Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges d’Òlt, 1994) podria formar part del grup de catalans de talla mundial. En canvi, la seva figura és poc coneguda a Catalunya. Psiquiatre transgressor, comunista reformista, republicà, exiliat, va ser un personatge clau en el camp de la salut mental. Fins ara, l'estudi de la vida de Tosquelles tenia molts espais en blanc i gran part de la seva obra només ha estat traduïda al francès. Ara, però, gràcies als comissaris Joana Masó i Carles Guerra, s'han omplert tots aquests buits sobre la seva persona. Sens dubte, un personatge pintoresc i de gran interès que, de la mà de Joana Masó i Carles Guerra, arriba al CCCB en forma d'exposició del 8 d'abril al 28 d'agost sota el títol de "Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat".
Francesc Tosquelles va ser un personatge clau en el camp de la salut mental
Tosquelles va estudiar medicina i psiquiatria a “la petita Viena”, és a dir, a Barcelona. Així anomenaven la capital catalana arran de la gran presència de psicoanalistes centreeuropeus refugiats que s'hi trobaven. Tosquelles es va començar a psicoanalitzar amb el metge jueu hongarès Sándor Eiminder i va col·laborar amb Emili Mira i Ramon Sarró. Aviat va començar a treballar i ja l'any 1933 va començar a treballar a l'Institut Pere Mata de Reus. Però Tosquelles no va ser un psiquiatre més, sinó que va marcar un abans i un després gràcies als seus mètodes revolucionaris. N'és un bon exemple el fet que va ser ell qui va introduir el teatre i el cinema als centres psiquiàtrics.
A més, va dedicar molts esforços a millorar l'autonomia dels malalts, tot impulsant cooperatives per tal que ells mateixos poguessin administrar, fins i tot, els diners que guanyaven amb feines artesanals. Per acabar-ho de reblar, Tosquelles creia que no només els psiquiatres havien d'estar formats en el camp de la salut mental, sinó també metges i infermers. Així doncs, també va contribuir a estendre els coneixements de la salut mental a altres àrees de la medicina.
Francesc Tosquelles fuma, mentre subjecta una càmera, dins un parc infantil a Saint-Alban, l'any 1944/ Arxiu de la Família Tosquelles i reproducció fotogràfica de Roberto Ruiz
Més enllà de l'àmbit psiquiàtric, Tosquelles va ser una persona amb una càrrega política important. Forjat en el marc de la Mancomunitat de Catalunya i la República, va acabar lluitant amb el bàndol republicà al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil. Consegüentment, es va haver d’exiliar a França l’any 1939, fet que el va conduir fins al camp de refugiats de Setfonts durant tres mesos per, posteriorment, anar a parar a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban (França). Allà, va revolucionar el funcionament del centre psiquiàtric amb una pràctica que barrejava la política, l’experimentació clínica i la cultura.
Tosquelles va ser una persona amb una càrrega política important
Gràcies a la influència de Tosquelles, el sanatori de Saint-Alban es va convertir en un refugi per a artistes d’avantguarda que convivien amb interns, pagesos, monges, metges i infermeres. Tosquelles va obrir l’hospital psiquiàtric a les pràctiques artístiques, tot impulsant el vincle social dels malalts i humanitzant la vida dels pacients. A més a més, va ser pioner en introduir tasques d’autogestió, comissions i clubs de malalts, formació per als cuidadors; experiments amb el teatre, el cinema i l’escriptura, creació de periòdics murals, diaris interns, introducció d’impremtes i tallers d’ergoteràpia.
Francesc Tosquelles, una font d'inspiració
L’exposició "Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat" proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Tosquelles va dur a terme en l'àmbit terapèutic, polític i cultural. Aquest psiquiatre reusenc va aconseguir transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. I avui és una referència per tractar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema. Sens dubte, un gran especialista que va ser capaç d'abordar l’arrel social de la malaltia mental i va transformar la institució psiquiàtrica.
La mostra convida a fer un itinerari cronològic per la vida i l’obra de Tosquelles. El testimoni oral del metge reusenc acompanya el visitant mentre parla dels temes que el van interessar: la pagesia, Stalin, la por que els pacients susciten en els psiquiatres i tants d’altres. La mostra presenta una extensa selecció de pel·lícules, materials històrics i documentals inèdits, obres d’avantguarda surrealista i objectes produïts pels malalts de l’hospital de Saint-Alban, provinents de la Col·lecció d’Art Brut de Lausana i d’altres col·leccions particulars.
La mostra "Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat" convida a fer un itinerari cronològic per la seva vida i obra
Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï o Léon Schwarz-Abrys són alguns dels artistes amb presència a l’exposició, que també compta amb obres contemporànies i de nova creació, com una pel·lícula de Mireia Sallarès i instal·lacions interactives i peces d’Alejandra Riera, Roger Bernat, Angela Melitopoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.
Una exposició fruit d'una investigació
El projecte és fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021.
L’exposició es presenta en versions adaptades a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie, Tolosa (fins el 6 de març de 2022), al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023) i a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).