Segons l'OMS, "l'activitat física en els infants és primordial, no només pel fet de fer exercici, sinó perquè pot contribuir al desenvolupament social dels joves, donant-los l'oportunitat d'expressar-se tot fomentant l'autoconfiança, la interacció social i la integració". La crisi del coronavirus i la pandèmia del Covid-19, però, ha provocat que des de fa mesos milers d'infants i joves a Catalunya no puguin practicar el seu esport, ja que les mesures del PROCICAT castiguen una vegada rere altre a l'esport en edat escolar. Per què?
Un partit de futbol 7 en edat escolar. (Pixabay)
Aquesta és la pregunta que des de fa dies es fan tots els consells esportius de Catalunya, que per enèsima vegada han vist com el Govern de la Generalitat ha deixat de banda l’esport en edat escolar que realitzen milers d’infants, joves i adolescents al nostre país. Arran d’aquest greuge discriminatori entre l'esport escolar i l'esport federat, els consells esportius de Catalunya s’han dirigit per carta al secretari general de Salut, al secretari general d’Esports, la consellera de Salut, la consellera de Presidència, i al vicepresident per reclamar una represa esportiva igual per als dos models esportius del país.
L'esport escolar, l'esport necessari
A Catalunya hi ha un model esportiu dual basat en l’esport federat i l’esport no federat que realitzen els consells esportius. Què són els consells esportius, però? Doncs són els que garanteixen l’esport en edat escolar, és a dir, l'activitat que permet l’accés a la pràctica esportiva de milers d’infants, joves i adolescents; tanmateix, també són els responsables de l’esport popular que permet la continuïtat esportiva d’aquells adults que no són o no volen ser federats. A Catalunya existeixen gairebé 300.000 participants d'aquest model esportiu en edat escolar, però el PROCICAT segueix oblidant-se de tots aquests esportistes dels consells esportius, generant un greuge irreparable entre els esportistes escolars i els esportistes federats: malgrat estar subjectes als mateixos condicionats per la COVID-19, els primers no poden entrenar ni jugar mentre que els segons, en canvi, sí.
Des de la Unió de Consells Esportius de Catalunya es mostren molt crítics amb les mesures del PROCICAT i la desesperació en què els esportistes no federats viuen la situació. “Els demanem que hi posin remei i que siguin justos. Que quan es faci una excepció per l’esport federat, també es faci pels consells esportius i que no se’ns segueixi deixant de costat”. Són declaracions de Jaume Domingo, president de la UCEC, que creu que "la situació actual implica que en cada resolució que es dicta s’està condemnant tota una part del model esportiu del país a favor de l’altra, deixant l’activitat esportiva en edat escolar dels consells esportius tocada de mort”.
Un jugador de tennis en edat escolar. (Pixabay)
Les noves mesures, discriminatòries
Aviat farà un any que l'esport escolar es va veure obligat a aturar-se en sec. Si en els primers mesos el coronavirus va deixar en suspens tota l'activitat esportiva, fos del tipus que fos, de mica en mica les restriccions sanitàries s'han anat relaxant, permetent primer el retorn a les competicions dels equips federats d'àmbit nacional i ara, també, el retorn a l'activitat dels equips federats d'àmbit territorial. En canvi, però, en tot aquest temps l’esport escolar no ha pogut fer cap pas endavant per poder recuperar la seva activitat, per això veu amb desesperació com els seus esportistes s’han de resignar permanentment a noves aturades. Què es reclama des dels Consells Esportius de Catalunya? Bàsicament, mesures iguals per als dos models esportius.
És a dir, en primer terme, que les excepcions a la pràctica esportiva es facin per tots aquells esportistes que disposen de llicència federada i dels consells esportius. Després, que es deixi de discriminar al sector de l’activitat física i l’esport respecte de la resta de sectors, i que les mesures que es prenguin estiguin dotades d’equitat i coherència. I per acabar, que s’estableixin les mesures compensatòries necessàries per assegurar la viabilitat de l’esport sense ànim de lucre, és a dir, que s’asseguri que tant la Unió de Consells Esportius de Catalunya, com els mateixos consells esportius, rebran per part de la Generalitat com a mínim la mateixa dotació econòmica que la temporada anterior amb independència del volum d’activitat que finalment es pugui acabar realitzant a fi i efecte de poder mantenir les estructures bàsiques de funcionament.
Pista de bàsquet d'una escola. (Pixabay)
Una reclamació a favor del sentit comú
Quina diferència hi ha entre un esportista de 9 anys que juga a un equip de bàsquet escolar i un que juga a un equip de bàsquet federat? A fi i efecte, cap ni una, ja que els esportistes en edat escolar dels consells esportius disposen de llicències esportives pròpies, entrenen en grups bombolla, tenen els seus propis protocols de la COVID-19 i duen a terme la competició esportiva que els hi és pròpia. És a dir, exactament igual que els esportistes, de les mateixes edats, que competeixen federats. La mateixa situació es dona amb els esportistes d’Esport Popular que disposen de llicència d’activitat física dels consells esportius els quals entrenen en grups bombolla, tenen els seus propis protocols de la COVID-19 i duen a terme la competició esportiva que els hi és pròpia, en les mateixes condicions que els esportistes federats. En canvi, però, el PROCICAT estableix que els esportistes federats poden entrenar i els esportistes dels consells esportius no.
A més a més, en molts clubs es donen situacions absurdes com que en un mateix club, esportistes de la mateixa edat poden entrenar si participen en les competicions federades, i en canvi, no ho poden fer si participen en les competicions dels consells esportius. Davant aquesta situació, els consells esportius afirmen no haver qüestionat mai les mesures sanitàries, però evidentment sí que qüestionen que estiguin actuant amb equanimitat. "No sabem per què se’ns castiga d’aquesta manera ni per què el PROCICAT ens condemna", afirmen. "Comptem amb més de 300.000 esportistes que estant patint una discriminació en la seva pràctica esportiva perquè han escollit el model esportiu dels consells i no el federat". Per sobre de tot, els consells esportius només reclamen coherència i sentit comú a l'hora de prendre mesures: està en joc el risc real que es liquidin més de 40 anys d’un model esportiu propi que va posar en marxa el Parlament de Catalunya en la primera Llei de l’Esport del nostre país.
Partit de voleibol d'edat infantil. (Pixabay)