Néixer i créixer formant part d’un nucli familiar és una sort de la qual no tothom pot gaudir. És el cas dels infants que viuen en centres de protecció de la Generalitat perquè les seves famílies biològiques no se’n poden fer càrrec. Una alternativa per a aquestes criatures és l’acolliment en família aliena, és a dir, que puguin viure amb una família amb la qual no tenen cap relació de parentiu. Es tracta d’una mesura temporal per oferir als infants el millor entorn possible per créixer fins que la seva família biològica resolgui els problemes que li impedeixen ocupar-se'n.
En aquests moments, a Catalunya trobem 862 famílies que tenen en acollida gairebé 1.200 infants tutelats, en diferents modalitats: acolliment d’urgència i diagnòstic, acolliment simple, acolliment permanent i acolliment de cap de setmana i vacances, per a infants més grans i adolescents. “Les necessitats de l’infant i la situació de la família biològica determinen la temporalitat de l’acolliment”, apunten des del Departament de Drets Socials.
El testimoni de la família Plans-Martir
La Victòria i en Damià porten a terme una acollida d’infants amb necessitats especials
El cas de la família Plans i Martir és admirable. En Damià i la Victòria van tenir la seva primera filla biològica ara fa 17 anys, la Mariona. “No volíem tenir una única filla perquè s’acostumen a malcriar [li diuen somrient amb complicitat], per això, optar per l’acollida ens va semblar la millor opció, perquè no era tenir més nens, sinó que era acollir infants que existeixen i que necessiten d’un pare o d'una mare que també els volen acompanyar i donar l’oportunitat mútua d’ampliar la família”, expliquen emocionats, la parella.
L’acolliment a infants o adolescents amb necessitats especials
Però el cas del Damià i de la Victòria encara el fa més especial. La parella va decidir optar per fer un acolliment a dos infants amb necessitats especials. Ara ells tenen 12 i 13 anys respectivament, i ja en fa 9 i 8 anys respectivament que conviuen plegats. L’opció que va escollir en Damià i la Victòria s’anomena Acolliment en Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE), que això implica que han de tenir una titulació i una formació específica, així com una experiència prèvia en l’àmbit de la infància i l’adolescència en risc. “Un nen d’acolliment simple probablement no tingui un perfil tan complicat, segurament no porta tanta feina, però amb el nostre acolliment professional hi has de dedicar esforços perquè hi ha un seguiment per part de professionals —metges, pedagogs, psicòlegs, etc.— que resulta complex”, detalla en Damià.
“L’acollida és una història de compartir, d’aprenentatge i de tirar endavant”, Victòria i Damià
La família reconeix com l’acolliment és una oportunitat per a l’infant de donar-li una infància bonica en un entorn normalitzat. “Són els nostres nens!”, esclata la Victòria emocionada quan li preguntem què els aporten. “No són els nostres fills, però com si ho fossin, després de tants anys ara ja pràcticament som una família”, afegeix en Damià. La parella és conscient que no en són el pare o la mare biològica, per això expliquen i tenen molt clar com l’acollida és un servei temporal, “perquè la seva família no els poden cuidar durant un temps, tot i que hi ha casos en què els pares i les mares poden recuperar la seva autonomia i poden recuperar de nou els seus fills perquè ja es mostren capacitats”. Malgrat tot, asseguren i es mostren convençuts que els dos adolescents que tenen en acollida, un cop compleixin la majoria d’edat, els seguiran tenint ben a prop la resta de les seves vides.
La Victòria, la Mariona i en Damià (d’esquerra a dreta) a les portes de la masia on viuen
Entrevistats a les portes de la masia on viuen de l'Anoia, aprofitem per parlar una estona amb la Mariona, la filla adolescent biològica de la parella. La jove ens confessa que de petita volia tenir germans, i més en una casa tan gran i amb tant d’espai. “Al principi em va costar acceptar-los, em feia il·lusió tenir germans, però van arribar-ne dos amb molt poc temps”, apunta la Mariona, que afegeix com per ella, “ara són els meus germans, me’ls estimo moltíssim, porten mitja vida amb mi i m’agrada molt tenir-los a la meva vida, no m’imagino estar sense ells, em fa molt feliç tenir dos germans com ells” [confessa emocionada].
La família acaba llançant un missatge per a tots aquells que es plantegen l’acollida com a opció per ampliar la família. “No és una recomanació o decisió fàcil, és un fet que com a parella, matrimoni o família necessita un procés, de pensar-ho bé, d’assumir que no és un fet temporal de 4 dies, que pot ser quelcom temporal, però també un procés llarg”, puntualitza en Damià, que reconeix com la decisió és molt important, molt transcendent, tenint en compte que la infància d’aquests nens l’han compartit junts i que no els pots deixar a l’estacada quan te n’has cansat, “hem d’estar a l’alçada”. Ambdós, la Victòria i en Damià, acaben recomanant la vivència, aportant-los moltíssim, però reconeixent que no és una història fàcil, ni bucòlica, ni romàntica. “No només hi ha d’haver molt d’amor, sinó que també hi ha d’haver molta voluntat i moltes ganes, si no, és difícil”.
El Govern dona suport a les famílies que acullen infants amb necessitats especials
El passat mes de juny, es coneixia com des del Govern de la Generalitat s'ha aprovat augmentar la prestació per a l’acolliment d’infants i adolescents tutelats, en concret, per a aquelles famílies que acullen nens i nenes amb diversitat funcional, grups de germans amb necessitats educatives especials o amb altres dificultats. La prestació per a aquestes famílies qualificades que facin acolliment en unitat convivencial serà a partir d’ara de 1.800 euros mensuals, 600 més de l’establert fins al moment. Actualment, hi ha 24 infants i adolescents amb perfil UCAE acollits a tot Catalunya i 142 nens i nenes pendents de trobar família d’acollida.