen” sí que és conscient que “ara, la situació de crisi es total.”  Tanmateix es mostra esperançat: “dels moments de crisi neixen creacions importants. Tan de bo no arribem a l’extrem d’ofegar-nos, però si hi arribem estic segur que algunes coses bones en sortiran”.

Respecte al propi confinament el que l’ha salvat són les noves tecnologies : “El que m’ha servit és entrar a Internet i buscar coses. Gràcies a Internet no em sento tancat a casa”. Considera que és una eina fonamental per als nous creadors i el públic actual: “Les noves tecnologies ens permeten veure obres de teatre d’arreu del món, i tenir una informació que abans era impensable. La tecnologia és fantàstica. Però no és el moment de la creació, ho estem revivint i per tant no podrà substituir mai el fet de veure una obra de teatre en viu”.

També és conscient del canvi que el sector de les arts escèniques ha desenvolupat les últimes dècades: “Fa anys que s’ha perdut el glamur del teatre. El cerimonial, com s’arreglava la gent, l’anar a sopar després. I s’ha perdut a fi de bé. Hi ha una cosa més natural, més relaxada. Vas al teatre perquè t’interessa i prou”, recalca.

Quant als Premis Talent Cambra en arts escèniques és conscient que “els premis, quan es donen, és perquè darrera hi ha una feina. Et pot agradar o no aquella obra de teatre, aquell creador, però sempre que s’aixeca un teló hi ha tanta feina darrera, que segur que val un premi”.