Alma, la xarxa social social és una nova manera de parlar social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de Fundació "la Caixa". Ànima vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món. 

Si per desheretar una casa o una fortuna abans cal enfrontar-se a bastantes gestions i impostos, per heretar la pobresa només cal quedar-se quiet. Exactament el contrari del que fa José Miguel García Rivas, coordinador de programes de lluita contra la pobresa a Save the Children amb CaixaProinfància, qui cada dia des del 2007, i ara des del confinament, lluita per garantir l’educació, l’alimentació, la salut i l’oci dels infants en famílies en situació de vulnerabilitat, per trencar el cercle de la pobresa i aconseguir convertir-los en ciutadans de ple dret, amb un llarg i prometedor futur per endavant.

El programa CaixaProinfància i Save the Children lluiten junts per trencar el cercle de la pobresa en les famílies en situació de vulnerabilitat, especialment durant la pandèmia

Si ja hi havia força famílies en situació de vulnerabilitat a Espanya, només ens faltava la COVID-19…

Sí, totes les famílies amb les que treballa CaixaProinfància a Madrid, Barcelona, ​​Sevilla i València que ja tenien una feina precària (temporal, sense contracte, en negre...), i per tant no tenien un matalàs social com pot ser l’atur o ERTO, han rebut un duríssim impacte. Pensa que la majoria no han tingut ingressos des de l’inici del confinament! Les més afectades han estat les famílies monoparentals, la majoria formades només per la mare, que porta la doble càrrega de l’educació i el treball.

Com les esteu ajudant?

Vam veure que el 40 % d’aquestes famílies no tenien cap dispositiu electrònic per poder seguir amb el curs escolar. I del 60 % que sí que en tenia, un 13 % no tenia connexió a internet. Així que vam mobilitzar diversos agents socials, entre els quals la Fundació ”la Caixa”, per aconseguir els mitjans que els permetessin continuar l’educació de forma telemàtica.

A més, molts d’aquests infants feien el millor àpat del dia al menjador de l’escola, que en general està subvencionat, de manera que urgia un suport més enllà dels intents d’algunes comunitats, que no sempre han proveït de menjars saludables . En aquest sentit, la injecció de 3 milions d’euros extres de la Fundació ”la Caixa” destinats a alimentació els ha salvat molt del cop.

Al programa oferiu reforç educatiu, activitats d’oci i temps lliure, atenció psicològica, tallers de parentalitat positiva... com ho feu ara?

De forma telemàtica, el que és positiu i negatiu. D’una banda, ara ens “fiquem” una mica a casa seva i això ens dona molta informació extra, detectem millor les seves dinàmiques familiars, les seves condicions d’habitabilitat, els nivells reals d’estrès i escalada de violència... A més, als infants els fa molta gràcia aquesta connexió. Però també et trobes amb falta d’intimitat durant la intervenció psicològica, i no sempre ajuda tenir els pares i mares ficats en la dinàmica amb l’educador o educadora.

Com els doneu suport amb l’estudi a casa aquests dies? Doneu-nos alguns consells.

És fonamental seguir una rutina i mantenir els horaris d’estudi que tenia abans. I com que treballen de forma telemàtica, cal establir molts descansos. En els nens petits el nivell de distracció és molt alt. Nosaltres, que ara treballem amb ells des dels 3 anys –acompanyats pels pares– anem jugant amb els descansos, combinant la part on-line amb manualitats o activitats amb llapis i paper...

I pel que fa a la part emocional, quines pautes ens pots donar?

Els psicòlegs i psicòlogues del programa estan treballant amb tècniques de relaxació. Els petits estan molt nerviosos, tenen por de sortir al carrer i agafar virus, i als més grans els fa por contagiar els seus pares i avis. I també fem servir tècniques de reestructuració cognitiva per treballar aquestes pors, moltes vegades infosos per rumors que llegeixen en les xarxes. Així que cal desmentir els rumors i explicar-los que, si prenen les mesures de precaució que marca el Govern, hi ha poc risc de contagi.

Dius que la pobresa s’hereta. Com tracteu de trencar aquest cercle?

Primer, canviant la percepció sobre l’educació. Si les famílies pensen que estudiar no és important i l’únic que serveix és treballar i guanyar diners per ajudar a casa, és molt fàcil que aquesta sigui també la percepció dels fills. Nosaltres els motivem perquè entenguin la importància de l’educació, que serà clau per prendre després bones decisions en la seva vida, i que hi ha una realitat més enllà de la feina precària.

I una altra eina és l’oci. Una vegada, en un esplai, teníem un pressupost per a transport que no havíem fet servir i vam dir “podríem recórrer Madrid en bus amb els nois, tot i que potser no els farà gràcia”. Doncs en van sortir encantats! Molts no havien sortit de Vallecas ni havien vist la Cibeles. En aquests entorns, fins i tot l’oci es veu reclòs al seu territori. És important que coneguin altres realitats més amables per canviar el xip.

Al final, la millor manera de trencar aquesta cadena és a través d’accions socioeducatives ben estructurades amb pares i fills i amb continuïtat, i això és el que CaixaProinfància aporta a Save the Children.

Què heu aconseguit fins ara?

Augmentar l’import de l’ajut per fill a càrrec. Que les comunitats autònomes incrementen el nombre de places per incorporar infants de 0 a 3 anys als centres educatius. I estem molt a prop d’aconseguir que s’aprovi la Llei orgànica per a la protecció integral de la infància i l’adolescència davant de la violència, que ja s’havia començat a tramitat però es va aturar amb la COVID-19.

I quin és el vostre proper objectiu?

Mentre duri la pandèmia, garantir que tots els infants tinguin accés a l’educació gratuïta. Aquest estiu farem campaments en els quals treballarem els continguts educatius que els infants s’han perdut durant aquests mesos, i estem dissenyant la tornada a l’escola al setembre per veure com ens podem organitzar per esmorteir la bretxa educativa que creiem que s’ha produït.

Alguna crida a la població?

Que la societat entengui que els infants no són només “persones per fer”, sinó subjectes de ple dret que han de tenir veu, capacitat de decidir i una certa autonomia. Cal visibilitzar les seves problemàtiques, sobretot en les poblacions vulnerables, i treballar des de la més tendra infància, quan més capacitat d’aprenentatge tenen i més fàcilment poden canviar rols i estereotips. No només perquè després estalviarem molt en intervenció social, sinó perquè aquests nens són el nostre futur.