Hi ha certes parts del món que per a nosaltres, els occidentals, són molt llunyanes. Però no només per la distància geogràfica, sinó també per les diferències culturals, econòmiques, socials, climàtiques... És per això que tendim a pensar que els valors occidentals són els "normals" i no mirem més enllà. A vegades, donem l'esquena a Orient i a l'Àfrica.
Doncs bé, amb l'objectiu d'acostar-nos mons desconeguts per la major part de la gent, el fotògraf Jordi Esteva presenta l'exposició l'Impuls nòmada. Les fotografies d'Esteve, que tal com ell explica, són com petites mandales, es podran veure fins al 27 de novembre al Palau Solterra (Torroella de Montgrí).
El fotògraf Jordi Esteva presenta l'exposició l'Impuls nòmada al Palau Solterra
Jordi Esteva és la persona ideal per traslladar-nos la realitat d'Orient i l'Àfrica en forma de fotografies. I és que és un apassionat de les cultures orientals i africanes a les quals ha dedicat la major part del seu treball fotogràfic, periodístic i cinematogràfic. Al llarg de la seva trajectòria, ha fet treballs en diferents llocs del món com el Marroc, la Mediterrània, les costes d’Aràbia, Costa d’Ivori, entre d’altres.
L’exposició mostra les memòries de l’artista. S'hi combinen fotografies d’àmbit etnològic i d'altres més personals. “Són fotos de l'ara mateix, però d'un altre lloc. Qüestionen la supremacia de la cultura occidental i desplacen l'eix vers altres punts del planeta on els éssers humans viuen una vida senzilla, que exploren la natura a través de la saviesa heretada pels seus avantpassats. Llocs que, per a nosaltres, pertanyen a mons de llegenda, per a Jordi Esteva són mons reals”, comenta Laura Terré, comissària de l’exposició.
Retratar el món
Jordi Esteva viatjava pel món sabent les oportunitats vitals que totes aquelles experiències aportarien al creixement de la seva obra. Optar per la contemplació d'aquell món lent i antic va fer créixer la seva obra fins a fer-la profunda i singular. I ara, no té parangó. I és que la seva obra s'allunya del concepte de triomf, de l'aplaudiment de la crítica o de la presència en festivals i galeries.
L'Impuls Nòmada ensenya fotografies en blanc i negre d’un món a punt d’esvair-se. Imatges que són als seus llibres i als documentals que ha dirigit sobre cultures diverses. Amb la fotografia, recorda moments viscuts en aquests viatges, com per exemple l'experiència als sultanats de l'Àfrica oriental (avui reduïts a runes perdudes a la jungla).
També reviu moments especials com ara l'estada amb el xeic Mohamed que, a les muntanyes de l'illa de Socotra, li parlava d'esperits a la vora del foc o quan Ahmed Sheikh Nabhany, poeta, li explicava històries. Les imatges de l'exposició li retornen els moments bonics, els indispensables moments que han fet que Jordi Esteva sigui avui qui és.
L'Impuls Nòmada és la memòria d'Esteva, fotografies en blanc i negre d’un món a punt d’esvair-se
Ara bé, l'artista mai no posa en dubte la civilització contemporània, ni qüestiona la llibertat de costums, ni el feminisme, ni tants compromisos assolits per als drets de l’ésser humà. Però sí que posa de manifest les mancances de la nostra civilització en les relacions humanes. En són exemples el malinterpretat confort, el plaer, la profunditat de l’experiència, els aprenentatges a través del cos i la relació directa amb els elements (terra, aire, foc i aigua). I és que per als ciutadans de les metròpolis, tot això ha quedat diluït.
Fotografies que són històries
Les fotografies d'aquesta exposició són el complement necessari per aprofundir en la narració vivencial d'Esteva. Un relat gràfic, autònom, imprescindible en un autor el talent del qual es reparteix entre la imatge i la literatura. La fotografia, a diferència de la literatura, ens ofereix un punt de vista perceptiu per penetrar sense guia en les escenes.
Els protagonistes de les seves imatges són els seus amics, no són models posant per tal de recrear un món en extinció. Aquests personatges no són metàfores de res, són ells mateixos. Amics que tenen als llavis el gust del vi i la conversa sobre els problemes de l'existència. És gent amb qui Esteva va ballar i cantar, amb qui va imaginar una vida harmoniosa lluny de les ciutats.
Que tot aquest món llunyà no sigui un record, sinó una realitat. Aquest és l'Impuls nòmada.